Selecciona Edició
Connecta’t

Cuba, la destinació més desitjada de famosos i polítics dels EUA

Des que Obama va anunciar la normalització de relacions, el flux de visites nord-americanes a l'illa no ha parat

Cotxes clàssics a l'Havana a l'espera de turistes.
Cotxes clàssics a l'Havana a l'espera de turistes. Getty Images

Abans de sortir de La Guarida, un dels paladares (restaurants particulars) més famosos de l'Havana, el comediant nord-americà Conan O’Brien es va aturar davant les nombroses fotos de famosos que pengen a les parets.

Beyoncé i Jay Z, Kevin Spacey, Naomi Campbell, Jack Nicholson… La llista d'estrelles nord-americanes que han estat al restaurant és llarga. I això que data, en bona part, de molt abans que el president nord-americà, Barack Obama, anunciés la normalització de les relacions amb Cuba el 17 de desembre i flexibilitzés un mes més tard els viatges a l'illa. Tot i que el turisme, oficialment, continua estant prohibit.

O’Brien, que fa pocs dies va emetre el primer late night nord-americà gravat a l'illa en més de mig segle, va treure un retrat seu i el va penjar enmig de la col·lecció de fotos del restaurant que 20 anys enrere havia servit d'escenari per a la premiada cinta cubana Fresa y chocolate. A l'amo del paladar li va demanar que no el retiri perquè vol veure'l quan torni. Perquè, assegura, no hi ha res que li vingui més de gust que tornar-hi.

“No veig l'hora de tornar a l'Havana”, va dir O’Brien. No és l'únic. Diverses companyies ja han començat –o estan en plens preparatius per fer-ho– a augmentar els vols xàrter cap a l'illa des de diversos punts dels EUA, inclòs Nova York. S'espera també que aviat les aerolínies comencin a oferir vols regulars a Cuba, tot i que encara calgui camuflar el viatge sota una de les 12 categories per les quals els EUA permeten anar a l'illa, com un intercanvi cultural o religiós.

Fragment del 'late night' de Conan O'Brien a Cuba. | TEAM COCO

Els que no necessiten justificació són els polítics, cosa que no dubten a aprofitar. Des del 17 de desembre, el pelegrinatge a l'Havana de senadors, congressistes o governadors ha estat constant.

Les seves intencions són bastant més serioses que les d’O’Brien, però les conclusions de la seva estada resulten molt similars: els cubans, afirmen, estan entusiasmats pel canvi de política després de més de mig segle de tensions i esperen que això millori les seves condicions.

“Em va impressionar la reacció aclaparadorament positiva entre els cubans que vam veure, inclosos alguns oberts crítics amb el Govern cubà, a la decisió del president Obama de restablir relacions diplomàtiques amb Cuba”, va dir a aquest diari en un correu electrònic Patrick Leahy. El senador demòcrata va ser clau en les negociacions entre Washington i l'Havana i el responsable de portar de retorn el contractista nord-americà Alan Gross, alliberat el 17 de desembre després de cinc anys de presó com a part de l'acord bilateral.

Dos mesos després, Nydia Velázquez també viatjava a l'Havana juntament amb mitja dotzena més de legisladors demòcrates, entre els quals l'expresidenta de la Cambra de Representants Nancy Pelosi. Van ser rebuts pel ministre de Relacions Exteriors, Bruno Rodríguez, i el vicepresident primer, Miguel Díaz-Canel, possible successor de Raúl Castro. Però a Velázquez, entre les coses que més li van impressionar, igual que a Leahy, va ser la benvinguda popular que va rebre.

“Veure la cara d'alegria en els cubans, aquell rostre, aquell sentit de rebre'ns amb els braços oberts va ser una cosa increïble, espectacular”, va relatar Velázquez, que fa 21 anys va presentar la primera proposta de llei per posar fi a l'embargament a Cuba.

Tant Leahy com Velázquez són conscients que, fins que no s'aixequi l'embargament, la major part dels nord-americans no podran veure amb els seus propis ulls aquesta alegria. Cap s'atreveix a pronosticar la fi d'una mesura considerada un “fracàs” per Obama però a la qual s'aferren no pocs congressistes, que són els que tenen a les mans aixecar-lo.

Mentrestant, programes com el d’O’Brien van obrint la gana per un viatge imaginat i desitjat per molts nord-americans. El comediant es va definir com a part d'una “primera onada” de viatgers nord-americans. Pocs dubten que tard o d'hora n'arribaran més.

Politics and prose, una de les llibreries més icòniques de Washington, ja està preparada. “Cuba! Llegiu això abans d'anar-hi”, diu el cartell que hi ha damunt la taula dedicada exclusivament a llibres sobre l'illa, des de Hemingway fins a Padura passant per anàlisis sobre les relacions bilaterals. I, per descomptat, diverses guies turístiques.

EUA-Cuba, un viatge cada vegada més fàcil

S. Ayuso

Des que el president Barack Obama va flexibilitzar a mitjan gener les condicions per permetre els viatges a Cuba, era qüestió de temps que les agències de viatges en línia –que fins fa poc ni tan sols permetien introduir com a destinació un aeroport cubà si el de sortida era un de nord-americà– s'adaptessin als nous temps.

La primera empresa a fer-ho, Cheapair, no ha trigat ni un mes: des de finals de febrer, permet reservar tots els bitllets –des del lloc de destinació als EUA fins a l'Havana– en una sola transacció, tot i que es continua havent de fer una escala en un tercer país, generalment el Canadà, Mèxic o el Panamà.

Segons la companyia, aquest nou servei –la resta de webs com a molt mostren les possibles connexions, però no permeten al viatger comprar els passatges a través del seu sistema– respon a l'“increment de sol·licituds per viatjar” a l'illa registrat des de la flexibilització dels viatges.

“No veiem l'hora d'atendre'ls!”, afirma també la companyia de creuers canadenca Cuba Cruise, que també acaba d'obrir els seus serveis a viatgers nord-americans. Malgrat tot, reservar un bitllet des dels EUA fins a Cuba continua sent més complicat que altres destinacions, com demostren totes les alertes i instruccions extra que salten automàticament a la pantalla en buscar un passatge per a l'illa.