Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

Deu diferències entre UPyD i Ciutadans

El magenta serà tendència mentre estigui pendent la regeneració

Per valorar amb objectivitat les diferències i afinitats entre partits, el millor és atenir-se als fets, valorar els polítics pel que fan i no pel que diuen. Em cenyiré, doncs, a fets polítics objectius –no opinables per assenyalar 10 diferències significatives entre UPyD i Ciutadans.

Ciutadans va néixer el 2005 i des del 2006 és al Parlament de Catalunya. Va intentar entrar al Parlament nacional el 2008 i va fracassar. Va intentar entrar a la Comunitat i a l'Ajuntament de Madrid el 2011 i va fracassar. Va intentar entrar al Parlament Europeu el 2009 i va fracassar. UPyD va néixer el 2007. El 2008 va entrar el Congrés de Diputats i posteriorment a les institucions europees, autonòmiques i municipals.

Per a UPyD la regeneració de la nostra democràcia no és un tema de moda: vam néixer amb aquest objectiu i ho considerem imprescindible per superar la crisi política, econòmica i social, i per retornar als ciutadans el control sobre la política. Vegem què ha proposat Ciutadans:

Corrupció: eradicar la corrupció és possible i necessari, com ho demostra l'exemple dels països més lliures i desenvolupats del món. De fet, és una condició perquè l'economia i la democràcia funcionin. UPyD ha rebutjat entrar al repartiment del CGPJ i ha presentat nombroses iniciatives per garantir la independència de la justícia i per millorar les lleis de prevenció. Ciutadans no ha presentat cap iniciativa, malgrat que el seu líder fa nou anys que és al Parlament de Catalunya i malgrat que aquesta comunitat està particularment afectada per aquesta xacra.

Saqueig: íntimament unit a la corrupció hi ha el saqueig de les institucions i, concretament, la ruïna de les caixes d'estalvis. Davant la passivitat de la fiscalia, UPyD ha presentat 26 querelles contra els responsables i perquè els estafats recuperin els seus diners. Ciutadans no ha fet res malgrat que Catalunya ha patit com ningú el saqueig de les caixes i les preferents. I els seus responsables econòmics (Conthe i Garicano) defensen que els preferentistes estafats “s'aguantin”.

Transparència: la transparència és essencial per eradicar la corrupció i l'anomenat “capitalisme d'amiguets”. Però la transparència comença per un mateix i per això, per no ser com els partits vells que han corromput el sistema, cal practicar-la dins del propi partit. UPyD ha aconseguit la millor qualificació de tots els partits avaluats per Transparència Internacional, un 9. Ciutadans ha estat qualificat, pel mateix professor i amb el mateix examen, amb un 3.

Ocupació i economia: UPyD defensa des del 2011 el contracte únic indefinit per acabar amb la injustícia i les disfuncions del mercat laboral. La primera Llei de segona oportunitat també és d'UPyD, del 2012. També hem prioritzat la lluita contra el frau fiscal, una reforma tributària equitativa, una política energètica seriosa i el suport a sectors emergents innovadors, com l'economia digital. Ciutadans no ha proposat coses similars, encara que el seu líder fa nou anys que és al Parlament de Catalunya.

Model d'Estat: el nostre model d'Estat, insostenible i inviable per moltes raons, és un dels principals problemes d'Espanya. Per això, UPyD defensa un model federal ben organitzat, amb una descentralització política àmplia, i que l'Estat tingui competències exclusives per garantir la igualtat de tots els espanyols i que compti amb un sistema de finançament equitatiu i igual per a totes les comunitats autònomes. Ciutadans defensa el model autonòmic, el concert econòmic basc i l'acord navarrès, i un finançament especial per a Catalunya. O sigui, que Rivera vol que els ciutadans que viuen a Catalunya tributin diferent dels que viuen a Andalusia. Privilegis, se'n diu d'això.

