Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
OPINIÓ

BCN World, també vella política

S'aprova sense debat un pla per construir 4.100 habitatges en un territori on ja n'hi ha 35.000 de buits

Si vostè és un alcalde d'un d'aquests pobles d'entre 5.000 i 6.000 habitants, amb un terme municipal d'uns 15 quilòmetres quadrats, un parell de nuclis de població, una urbanització de segona residència i algunes naus industrials que no arriben a fer un polígon, potser farà un pla d'ordenació urbanística municipal, un POUM. I, amb el POUM, voldrà preveure algun creixement adequat a les necessitats i una mica més per veure si reactiva la zona i propicia algun creixement.

Imaginem que pensa classificar vint o trenta hectàrees i preveure 150.000 o 180.000 metres quadrats de sostre. Ja sap que haurà de justificar molt bé aquest creixement, l'adequació del POUM al planejament territorial; elaborar i aplicar un programa de participació que asseguri que la població pugui debatre aquest creixement i proposar alternatives o rebutjar-lo; també haurà de fer una memòria social, i algunes coses més.

Però potser és una societat anònima que té diversos centenars d'hectàrees amb una qualificació sense sortida al mercat. Llavors no hi ha cap problema. Podrà preveure, no 180.000, sinó 2,5 milions de metres quadrats de sostre, amb el que comporta, sense haver de justificar res ni aguantar cap tipus de debat públic amb garanties i alternatives sobre com s'ordena aquest territori. Només caldrà fiar-ho tot a un document tècnic, en el qual, com a molt, les alternatives seran posar els hotels aquí o allà.

Això és el que passa amb el que fins ara anomenàvem BCN World i que ara no té nom. Hi havia, al Centre Recreatiu i Turístic, el CRT, un potencial de 495.000 metres quadrats de sostre residencial, amb un format de baixa densitat, amb 2.477 habitatges, al costat d'un parc temàtic que funciona bastant bé; un potencial que, tal com està el mercat immobiliari, no tenia sortida. I això es vol substituir per uns quants habitatges més –més de 4.000– zones comercials i prop d'un milió i mig de metres quadrats de sostre d'usos turístics, casinos inclosos.

El territori, com a espai de la comunitat, és de tots, així que ningú pot fer absolutament el que vulgui al seu terreny

Qualsevol pensaria que un canvi d'aquesta magnitud hauria de ser àmpliament justificat i debatut. Després de tot, suposa una ocupació del territori molt superior a la de molts nuclis de població existents i un canvi substancial en la mobilitat, el consum de recursos, el desenvolupament territorial o el paisatge. És a dir, en tot el que cal tenir en compte en l'ordenació del territori. I el territori, com a espai de la comunitat, és de tots, així que ningú pot fer absolutament el que vulgui al seu terreny, sinó el que col·lectivament decidim en benefici de tots. Però en aquest cas no ho haurem pogut debatre ni decidir, ni haurem conegut dades objectives –no propagandístiques– que sostinguin la bondat de la solució proposada.

És que potser resulta raonable la possibilitat de construir fins a 4.102 –amb un mínim de 2.200– habitatges en un àmbit, el de les comarques del Baix Camp i el Tarragonès, on, amb dades del cens d'habitatges del 2011, hi havia més de 35.000 habitatges buits i més de 75.000 habitatges secundaris? I, si ens limitem als municipis immediats al BCN World –Salou, Vila-seca, Cambrils, Mont-roig del Camp, Vinyols i els Arcs–, 13.784 habitatges buits i 43.600 de secundaris. No hem après res de res del passat i de la bombolla immobiliària? Volem repetir –i augmentar, segons sembla– un model de desenvolupament basat en la construcció i en l'ocupació il·limitada del territori?

Això podria arribar a ser legítim –encara que no ho comparteixi– si fos fruit d'un ampli debat fet a partir de dades objectives i amb la possibilitat de contrastar projectes clars, però no hem tingut res de tot això. El procés de planejament ha passat a ser un simple revestiment tècnic i jurídic per donar cobertura a unes decisions, i ha perdut el caràcter previsor, ordenador, previ que li dóna sentit. En lloc de marcar unes pautes per al futur, a les quals es pugui adequar les activitats i les propostes –sense perjudici dels ajustos necessaris– el que s'ha fet és definir un escenari completament nou, i llavors ajustar la previsió.

Per arribar aquí, ja no serien necessaris plans, per tant. S'ha desplaçat a un document tècnic –un pla director urbanístic– que ha de donar forma i concretar l'abast d'una sèrie de determinacions (i del que no tinc dubtes que estarà ben fet) que haurien de ser fruit d'un debat públic, rigorós, ampli, sobre l'impacte territorial que pot tenir. De fet, el que conec del PDU és, sobretot, referit a l'estricte àmbit del CRT, que és el que li toca, però amb escasses o nul·les reflexions sobre els efectes externs, entre els quals n'hi ha alguns tan significatius com la mobilitat, l'energia o els recursos.

En temps de debat entre vella política i nova política, el procés seguit fins ara amb BCN World és una mostra d'un vell urbanisme i d'un vell model territorial, que molts voldríem tenir definitivament superats. També aquesta és una vella política.

Robert Casadevall és geògraf i professor de la URV