Selecciona Edició
Connecta’t
A l’aguait / Revista de premsa

Suflé o no suflé, aquesta és la qüestió

El 'reality show' 'Herència oculta' distreu l'espera del gran cicle electoral a Catalunya

Oriol Pujol, durant la seva compareixença al Parlament.
Oriol Pujol, durant la seva compareixença al Parlament. EFE

Hem sabut que el petit Nicolás es va presentar un dia al despatx d'Oriol Pujol Ferrussola com a presumpte agent de la Moncloa per sostreure i intimidar amb les seves murrieries el llavors virtual successor polític de l’ancià expresident i gran patriarca de CDC. Va ser potser l'única revelació tangible de la nova entrega d'Herència oculta, el torrencial reality show de TV3 que entreté l'espera del gran circ electoral dels propers mesos a Catalunya.

La tosca i gris compareixença del frustrat delfí al Parlament, una setmana després de l'apoteosi del seu germà gran Jordi al mateix escenari, no ha resolt l'enigma, però ha deixat cruament clar qui era qui a l'escuderia –mai més ben dit– del malaguanyat primer president fundador de l'avui vituperada i escarnida Catalunya autonòmica. Fins i tot La Vanguardia exhibia to de funeral davant el penós relat de família vist i sentit a la Cambra catalana: "Ha fet aflorar una forma de fer política dels anys vuitanta, noranta i el primer decenni d'aquest segle en què es va desdibuixar la frontera entre els interessos públics i privats fins a un punt pervers", escrivia l'editorialista a títol de conclusió provisional.

"El marc social i polític en què es va configurar aquesta manera d'actuar no va ser ni desitjable ni recomanable; una forma de fer política que ha provocat un rebuig social enorme", afegia gairebé in articulo mortis el vaixell insígnia del grup Godó. "Les declaracions han deixat la impressió d'estar davant d'una família que s'ha beneficiat de la possibilitat de tocar moltes portes i obtenir-ne benefici, legalment o no –això ho diran els jutges–, però seguim sense saber el més senzill", afirmava per la seva part El Periódico, que insistia que els Pujol demostrin amb proves fefaents l'origen lícit de la misteriosa fortuna.

La gran catarsi

En aquesta mena de catarsi col·lectiva a la brasa, conduïda amb peculiar etiqueta i aplicació pel diputat David Fernàndez, Salvador Cardús ratificava a les pàgines del diari Ara la idea de repudi del passat arran del cas Pujol. "Ha fet transparents aspectes poc honestos de la realitat social catalana dels darrers trenta o quaranta anys", escrivia. L'escàndol, però, sembla esquitxar-ho tot i tots. "Va ser depriment veure el Parlament al servei de la revenja i el linxament", afegia Cardús. "Que el diputat de l'antic partit comunista preguntés a Marta Ferrusola si no s'avergonyia d'haver estat una mala mare cristiana no és que sigui delirant, és que és d'entre tribunal de la Santa Inquisició i Sálvame Deluxe".

"Viurem uns mesos, potser uns anys, en què fins als més càndids descobriran que, com explica el vescomte de Valmont a Les liaisons dangereuses, res és més clarivident i enginyós que l'odi, especialment entre amics". La selecta cita és d'Antoni Puigverd a La Vanguardia, en vigílies que El Periódico animés la dèria preelectoral amb un nou sondeig que perfila els estralls de la situació dels darrers mesos.

Sondejos i sotracs

"Sobiranisme a la baixa", titulava el diari amb grans caràcters. "Tot indica que el canvi a Catalunya no passarà tant per l'avanç cap a la independència com per una altra forma de fer política", deia l'editorial davant un virtual daltabaix del bloc CiU-ERC i el fulgurant ascens de Ciutadans. “Catalunya traurà el cap a l'abisme de la ingovernabilitat si no trenca l'actual dinàmica frontista i obre un diàleg transversal, incondicional i sense imposicions", escrivia Enric Hernández.

Rivera s’està descobrint com a millor candidat espanyol que català

Joan Tapia abunda en la idea i prediu a curt termini "una Catalunya políticament molt fragmentada, amb gran volatilitat i amb un fort problema de governabilitat". Si es confirmen els pronòstics s'aniria cap a un escenari a la inversa: "Ara baixen els riscos del xoc amb Espanya per la independència però pugen molt els de la ingovernabilitat", suggereix el periodista, que emplaça Mas i Rajoy a fer "un sever examen de consciència" a la vista dels resultats de la seva ruptura com a mandataris polítics.

