Sant Feliu de Guíxols, base de la Reial Fàbrica de Navilis al segle XVIII

Una carta escrita el 1780 per un mariner de Begur (Baix Empordà) a la seva família des del lloc de Cadis, en la qual els detalla tots els vaixells que l'envolten, un dels canons navals més grans de l'armada espanyola del segle XVIII o la reproducció del mascaró de proa d'un altre navili destaquen entre les 150 peces que reuneix Fustes i canons. Una aventura del segle XVIII. La mostra recrea un moment històric transcendent per a Sant Feliu de Guíxols, la badia de la qual es va erigir en drassana reial per a la construcció de grans vaixells de guerra. L'exposició vol “mostrar com es vivia en la localitat durant aquell segle”, explicava el comissari de la mostra, Antonio de Pàdua Homs.

Sant Feliu de Guíxols ha tingut al llarg de la història una presència important en les gestes navals i una singularitat pròpia en la construcció dels vaixells. A les seves drassanes es van construir embarcacions de tot tipus, des d'humils bots pesquers a grans navilis i també bucs d'acer. La culminació d'aquesta etapa va arribar a càrrec del Marquès de Bergeick, Antonio Gaztañeta i del Cardenal Alberoni, quan van crear la Reial Fàbrica de Navilis durant el regnat de Felip V.

De les drassanes

El Real San Felipe, el San Bartolomé, conegut també com Cambí, i Nuestra señora de Montserrat, sobrenomenat El Cathalán, amb 80, 66 i 70 canons, respectivament, es van construir en aquestes drassanes. L'exposició destaca la importància comercial i de negoci d'aquesta localitat costanera, líder en venda d'aiguardents, xarxes i taps de suro. I també l'estratègica situació geogràfica, com a refugi natural a mig camí entre França i la capital catalana. Dues circumstàncies que van determinar la decisió d'instal·lar-hi la construcció de navilis, en un moment en què després de la Guerra de Successió, Barcelona estava destruïda i no era un lloc estable.

Les tres embarcacions construïdes amb roures centenaris a Sant Feliu, d'uns 50 metres d'eslora, 15 d'altura i 14'5 de mànega, van ser els vaixells de guerra més grans del segle XVIII a l'Espanya peninsular i van ser els prototips i models experimentals dels famosos Gaztañeta de 60 canons. Un fet tan transcendent va produir un impacte important en la localitat i en els seus 2.219 habitants d'aquella època. Sant Feliu va aconseguir unes dimensions de ciutat de grandària mitjana al Mediterrani.

La mostra reviu les condicions de vida del segle XVIII, les dels mariners a bord dels vaixells, amb tripulacions de més de 600 homes, els perills, la seguretat, la disciplina i l'ordre i la sanitat.

El port era un refugi natural entre França i Barcelona

Entre les peces exposades, procedents d'una vintena de museus, arxius i col·leccions privades d'Espanya i fins i tot del Museu Nacional Marítim de Greenwich de Londres, hi ha el Tratado de las enfermedades venéreas (Madrid, 1791), que era utilitzat per l'Armada. La carta manuscrita del mariner de Begur, Antoni Furment, destaca segons el comissari de l'exposició, perquè “és molt estrany poder trobar aquest document en aquella època perquè era d'algú que coneixia la llengua, sabia escriure, tenia tinta i el més important, temps per poder escriure”.

Fustes i canons. Una aventura del segle XVIII, que també exposa pistoles, sabres, bales de canó, maquetes de gran dimensions procedents del Museu Naval de Madrid o del Marítim de Barcelona, exvots i documentació abundant de l'època, serà la primera exposició temporal que ocuparà l'espai Thyssen. Dels 44.000 euros de pressupost, el 70% ha estat sufragat amb diferents subvencions.

Al final del recorregut, els visitants podran tastar alguna cosa molt semblat a les galetes que alimentaven els mariners embarcats en aquests navilis. Confeccionades amb farina integral sense llevat, molt pastades i cuites dues vegades, eren tan extremadament dures que moltes vegades havien de mullar-les en aigua de mar per poder-les menjar. La mostra es podrà visitar a les sales del Palau de l'Abat del Monestir de Sant Feliu fins al 31 de maig.