Selecciona Edició
Connecta’t

A la rereguarda d’Anníbal

Alumnes de la Universitat de Barcelona en pràctiques troben vestigis dels enfrontaments entre romans i cartaginesos de la Segona Guerra Púnica

Estudiants de la Universitat de Barcelona, al jaciment ibèric.
Estudiants de la Universitat de Barcelona, al jaciment ibèric.

“Sis mil enemics van morir, dos mil es van capturar, juntament amb la guarnició del campament, ja que també va ser atacat. El general mateix i molts cabdills van ser fets presoners i Cissa, una ciutat que es trobava prop del campament, va ser presa per assalt”. Heus aquí en un llenguatge concís digne de la secció d'Internacional , sense floritures, un sobri comunicat de guerra de ni més ni menys que de Titus Livi (Història de Roma, Llibre 21). El text fa referència a un episodi bèl·lic al nord-est d'Hispania, a l'actual Catalunya, de la segona de les tres guerres que van enfrontar Roma i Cartago pel domini del món mediterrani.

Va passar el 218 abans de Crist: Gneu Corneli Escipió Calb (ho era) va vèncer un dels contingents cartaginesos deixat enrere per Anníbal Barca per assegurar-se al corredor mediterrani les línies de comunicació i subministraments durant la seva marxa sobre Itàlia a través dels Alps. Els romans van aconseguir una victòria fàcil sobre els cartaginesos, van saquejar el campament enemic i la ciutat ibèrica veïna aliada de Cartago, Cissa, que va donar nom a la batalla. Entre línies, si es para atenció al text de Livi, se sent el fragor de la lluita.

Alguna cosa semblant van haver de sentir els alumnes d'arqueologia en pràctiques de la Universitat de Barcelona que durant el treball sobre el terreny de l'assignatura metodologia arqueològica 1, supervisat pels seus professors i investigadors, van descobrir el que podrien ser vestigis de la història relatada per Livi. La troballa, que es va produir a l'octubre gràcies al sistema no invasiu de la tomografia elèctrica però que va ser anunciat aquest mateix any, consisteix en un gran fossat defensiu de més de 2.200 anys d'antiguitat, 14 metres d'ample, 5 de profunditat i 400 de longitud, que defensava l'oppidum (ciutat fortificada) ibèric de Vilar de Valls, sota l'actual municipi de Valls, a Tarragona.

Vilar de Valls pot ser Cissa, el poblat iber que va donar nom a la històrica batalla

“Sense excavar no podem dir que Vilar de Valls sigui Cissa, però hi ha moltes coincidències, i a la zona, al nord, hi hem trobat indicis de la presència de tropes cartagineses o els seus mercenaris com projectils de plom de les fones o monedes púniques”, explica Jaume Noguera, director del projecte d'investigació Guerra i conflicte al nord-est de la península Ibérica en època romana-republicana (segle III aC), que fa prospeccions sistemàtiques a l'àrea. “La qüestió és saber qui va destruir el poblat de Vilar de Valls: si ho van fer els cartaginesos pot ser que fos Anníbal en marxa cap al nord, i llavors no seria Cissa; si van ser els romans, segur que sí. Això només es respondrà amb la prova del cotó de l'excavació”. Noguera dóna per segur que darrere del fossat apareixerà la muralla de la població.

Titus Livi i Polibi diuen que els romans van obtenir un gran botí del campament cartaginès (que estaria als afores de Cissa), ja que Anníbal havia deixat el gruix dels fardatges per marxar alleugerit cap a la seva epopeia alpina i Itàlia. En canvi, recorda Noguera, la presa de la ciutat ibera va tenir com a resultat un botí decebedor. “Livi el descriu com a pobre, aixovar bàrbar i roba d'esclaus”. En l'episodi de Cissa, segons Polibi, els romans van fer presoner un líder iber procartaginès que els donaria després problemes: Indíbil. Noguera recalca el paper que han tingut en els treballs arqueològics els estudiants, un centenar dels quals han fet prospeccions a peu per ajudar a esclarir què va passar en aquests vells paratges vetllats per la boira del temps.