Selecciona Edició
Connecta’t

Els ciutadans pagaran la nova gestió del Registre Civil

El PP presenta esmenes elaborades pel Col·legi de Registradors Mercantils

El Govern va assegurar que seria gratuït

El Govern està negociant amb els registradors mercantils nous aranzels i noves gestions per les quals els ciutadans han de pagar per compensar-los per assumir la gestió del registre civil, segons un document intern del Ministeri de Justícia. El Govern busca la via de retribuir-los de manera encoberta a través d'esmenes al projecte de llei de mesures de reforma administrativa en l'àmbit de l'Administració de Justícia i del Registre Civil que es tramita en aquests moments al Congrés.

El Govern anterior va promoure el 2011 un canvi legal que es va aprovar al Congrés per unanimitat per desjudicialitzar el Registre Civil. Va deixar en suspens quins funcionaris assumirien la gestió fins que l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va decidir que serien els registradors mercantils els que assumirien aquesta funció tot i que no tenen res a veure amb aquesta responsabilitat, amb el compromís de no provocar un encariment o cost per als ciutadans per l'ús d'aquest servei que ara és gratuït.

Malgrat això, els registradors mercantils van exigir compensacions que l'actual titular de Justicia, Rafael Catalá, busca com satisfer. Són funcionaris, però sense salari públic, amb ingressos que depenen de les seves gestions i, a més, han d'utilitzar més personal per fer-se càrrec de la gestió del Registre Civil. Per això, les esmenes que estudia Justícia i que presentarà el PP en els propers dies s'han negociat amb el Col·legi de Registradors, i en els esborranys s'estableixen noves funcions que costaran diners als ciutadans. Per exemple, s'estableix que els poders i els registres d'assegurances s'han d'inscriure, tràmit que fins ara no calia i pel qual els registradors cobraran.

Fonts de Justícia admeten que aquestes peticions s'han inclòs en un “document intern de treball” que serveix d'esborrany de les esmenes i en què es parla obertament de mecanismes perquè els ciutadans paguin de manera encoberta la gestió del Registre Civil. Les mateixes fonts asseguren que encara no s'ha decidit res.

L'esborrany d'esmenes negociat amb els registradors, amb capçalera de la Subsecretaria del Ministeri de Justícia, conté anotacions com “cal introduir el veïnatge civil, ja que pot ser una font de finançament”; “la inscripció de poders de les persones físiques i la seva revocació és una possible font de finançament de la qual no es pot prescindir”; “es considera fonamental la referència a la constància registral del domicili registral i l'adreça a efectes i notificacions, ja que és una possible font de finançament i, per tant, imprescindible per finançar el cost del registre civil” i “el col·legi considera fonamental la referència al llibre de família, perquè entén que és una possible font de finançament i, com a tal, irrenunciable”.

És a dir, s'estableixen gestions noves relatives, per exemple, als llibres de família i a inscripcions no existents perquè puguin tenir més ingressos, a càrrec del ciutadà que ha de fer aquestes gestions. Un altre exemple: s'obliga a inscriure el cessament dels poders notarials i l'any passat, segons dades oficials, se'n van signar gairebé un milió a tot Espanya.

S'estableixen gestions noves relatives als llibres de família i a inscripcions no existents a càrrec del ciutadà

En una de les esmenes s'especifica que “és fonamental” l'article que “dóna sanció legal al fet que es puguin reportar honoraris reglamentàriament per a aquells assumptes de caràcter voluntari i que responguin a l'interès particular del ciutadà (poders, règim econòmic, veïnatge civil, expedició del llibre de família, expedients de canvi de nom i cognoms de parelles de fet). És necessari buscar una font de finançament”.

Perquè quedi clar, els registradors proposen afegir entre les funcions del Registre Civil una altra de més indeterminada i oberta al futur: “Qualssevol altres fets o actes relatius a les persones físiques previstos en les lleis”. I afegeixen una disposició final: “S'habilita el ministre de Justícia per aprovar, en el termini de tres mesos des de la publicació d'aquesta llei al BOE, els aranzels corresponents a la intervenció dels registradors de la propietat i mercantils respecte dels assumptes, actes, escriptures públiques, expedients, fets i actes inscrivibles pels quals resultin competents d'acord amb el que disposa aquesta llei”. Amb tots dos preceptes queda obert que puguin rebre més ingressos en els propers anys com a compensació.

A més, el Ministeri de Justícia ha fet passos en els últims mesos per aconseguir de manera discreta més fonts d'ingressos per als registradors, coincidint amb l'assumpció dels registres civils. Per exemple, una instrucció publicada al BOE el 12 de febrer passat obliga a registrar les actes i els llibres comptables de les empreses i un reglament del registre mercantil amb una disposició transitòria que estableix noves regles aranzelàries.

Un altre punt controvertit és que els registradors mercantils (120 a tot Espanya) podran disposar de la base de dades dels ciutadans més gran que existeix, perquè inclou residència, situació familiar, propietats, hipoteques, etcètera. És a dir, serà la base de dades unificada més gran d'Espanya.

Els 120 registradors mercantils, a més, no tenen implantació a tot Espanya i, per tant, si acabessin assumint la gestió del Registre Civil també generaria problemes en alguns llocs.

El Grup Parlamentari Socialista va registrar el divendres la petició de compareixença del ministre de Justícia al Congrés, "per informar dels plans del Govern per fer exclusius dipositaris de la seguretat jurídica preventiva a Espanya el Cos de Registradores, així com la manera com té previst finançar els serveis que cada nova llei els encomana, garantir el manteniment de la privadesa de dades molt sensibles, incloses en els diversos registres, i compatibilitzar aquesta exclusivitat amb els drets dels ciutadans".