Selecciona Edició
Connecta’t

Processat un cap de la Guàrdia Civil per temerari a l’Afganistan

L'oficial “va posar en risc la vida dels seus homes” sense necessitat

Posar en perill de manera injustificada la seguretat dels subordinats és un dels actes més greus que pot cometre un militar en zona de conflicte. I això és el que va fer, presumptament, el capità de la Guàrdia Civil I. G. M. P., que va ser cap de l'Equip Policial d'Assessorament (PAT) a Herat (Afganistan), la principal base del contingent espanyol, entre abril i novembre de 2012. La titular del jutjat togat militar territorial número 12 ha dictat ordre de processament contra el capità, al qual imputa els delictes d'extralimitació en l'exercici del comandament, abús d'autoritat i deslleialtat. La jutge ha dictat la llibertat provisional de l'oficial, però li ha imposat una fiança de més de 20.000 euros.

Segons l'ordre de processament, durant el temps que el capità va estar al capdavant de l'equip de la Guàrdia Civil “hauria ordenat al personal sota el seu comandament actuacions operatives alienes a la seva missió [...], tant en el seu àmbit territorial com fora d'aquest. Aquestes actuacions tampoc estarien ordenades pel COMPS [Comandant de l'Ordre d'Operacions], ni pel coronel en cap d'Herat, i pel seu escometiment no concorria motiu de força major, humanitari, situació excepcional o d'emergència”. Per contra, el capità “hauria ordenat aquestes actuacions per la seva única voluntat, sense cap suport jurídic, [simplement, “a tall de favor” a altres comandaments] quan el seu compliment portaria aparellada, presumptament, una infracció de les normes de Protecció de la Força [...], posant en perill seriosament i concretament de manera innecessària la vida i la integritat dels components d'aquesta unitat. Malgrat que el personal a les seves ordres, i particularment els caps de Seguretat, li haurien exposat reiteradament de forma subordinada totes aquestes circumstàncies, l'oficial els hauria ignorat, continuant amb el seu comportament [...] amb l'única justificació que, com que ell era el cap de la Unitat, les ordenava”.

Lluny d'atendre els advertiments dels seus subordinats, el capità va demanar el relleu de tots els suboficials a les seves ordres, o almenys del sergent primer P. L. O., que va acusar de ser el presumpte capitost d'una suposada subversió entre els agents per reclamar un permís. La Direcció general de la Guàrdia Civil va donar per bona la versió del capità i va ordenar la repatriació anticipada del sergent primer, qui també va perdre la seva destinació a Espanya.

La denúncia presentada pel lletrat Antonio Suárez-Valdés, en nom del sergent primer, va ser secundada per un brigada, qui va afegir que, després d'aconseguir de manera injusta la repatriació del cap de seguretat, el capità “hauria seguit comportant-se de la mateixa manera, posant en perill, per la seva única voluntat, la vida dels seus homes”.