Selecciona Edició
Connecta’t

El PP accepta que Aguirre sigui candidata i presidenta a Madrid

La presidenta madrilenya amenaça amb la retirada poques hores després de ser nomenada perquè creu que volen controlar la seva organització

Esperanza Aguirre, el mes de gener passat.
Esperanza Aguirre, el mes de gener passat.

L'eterna batalla pel control del PP de Madrid segueix oberta i no té un futur gaire clar. El president del PP i del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va pactar el divendres, després de diverses converses creuades al màxim nivell, amb Esperanza Aguirre que podria ser la candidata a l'alcaldia de la capital si accedia a deixar la presidència del partit a la regió, que des de fa anys li és molt esquiva. Aguirre, que va rebutjar aquest primer oferiment per part de la número dos del PP, María Dolores de Cospedal unes hores abans, al final va accedir però amb la condició que aquest relleu es faria més tard, si ella guanyava i aconseguia l'alcaldia i quan es convoqués un congrés intern.

Un dia i mig després de ser investida per Mariano Rajoy candidata a l'alcaldia de Madrid, la presidenta del partit en aquesta comunitat, Esperanza Aguirre, ha desencadenat una guerra interna al Partit Popular i desafiat el mateix Mariano Rajoy. Aquest matí ha advertit el Partit Popular que si decideix crear una gestora per dirigir el partit a Madrid, una proposta que segons ella mai no li va fer arribar directament la secretària general, María Dolores de Cospedal, divendres passat quan li va comunicar les seves opcions com a cap de cartell, ella deixarà de ser candidata a l'alcaldia de la capital.

En declaracions a EL PAÍS, Aguirre concreta la seva amenaça: "No acceptaré anar a l'alcaldia perquè em faci les llistes Javier Arenas i el programa Manuel Cobo [exregidor a l'Ajuntament, actual responsable de Política Municipal del PP nacional i un col·laborador estret d'Alberto Ruiz Gallardón, el seu rival de tota la vida al partit]". Aguirre fa anys que no té bona relació ni amb Arenas ni amb l'entorn de Gallardón.

El Partit Popular ha reaccionat aquesta mateixa tarda amb un comunicat breu en el qual assegura que, "davant les informacions diferents publicades avui en els mitjans de comunicació, Esperanza Aguirre va acordar amb la direcció nacional del partit que, si era triada alcaldessa de Madrid, voldria dedicar-se en exclusiva a l'Ajuntament, i deixaria la presidència del PP de Madrid". I rebla a continuació que qualsevol cosa publicada en un altre sentit "no és veritat".

Abans Aguirre ha difós a través de les xarxes socials la seva disconformitat per la intenció del PP d'apartar-la: "No penso deixar la presidència del PP a Madrid. Però això què és? Tinc il·lusió per ser alcaldessa, però ningú no em fa el programa ni la llista", ha escrit a Twitter.

En una entrevista a la cadena COPE, Aguirre ha assegurat que ja el divendres va avisar a Cospedal que no deixaria la presidència del partit a Madrid i va recordar que els estatuts dels populars diuen que les direccions es trien als congressos. "Que posin una gestora demà si volen, i en aquest moment que busquin un altre candidat, perquè jo no em presentaré com a candidata perquè el programa electoral el facin altres persones amb les quals jo no coincideixo, i la llista electoral tres quarts del mateix. No, no sóc un ninot", ha avisat Aguirre.

La presidenta del PP de Madrid ha tornat amb la candidatura al primer pla de la política a pesar que, com s'ha encarregat de recordar González en els últims dies, ella era la responsable màxima del PP madrileny i del Govern quan es van produir tots els escàndols dels últims anys a Madrid, entre ells el cas de l'espionatge a rivals interns del partit. Ella va ser també qui va triar com a mà dreta Francisco Granados, ara a la presó. I amb ella en el poder va créixer la xarxa Gürtel, amb Madrid i València d'epicentres.

La guerra oberta des del Congrés Nacional del PP a València el 2008 entre la direcció central que encapçala Mariano Rajoy i la regional a Madrid que lidera Esperanza Aguirre segueix vigent, a pesar que durant els últims mesos Aguirre havia rebaixat la tensió amb Rajoy per aconseguir ser candidata a Madrid. Ni tan sols la seva confirmació com a cap de cartell a l'Ajuntament, una de les places claus pel PP als comicis de maig, ha servit per construir ponts.

El divendres, a última hora, la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, va trucar a Aguirre per exigir-li que abandonés la presidència del partit a Madrid si pretenia seguir sent alcaldable. Aguirre s'hi va negar i malgrat això va ser nomenada. El Comitè Electoral Nacional del PP es va reunir el divendres al matí a la seu central del partit i va solucionar amb una llarga sessió alguns ossos complicats en diferents candidatures: València i Comunitat Valenciana, Múrcia, Valladolid, Melilla. Però membres d'aquest comitè ja van avisar altres càrrecs del partit que tenien pensat desplaçar-se a Jerez per assistir a un míting de Rajoy que era millor que es quedessin a Madrid tota la tarda. La jornada va ser tibant i plena de trucades creuades.

Aquella tarda Cospedal va telefonar a Aguirre i li va plantejar la condició que imposava Rajoy perquè fos candidata a l'alcaldia. Aguirre va replicar amb un to suficient, segons fonts coneixedores de la xerrada. Li va respondre que no acceptava aquesta exigència i que en aquest escenari era millor que el partit no la nomenés. Cospedal no li va explicitar la raó per la qual Rajoy pretenia descavalcar-la al capdavant de l'organització madrilenya però Aguirre i el seu equip, en el qual encara segueix González malgrat l'aparent distanciament de les últimes setmanes, ho van entendre ràpid.

Aguirre i González coincideixen ara en què tota l'operació de les candidatures de Madrid, que implica la caiguda del tàndem, la marxa de l'actual president regional i el pla per col·locar una altra persona al comandament del partit, tenia per objectiu controlar més i millor aquesta organització, l'única que es manté díscola amb Rajoy des de 2008. A les vuit de la tarda del divendres, malgrat tot, el PP va enviar el comunicat oficial en el qual Aguirre seguia en aquest lloc.

Cospedal també va ser l'encarregada de trucar per telèfon a González el divendres. Només li va comentar que finalment no seria candidat. No li va donar massa arguments. González va tornar a emfatitzar que li semblava un error fruit del que ell entén com una campanya orquestrada per derrocar-lo amb la reedició de suposats casos foscos entorn de la seva persona i dels quals no ha resultat imputat. Va ser un mal trago. González i Cospedal tenen una bona relació des de l'època en la qual Aguirre va fitxar la dirigent del PP com a consellera de Transports per rellevar Francisco Granados, ara empresonat pel cas Púnica.

González no entén el comportament de la direcció nacional del PP pel que fa a ell ni ara ni fa mesos. S'ha rebel·lat contra el distanciament que manté des de fa anys amb Rajoy, en concret des del Congrés del PP de 2008, quan va ser encarregat per Aguirre per sondejar les seves possibilitats de presentar una llista alternativa per dirigir el partit. Rajoy mai no s'ha fiat de González i de fet va encarregar fa mesos a Cospedal que li fes arribar el missatge que no volia que fos el candidat, cosa que l'encara vigent president regional no va arribar a calibrar.

Però, a més, també li van avançar que al partit havia arribat la informació que González podria tenir comptes ocults a Suïssa. No van detallar gaire cosa més. Només que si aquest escàndol saltava finalment durant la campanya o a prop el mal ja no seria només per a ell sinó per a tota l'organització i per a altres candidats.