Educació i sanitat: UPyD defensa que totes dues siguin competències de l'Estat per raons d'eficiència, qualitat i igualtat de drets dels ciutadans a la salut i l'educació al marge del territori on visquin. Defensem que estigui garantit el dret a triar la llengua vehicular en les comunitats bilingües. Ciutadans rebutja la transferència a l'Estat d'aquestes competències, i exclou els emigrants sense papers de l'assistència sanitària universal, cosa que és injusta i perillosa. I a Catalunya defensa una “educació trilingüe” eludint el problema de la immersió educativa obligatòria en català, que discrimina els nens castellanoparlants.

Ens van enganyar; es van negar en rodó a donar-nos cap tipus d'informació

Malbaratament administratiu: per reduir les duplicitats i el sobrecost i acabar amb les retallades socials i finançar l'ocupació i la investigació, UPyD ha proposat fusionar ajuntaments i suprimir les diputacions, cosa que aportaria un estalvi de 21.000 milions d'euros anuals. Ciutadans no ha proposat res a Catalunya durant els nou anys que el seu líder fa que és parlamentari.

Transfuguisme i imputats: UPyD ha aconseguit tenir zero imputats per delictes de corrupció i frau gràcies a normes anticorrupció obligatòries i estrictes. També rebutgem els càrrecs públics triats per un partit que passen a un altre mantenint el càrrec. Ciutadans té candidats seus empresonats per corrupció, com l'alcalde de Serranillos, Antonio Sánchez. Fins i tot un dirigent imputat per frau fiscal, Jordi Cañas, ha estat recol·locat com a empleat de la seva delegació del Parlament Europeu. Mitjançant el transfuguisme, Ciutadans ha reclutat més de 300 regidors per a les seves sigles.

Model de partit: UPyD va ser des del principi un partit nacional. Per això hem rebutjat créixer a força de fusions amb partits locals i regionalistes, perquè defensem una mateixa posició política en tot Espanya. Hem cuidat la coherència sabent que no es pot ser regionalista i defensar la igualtat territorial, o ser laics i islamòfobs alhora. Ciutadans ha estat un partit regional català, però no ha dubtat a tractar d'obtenir poder buscant tot tipus d'aliats: es va presentar a les europees del 2009 amb la coalició eurofòbica ultradretana Libertas i ara suma més de 21 partits locals i regionalistes, diversos dels quals immersos en causes per corrupció o que governen en coalició amb el PSOE a Andalusia, o amb el PP a la Comunitat Valenciana.

Complir les lleis: encara que a Espanya es menyspreï sovint, la clau de la democràcia està en l'obligatorietat de les lleis democràtiques, iguals per a tots. UPyD ha emprès nombroses iniciatives judicials quan ha comprovat que l'Estat incomplia la seva obligació de fer complir la llei i protegir els més vulnerables. Les denúncies d'UPyD contra la Generalitat per prevaricació i altres delictes greus han estat acceptades per la fiscalia i rebutjades per Ciutadans.

Podria seguir assenyalant les diferències que, ara com ara, han fet impossible un acord entre Unió Progrés i Democràcia i Ciutadans. Però el que veritablement ens va separar en aquell moment va ser la seva actitud. Confesso que ens van enganyar; perquè nosaltres vam anar de bona fe a tres reunions i ells es van negar en rodó a donar-nos cap tipus d'informació sobre qüestions essencials per explorar les possibilitats d'un pacte. Llavors descobrim que tot era una operació d'imatge ben tramada. Sé que la imatge és important, però la política és una cosa molt seriosa, perquè de com i de què es fa en depèn la forma de vida de milions dels nostres conciutadans. Sé també que per a molta gent va resultar frustrant que no s'aconseguís un acord que semblava positiu per a tots; però molt més frustrant hauria estat que l'endemà d'unes eleccions comencessin a aparèixer imputats entre aquells que van anar a “les nostres” llistes. Nosaltres no ens ho hauríem pogut perdonar.

Això és el que hi ha. Passaran les modes; però el magenta seguirà sent tendència mentre els corruptes continuïn governant i els estafats no hagin recuperat els seus diners.

Rosa Díez és portaveu d'Unió Progrés i Democràcia