Selecciona Edició
Connecta’t

El Pacte Nacional acorda un document de mínims sobre el 27-S

L'ens, que agrupa 4.000 entitats, omet atorgar a les eleccions el caràcter de plebiscitàries

Reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que reuneix partits sobiranistes, sindicats i entitats, ha acordat aquest migdia un document de mínims en el qual reconeix que les eleccions anticipades del 27 de setembre mantenen el “dret a decidir exigit reiteradament per una gran part del poble català”. El manifest exclou expressament el terme plebiscitàries, això és, que els comicis siguin concebuts, com sosté el president Artur Mas, com la consulta o el referèndum prohibits per l'Estat espanyol. El concepte s'ha omès del text per l'oposició d'Iniciativa per Catalunya, CCOO i el Moviment Laic al fet que figurés al text perquè defensen el referèndum i el desvinculen de les eleccions.

Joan Rigol, expresident del Parlament i coordinador del Pacte, ha subratllat que són només una ínfima minoria d'entitats les que s'han oposat a la paraula plebisicitàries. “De fet, el Pacte el conformen 4.161 entitats”, ha dit Rigol. La reunió, celebrada al Parlament, amb la presència de 60 persones, tot just ha durat dues hores i ha donat llum verda a un manifest de repulsa contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei de consultes. “Constatem que cada sentència que prohibeix el dret a decidir ens allunya de la Constitució espanyola”, diu el text. El document no ho cita textualment, però tots han mostrat també el seu suport a Mas i a les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau per les querelles que han rebut pel 9-N.

El fòrum s'ha tornat a reunir per primera vegada des del 7 de novembre, quan l'excitació sobiranista era màxima, tot just 48 hores abans de la celebració de la consulta alternativa. El procés està en hores baixes després de l'erosió que va patir per les eternes negociacions entre el president i Oriol Junqueras per formar una llista unitària per presentar-se als comicis. El pla va naufragar i Mas va optar finalment per fixar les eleccions amb vuit mesos d'antelació amb la idea que tots els partits comparteixin el full de ruta al programa electoral. Aquest punt segueix en l'aire. Convergència ara mateix admet que cal tornar a il·lusionar els ciutadans amb “les bondats” de la independència –això figura en un argumentari que aprovaran aquest dissabte– i l'Assemblea Nacional Catalana, entitat motor de les manifestacions multitudinàries de la Diada, té previst discutir un document a l'abril en el qual decidirà si impulsa una llista pròpia en el cas que les formacions no arribin a un acord.

El procés, per tant, ha perdut embranzida i Mas, a diferència del que ha passat en altres reunions, ha optat per no intervenir. “Només ha dit unes paraules de comiat. No volia pronunciar-se perquè hi havia un debat entre diverses opcions”, ha revelat Rigol. Durant la reunió, han intervingut diversos eurodiputats citats per a l'ocasió i que estan a punt d'elevar a les institucions europees el milió de signatures recollides durant el 9-N a favor de la consulta. L'ecosocialista Ernest Urtasun ha assenyalat que Europa no acceptarà la “drecera” de les plebiscitàries. En una dura intervenció, Francesc Gambús (Unió) ha afirmat que el dret a decidir s'associa a Europa a independència i que no desperta cap entusiasme a les institucions comunitàries. Els sindicats també hi han posat objeccions: Álvarez, d'UGT, no entenia per què s'havia fet la reunió i a Joan Carles Gallego no li agradava el text. Àngels Guiteras, de la Taula del Tercer Sector, ha assenyalat que s'havia de posar més accent en la greu crisi social que pateix Catalunya.

Davant d'aquestes objeccions, Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU, s'ha queixat amargament de les traves de la diplomàcia espanyola i ha afirmat que el conflicte català ha passat a Europa de “certa indiferència a una simpatia explícita”. Antoni Abad, de la patronal CECOT, ha demanat reforçar el pacte i subministrar “vitamines” al procés.

Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, i Muriel Casals, d'Òmnium Cultural, han subratllat el caràcter “inclusiu” del manifest pactat. “La reunió ha anat bé. El text és inclusiu i reuneix totes les sensibilitats”, ha dit Forcadell, que ha parlat als passadissos del Parlament sobre la possibilitat de confeccionar una candidatura: “S'ha entès a l'inrevés. Només en farem una en el cas que els partits ho facin molt malament i patim una agressió per part de l'Estat”. Casals ha aclarit que la seva entitat cultural no té intenció d'impulsar una llista així.