_
_
_
_
_

Teresa Nieto, una feminista a Ciutadans

Sap nedar contra corrent i es va carregar la candidatura de Maria de la Pau Janer pel PSOE Fou proavortament i ara, amb Albert Rivera, diu que no és un dret sinó un fracàs de la societat

Molta de gent, anònima, moltes causes obertes.
Molta de gent, anònima, moltes causes obertes.Tolo Ramon

Na Teresa Nieto fou una treballadora precoç, de tot d’una, feia de teta d’altres nines quasi contemporànies. Filla d'immigrants des d'Albacete al poble de muntanya de Mallorca de Puigpunyent, amb el temps va esdevenir pionera feminista a Palma. Ara, ella tanca un altre dels seus cercles amb nova cuirassa política.

Trencadora des del final del franquisme, habità al PSOE, on fou càrrec intern. Va ser funcionària judicial i feu feina amb presos. Un pic va caure en desgràcia, va patir problemes de gestió i denúncies. Afrontà el plom de l’oblit. Resistí, després de ser fitorada també dos cops per un càncer que no la va vinclar.

Va ressorgir entre tenebres emparada per José María Rodríguez al PP de Puigpunyent en els 2000. "Va ser l'únic que em va cridar i em va allargar una mà", va confessar Teresa una nit als passadissos del Casino en ser identificada com una estranya, en un sopar-míting de militants amb el que era líder gloriós Jaume Matas.

Acaba d'aterrar a la cúpula que germina la marca de Ciutadans (C 's) a les Balears, com a secretària general i amb possibilitats d'ésser als cartells de les eleccions. Al seu costat es presentà un altre excompany socialista, Miguel Pascual Aguiló, que va deixar de ser regidor a Palma i que va protagonitzar un naufragi solitari a les urnes el 1999: just sumà el 0,22% amb el seu Socialdemòcrates pel Progrés (SPB). Pascual, un altre supervivent que es fa sentir a les tertúlies, però que no va quallar en el seu salt per anar per batlle de Palma. L'experiència a Ciutadans va ser efímera.

Amb la rissaga impetuosa de Podem i l'onada silenciosa de Ciutadans han arribat també a la platja de la política certes figures de repartiment dels paisatges antics de la transició. De l'època de Nieto, Toni Palerm, bregat en l'ex-PCE, ex-Unió Mallorquina, ex-Convergència  per les Illes i ex-PI, ha demostrat bona mà com a home de l'aparell, a la cuina i en l'ombra del partit de Pablo Iglesias i aquí d'Alberto Jarabo i Laura Camargo.

La feminista Teresa Nieto sap nedar contra corrent. Va penjar un trofeu VIP en la seva biografia: es va carregar la candidatura de Maria de la Pau Janer i la del seu mentor Josep Moll per anunciar aquest el fitxatge de l'escriptora per la llista del PSOE de Palma de 1995. Va clamar Nieto que "una cinturita de pitiminí" no era raó suficient per situar la Janer. I frenar-la a ella.

La literata Janer, una altra de transversal, que es va dir afí al PSM, no va escalivar i, el 2007, es va deixar temptar per Matas per la seva candidatura amb el PP i va partir del Parlament del primer dia, injuriada per l'ala ultra anticatalanista. Renegà del PP i aplaudí a les nits electorals Artur Mas -que va ser a les seves noces amb el doctor Joan Corbella. ‘Pau’ Janer forma part del frontis habitual de CiU a TV3. A més fa un programa erotòman evident a Catalunya Ràdio.

Amb el cabell curt i el vestuari estil garçon, Nieto, dona bregada en mil envits, ha tornat. Duu molt de quilòmetres, ha estat en aventures i naufragis. Els antifranquistes i tots els grups i grupets amb causa tenien compte i crèdit a la copisteria que va muntar davant dels sindicats verticals de Palma, ara seu de CCOO. El 1976 va estar en la creació de l'Associació de Dones de Mallorca i amb la seva vocació rebel, personalista, en mesos es va escindir i va crear el Moviment Feminista Independent, que va editar la revista Ses Cotorres Alegres. Hi va haver el Col·lectiu Pelvis de Leonor Taboada, el Col·lectiu de Dones, més tard l'Associació de Dones per a la Salut, després Assemblea de Dones i el Lobby de Dones.

Va presidir el Consell de Dones i va ser amiga de l'ex-eurodiputada de pes Teresa Riera, que es menja en silenci les exclusió al PSOE. Eren "les Tereses". Funcionària de Justícia, va passar del sindicalisme de classe al gremial, va crear la Fundació d'Ajuda a la Reinserció, va treballar reeducant maltractadors, la seva entitat va rebre la medalla al Mèrit Social Penitenciari encara que no es va entendre director de la presó Manuel Avilés.

Du la cabòria de restaurar la tafona de Puigpunyent i la seva empresa Sublata causa SL -de reinserció de persones en risc d'exclusió i de reciclatge- va llogar la finca vella. Comparteix "una sensibilitat i un compromís comú contra la corrupció i el suborn".

Superats els 65 anys, divorciada i amb tres fills, es partidària de les segones oportunitats. Teresa va reclamar, el 2012, al seu Govern Rajoy que "no obrís" el debat de l'avortament l'any 82. "Les que defensàvem el tema estem passades de data".

Es deia indignada amb Rajoy "per haver-nos venut a l'ETA". Amb el seu líder a Ciutadans, Albert Rivera, diu que "l'avortament no és un dret sinó un fracàs de la societat". Al Facebook usa d'avatar una cabra que sura el seu cabrit. "No tinc temps de pensar en els meus enemics", signa. "Cada vegada que m'enfront als meus fantasmes, m'alliber, alliber sentiments, i coses pendents". Amb Ciutadans anuncia "Una nova esperança ha nascut a Balears". Menuda, morena, simpàtica, baralladissa també deixa sentir la seva veu d'escanyada.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_