Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

Un canvi que no alarma

El 58% dels ciutadans no creuen que la millora de l'economia sigui resultat de les mesures del Govern

Si ara es fessin les eleccions generals previstes per a finals d'aquest any, el resultat més probable seria, pràcticament, un quàdruple empat. Podem (amb un 22,5% de vot estimat) seguiria sent ara, com mesos enrere, la força més votada, però amb 5,2 punts menys que fa tan sols un mes. Per la seva banda, Ciutadans consolidaria de manera clara la seva tendència ascendent i passaria d'un12,2% del vot, a principis de febrer, al 18,4% que podria aconseguir en aquest moment. El seu líder, Albert Rivera, és a més l'única figura pública espanyola que obté un clar i creixent saldo valoratiu ciutadà: +23 punts (fa un mes era de +12 punts). D'altra banda, el PSOE (amb un 20,2%) i el PP (amb un 18,6%) intercanviarien posicions en relació amb les que ocupaven fa un mes. Aquest últim partit potser estaria penalitzat (molt probablement de manera transitòria) per l'avaluació ciutadana —més negativa que no pas positiva— de l'actuació del seu líder en l'últim debat de l'estat de la nació.

Encara falta molt per a les eleccions generals, i per tant convé tenir en compte que aquesta estimació de la distribució dels vots de no constitueix de cap manera una predicció del possible resultat dels comicis: només representa un intent de traduir, en vots hipotètics, l'estat d'ànim que predomina ara mateix entre la ciutadania. Els espanyols segueixen molt descontents amb el PSOE i el PP, motiu pel qual es mostren disposats a aplicar-los un correctiu seriós. Al primer li retreuen no haver vist venir la crisi econòmica; al segon, haver utilitzat per aturar-la mesures excessivament doloroses, la qual cosa explica l'estesa disconformitat a reconèixer cap possible mèrit a l'acció de govern en aquests tres anys: una clara majoria d'espanyols —un 58% davant un 34%— no creu que les millores que pugui estar experimentant l'economia nacional siguin resultat de les mesures adoptades per l'actual Govern. El 84% dels espanyols segueixen pensant que la situació econòmica del país és dolenta, el 63% creuen que en els propers mesos seguirà igual o fins i tot pitjor que ara, i el 58% dóna per fet que l'atur no disminuirà fins a llarg termini. El descontentament no afavoreix precisament l'equanimitat.

Des d'aquesta gran desafecció de molts dels seus anteriors votants als dos principals partits que han governat el país és comprensible l'entusiasme amb què la ciutadania acull l'aparició de forces noves. Els espanyols feia quatre anys que reclamaven una regeneració a fons dels partits existents o, alternativament, l'aparició de partits nous. I això és el que ha acabat passant. Podem primer, i Ciutadans després, han fet una irrupció fulgurant, que només pot semblar desconcertant i inesperada a qui no hagi seguit amb atenció el pols ciutadà i hagi ignorat els senyals —múltiples— que marcaven la proximitat d'un final d'etapa. Però no de trajecte: el 84% els espanyols se segueixen identificant amb l'actual sistema democràtic. Però, al mateix temps, un aclaparador 70% es mostra insatisfet amb la manera com funciona la nostra democràcia. La ciutadania fa anys que demana, sondeig rere de sondeig, i sense obtenir resposta, reformes; i també fa anys que se sent avergonyida amb les interminables notícies sobre casos de corrupció que afecten els dos principals partits fins ara—i que encara que puguin ser per puntuals i tenir un abast limitat, escandalitzen per la magnitud i la persistència impune que tenen—. Com ens pot sorprendre el suport que els espanyols semblen disposats a donar a formacions aparegudes fa poc en l'escena nacional i que ofereixen —i alhora simbolitzen— renovació, canvi i aire net? El PP i el PSOE s'han convertit, de sobte, en “allò que és vell”, en organitzacions cada cop més escleròtiques i alienes a la realitat que els envolta. I ja se sap —ho va advertir Ortega—, que qualsevol realitat que s'ignora prepara la seva venjança.

La veritat és que, en aquest cas, la venjança seria —de moment— moderada. El PP i el PSOE no semblen trobar-se, de cap manera, en risc de desaparèixer: només en risc de no poder governar, almenys en solitari. Un fet que no tan sols no preocupa sinó que, per contra, agrada als espanyols: el 77% diu que el millor per a Espanya és que en les properes eleccions PP i PSOE deixin de ser els dos únics partits protagonistes de la nostra vida política perquè hi pugui tornar a predominar la negociació, el pacte i l'acord. I són clarament més nombrosos (50% enfront de 37%) els qui afirmen que la hipotètica interrupció (temporal o definitiva) del bipartidisme no representaria cap perjudici per a la recuperació de l'economia nacional. És comprensible: el canvi que sembla que s'acosta consistiria, al cap i a la fi, en la irrupció d'un partit de centre, en el manteniment —retallat— del PSOE i el PP, i en la construcció d'espai per a un nou partit d'esquerra. Un panorama amb poques probabilitats d'alarmar de manera greu el ciutadà mitjà

MÉS INFORMACIÓ