El fenomen Rivera

Albert Rivera.
Albert Rivera. EFE

El sondeig celebra l'eclosió d'Albert Rivera com a virtual artífex del nou quartet que es perfila al mapa polític espanyol i, potser, nou tercer en discòrdia a Catalunya. "Ens agradi o no, un percentatge del vot català depèn de la graella televisiva peninsular, i prou que ho sap Rivera, que després d'anys picant pedra al Parlament n'ha tingut prou amb uns mesos de campanya gratuïta per multiplicar les seves expectatives", escriu amb perspicàcia Toni Soler a l’Ara.

"L'operació empresarial i mediàtica que ha encimbellat Rivera demostra que, en la nova política, són les mateixes mans les que remenen les cireres", afegeix Soler a la vista de l’aparatós desplegament concedit els últims dies pels grans diaris de Madrid al nou challenger en disputa davant de l’esquerrà Pablo Iglesias. A la vista del panorama, Soler exhorta la gran coalició patriòtica a Catalunya. "El bloc que formin CiU, ERC i la CUP [...] es pot trobar al setembre sent la força majoritària de Catalunya, el carril central de la política catalana, sobrevivint a la lògica baixada del suflé, i mantenint una transversalitat envejable", escriu amb més entusiasme que convicció.

Xavier Bosch també s'ocupa del fenomen Rivera, fortament dopat per les últimes enquestes. "A Catalunya si ets espanyolista o et fa basarda la independència, i la tria és entre la Sánchez Camacho i el Rivera, tu mateix", escriu amb sorna el periodista a l’Ara. "A la gent jove unionista, entre l'Alícia i l'Albert, qui li fa més il·lusió? No hi ha color", conclou Bosch, per qui la clau de l'èxit virtual d'Albert Rivera a Catalunya és que "s'emporta de carrer els vots d'un PP que fa vergonya". Senzillament.

La clau catalana

CiU ha acollit l’enèsim avís de Carme Forcadell alertant que “Rajoy deu estar aplaudint fins i tot amb les orelles”

A Madrid, però, Rivera és aclamat fins i tot pel mateix Abc, que li concedeix íntegra la seva cover del dia, després del seu reeixit pas pels salons de la influent institució periodística madrilenya. "Cal posar de moda la solidaritat entre espanyols", diu la cita que dóna títol a la portada del diari, que no amaga la clau de tan alt privilegi. "Ciutadans irromp amb fermesa en les enquestes gràcies a l'impuls que ha pres per la seva actitud valenta a Catalunya", subratlla l'editorial del diari conservador.

"Rivera s'està descobrint com millor candidat espanyol que català", apunta no en va Fernando Onega a La Vanguardia. Sigui com sigui, fins i tot el mateix Vicenç Villatoro admet que "el sobiranisme no està creixent prou" i reflexiona sobre el que cal fer. "Certament, el canvi [d’estratègia] ara és difícil, perquè som a les portes d'unes municipals on s'ha de dibuixar un mapa polític i una correlació de forces; però l'endemà mateix ens hi hauríem de posar", escriu a l'Ara sense més precisions.

Carme Forcadell.
Carme Forcadell. EFE

Avís a navegants

El diari de capçalera del sobiranisme s'aplica en la tasca i destaca el nou "full de ruta" traçat per l'Assemblea Nacional Catalana. "Ultimàtum de l'ANC: o hi ha acord al juny o es presenta al 27-S", adverteix la portada de l'Ara. "L'ANC amenaça amb una llista per forçar els partits a pactar el programa", informa el diari. CiU ha acollit l'enèsim avís de Carme Forcadell alertant que "Rajoy deu estar aplaudint fins i tot amb les orelles", segons la càustica reacció del seu coordinador general, Josep Rull.

Però l’ANC no està per romanços. La crònica del diari precisa que "la ponència i el full de ruta actualitzat situen la independència entre el març del 2016 i el març del 2017". Tenim, doncs, noves dates per intentar redreçar la situació i tornar a fixar el rumb.

És més, l'última etapa ("Fase 11", textualment) del nou full de ruta de l’organització preveu la "reunificació de la nació catalana". "L'objectiu de la fase final és la reunificació de la nació catalana, si aquesta és la voluntat majoritària de la població de cadascun dels seus territoris". Qui ha dit suflé?