Una taca en el blanc uniforme de l’Armada
El fiscal demana gairebé set anys de presó a un tinent per haver abusat sexualment de soldats
Quan el 2011 va arribar la primera denúncia, l'aleshores cap de l'Assessoria Jurídica de l'Armada va considerar que es tractava d'una “qüestió particular”, que podia “resoldre's internament”. Durant una setmana, el general auditor es va reunir gairebé diàriament amb el denunciat, a qui va convidar a buscar una altra destinació a canvi d'enterrar el cas, segons declararia el tinent. Es volia evitar costi el que costi que esclatés un escàndol que acabaria inevitablement per esquitxar la imatge de la Marina.
Però intentar tapar-ho va ser pitjor i el tinent d'intendència I.I.M. haurà d'asseure's en els pròxims dies en la banqueta per enfrontar-se a una petició fiscal de sis anys i nou mesos de presó, així com 21.000 euros d'indemnització per a les seves presumptes víctimes. L'acusació particular eleva la pena a set anys i sis mesos i 26.000 euros. Tots dos li imputen dos delictes d'abús d'autoritat, en la seva modalitat de tracte degradant i inhumà, i un altre d'extralimitació en l'exercici del comandament. El defensor demana l'absolució del seu client, perquè considera que els “flirteigs” amb el soldat de Marina F.D.B. van ser “lliures, tolerats i consentits”, mentre que amb E.P. només hi va haver una “íntima amistat”, fins al punt que, segons alguns dels seus companys, es comportava com el “nòvio” del superior.
I.I.M. no era un tinent qualsevol. Ocupava un lloc de confiança al quarter general de l'Armada: era el cap de la secretaria del director d'Assumptes Econòmics. Disposava de cotxe oficial (“per a sorpresa d'oficials de més rang”, segons el fiscal), proposava el nomenament i cessament dels conductors i pagava dietes en metàl·lic. Aquestes prerrogatives, al·lega el seu advocat, també les tenia el seu antecessor en el lloc. Però I.I.M. sumava a això les seves “excel·lents relacions amb altres autoritats de l'Armada i fins i tot amb la Casa Reial”, en paraules del fiscal.
Boda amb planter de generals
El casament del tinent I.I.M., el juliol de 2011, va obligar a confeccionar una ordre a la Guàrdia Reial. Es tractava de facilitar l'aparcament a l'interior del quarter del Rei als vehicles oficials de mitja dotzena de generals que figuraven entre els convidats i de preparar habitacions perquè poguessin canviar-se després de la cerimònia, celebrada a l'església d'El Pardo. Per traslladar els convidats es van fer servir també un Opel Vectra i una Mercedes Vito de la Marina, encara que la defensa sosté que la cessió de cotxes oficials és pràctica habitual i més en aquest cas, en què els dos contraents eren militars. Respecte als conductors, al·lega que el tinent els va pagar de la seva butxaca i que després van participar en el banquet.
Diversos generals convidats al casament compareixeran com a testimonis en el judici. S'ha de veure si el protegeixen. Fins i tot si les relacions van ser consentides, queda la diferència jeràrquica entre el tinent i els soldats i, finalment, el tabú de l'homosexualitat, encara que la llei militar prohibeixi qualsevol discriminació per l'orientació sexual.
Segons l'escrit d'acusació, el tinent es va valer de la seva posició de poder per “sol·licitar al soldat F.B. prestacions de clar contingut sexual [...] amenaçant-lo, si no hi accedia, d'enviar-lo de tornada a l'AGRUMAD [Agrupació d'Infanteria de Marina de Madrid]. D'aquesta manera, va aconseguir que el soldat li enviés una foto del seu penis [...].” Posteriorment, l'hauria obligat “que es masturbés amb ell a l'habitació de l'hotel [...] Una vegada ho va haver fet, va tornar a la seva habitació plorant i es va abraçar al soldat P., dient-li que havia perdut la dignitat”.
Al també soldat E.P., afegeix, li hauria proposat, “com a prova de confiança”, que pugés nu al seu dormitori i, “si s'hi negava, el va amenaçar de cessar-lo”, mentre que al soldat J.P. el va citar a les 12 de la nit al seu despatx oficial, on el va tenir retingut durant quatre hores, dient-li que “la policia militar se l'emportaria a la presó militar, que havia de deixar la seva nòvia i que ell s'encarregaria personalment que el fessin fora de l'armada i l'acomiadessin” a ella del supermercat on treballava.
La defensa assegura que molts SMS aportats al sumari estan manipulats i al·lega que els soldats, lluny d'estar “acoquinats”, mostraven “afecte i amistat” cap al tinent. El van denunciar, conclou, en venjança pel cessament d'un d'ells.
Sobre la firma
