_
_
_
_
_
MARIO ROMERO, PRESIDENT DE LA TERCERA VIA

“El cafè per a tothom va ser un error i s’està veient ara”

L'associació advoca per la negociació i el pacte per resoldre l'encaix de Catalunya

Mario Romeo, president de La Tercera Via.
Mario Romeo, president de La Tercera Via.Massimiliano Minocri

El notari barceloní Mario Romeo (Lleida, 1956) presideix l'associació La Tercera Via, que es defineix com a catalanista i que reclama diàleg i acord per acabar amb la situació de bloqueig institucional i polític que pateix Catalunya amb la resta d'Espanya.

Pregunta. Per què una nova associació?

Resposta. Creiem que la majoria dels catalans volen millores en l'autogovern per segellar l'encaix i la permanència de Catalunya a Espanya. Nosaltres no som independentistes ni immobilistes, som catalanistes. Les coses no poden seguir com estan i fa falta asseure's a dialogar.

P. El seu discurs és molt semblant al dels socialistes. Són un satèl·lit del PSC?

R. En absolut. Ni el PSC ni cap partit necessita marques blanques. Tenim gent propera a Convergència, a Unió i a Iniciativa per Catalunya. Farem una junta transversal.

P. Qui els paga?

R. Som una associació privada, amb un centenar de socis i 200 adherits, que estem intentant aconseguir ajudes econòmiques de gent que pugui estar d'acord amb nosaltres. Estem en una fase inicial perquè ens presentem en societat al desembre i volem fer-ho en diverses ciutats catalanes i d'Espanya.

P. Què els diferencia de Federalistes d'Esquerra?

R. Nosaltres no ens limitem a ser d'esquerres exclusivament. Pretenem tenir gent d'esquerra, de centre i de dreta.

P. Es pot ser de tantes coses alhora en una associació?

R. L'encaix de Catalunya a Espanya és un tema transversal. Pretenem obrir una via entre Societat Civil Catalana i Federalistes d'Esquerra. El catalanisme és el nostre punt d'unió. Defensem una Catalunya plural dins d'una Espanya plural.

P. Aspiren a ser una ANC constitucionalista?

R. Volem ser una veu important en el procés que viu Catalunya, però no solament en temes polítics, sinó econòmics i culturals. No aspirem a mobilitzar la gent al carrer, sinó que volem informar la gent, perquè voti amb la màxima informació possible.

P. I com pensen difondre el seu missatge?

R. L'altre dia vam organitzar un acte sobre la reforma de la Constitució que va tenir bastant èxit i estem preparant una jornada de debat cultural a Barcelona i a Madrid. Reivindiquem que la cultura en català forma part del patrimoni cultural espanyol i que la cultura en castellà també és cultura catalana. També farem una jornada sobre economia i empresa, que abordarà les conseqüències i l'empobriment d'una Catalunya independent. I després tenim previst fer la redacció d'un llibre blanc, amb representants de grans institucions d'Espanya sobre els avantatges i inconvenients de la independència, amb experts qualificats de l'àmbit econòmic, cultural, social, polític i esportiu, perquè els partits polítics tinguin elements per opinar. Serà obert al fet que tothom digui el que pensa.

P. Per què defensen que Catalunya segueixi a Espanya?

R. Perquè creiem que és el més just, es miri com es miri. Catalunya seria més pobra des de tots els punts de vista si es consumés la independència.

P. Estan a favor que se celebri una consulta?

R. Per descomptat, però sempre que sigui legal i acordada. Si en un moment determinat cal consultar el poble de Catalunya, hi estarem a favor perquè s'aclareixi la voluntat popular. L'últim intent de votar per part del Govern d'Artur Mas del 9 de novembre va ser més un brindis al sol que una realitat. CDC mai no s'ha presentat a les eleccions com un partit independentista. Sembla que ho farà ara i es veurà quin suport té.

P. Donen suport a la reforma de la Constitució?

R. La Constitució ha estat molt positiva per a la història d'Espanya i de Catalunya. La crisi ha fet trontollar moltes coses i cal posar al dia aquest text. Amb la Constitució es va fer el cafè per a tothom i probablement va ser un error. No totes les comunitats necessitaven ni demanaven tanta autonomia i ara es veu que alguns governs volen recentralizar competències. Però altres nacions o nacionalitats, que cadascú ho anomeni com vulgui, necessiten unes competències més clares i això cal aclarir-ho. Però ha de ser amb sentit comú i sense electoralisme barat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_