Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Injustícia a casa de la justícia

El Consell General del Poder Judicial ha estat fidel a la llarga tradició d'expulsar o castigar el discrepant

La majoria del Consell General del Poder Judicial que ha sancionat el jutge Vidal a tres anys de suspensió en el seu càrrec i trasllat forçós pot estar tranquil·la i satisfeta. Felicitats. Forma part d'una llarga tradició d'expulsar o castigar el discrepant o el diferent, tan present en la nostra història, i que encara continua viva. Jueus, moriscs, heretges, liberals, maçons i antifranquistes en són bon testimoni, i que no decaigui. Enhorabona a la minoria per la seva defensa de la bona doctrina basada en el respecte als drets dels ciutadans, encara que siguin jutges. Encara hi ha jutges a Berlín, com bé va dir el moliner de Potsdam en el seu enfrontament amb el rei de Prússia. Només faltaria!

Caldria preguntar-se, davant la gravetat de la sanció, si el jutge ha comès fets que guardin algun tipus de paral·lelisme amb la sanció imposada, com prevaricació, suborn, corrupció, etcètera. No se li imputa res semblant a aquestes deshonroses conductes, productores, en si mateixes, d'indignitat en ser contràries a la confiança social dipositada en la magistratura i a les quals s'ha limitat el mateix consell en imposar la sanció de la suspensió per tres anys.

Se'l castiga, concretament, per haver participat en l'elaboració d'una futura Constitució de Catalunya. També hi van intervenir altres juristes, alguns magistrats. Fora del seu horari laboral, sense retribució ni encàrrec. Se l'acusa, així mateix, d'haver presentat el text en diversos actes públics en la seva condició de magistrat. Aquestes actuacions encaixen, segons el Consell, en la falta molt greu d'haver incorregut en ignorància inexcusable en el compliment dels seus deures judicials. Crida l'atenció l'esforç rigorista del Consell, per la severitat i per no ser conforme amb els principis de legalitat i tipicitat. Una vegada més, el sabater és qui va més mal vestit.

Què batega sota tanta obstinació persecutòria? Moltes raons. El cas del jutge Vidal és indicatiu de la crisi en què està immersa la justícia, que inclou, entre altres aspectes, la coexistència de dos tipus de jutges, tots dos admesos per la Constitució, la qual no n'imposa cap.

No queda acreditat que s'hagi produït un trencament de la confiança social en el poder judicial

Al costat del jutge clàssic, passiu, tècnic, tancat al seu propi món, cartoixà i suposadament apolític (de dretes, per descomptat), trobem una altra classe de jutges més integrats en la societat civil, activistes, que participen en activitats extrajudicials i que estan atents a la realitat social. Aquests jutges consideren que el fet d'exercir aquesta feina no suprimeix la seva condició de ciutadans i que són, per tant, titulars del conjunt de drets constitucionals, entre els quals a la llibertat d'expressió.

Ningú sosté, no obstant això, que aquestes activitats de jutge no tinguin límits: no han de minvar la seva dignitat, imparcialitat i independència. Els jutges són ciutadans especials, però ciutadans. Les resolucions judicials del jutge Vidal, en cap cas, s'han vist afectades pel seu ideari polític ni tampoc consta que a causa d'això hi hagi hagut incidents ni recusacions o abstencions. No queda acreditat que s'hagi produït un trencament de la confiança social en el poder judicial. La temptació de castigar el discrepant és omnipresent, però en una societat democràtica que accepta el pluralisme polític i la tolerància ha de ser vençuda sota pena d'incórrer en l'autoritarisme i en la persecució de les idees i les persones.

El Tribunal Constitucional, en la sentència 42/2014, entén que no hi ha a la Constitució un nucli normatiu inaccessible als procediments pacífics de reforma constitucional. El jutge Vidal, en realitat, el que preconitza és aquesta reforma. Res més. L'elaboració d'una Constitució catalana no està prohibida ni té per què ser clandestina. Es tracta d'una activitat tecnicojurídica amb una projecció, de futur, política. Discrepar de la Constitució i del TC, si es fa per mitjans pacífics i respectuosos, és lícit i, en una societat democràtica, una obligació i una necessitat. L'adhesió a aquesta Constitució i al TC no és obligatòria.

Mantenir que el jutge Vidal és mereixedor de la seva suspensió durant tres anys del cos judicial és representatiu d'una mentalitat totalitària que concep els textos legals i les institucions com a objectes sagrats mereixedors de culte. El discrepant ha de ser apartat, sense remissió, del paradís. El principi de proporcionalitat una antigalla. El progrés social i la reforma legislativa, prohibits fins a nova ordre.

Siguem positius i contemplem les activitats del jutge Vidal de manera serena i objectiva. Un magistrat professionalment exemplar que, preocupat per un problema determinat, com molts altres dels seus conciutadans, elabora juntament amb altres magistrats i experts jurídics un text legal de futura i no segura vigència per al cas que es produeixi un canvi a Catalunya, no mereix ser tractat com un ésser indigne. Ha de ser-ho amb respecte fins i tot sense compartir la seva ideologia.

No tot està perdut, donada la divisió produïda al Consell. Si es determina en via de recursos pel Consell o el Tribunal Suprem que el jutge no ha comès cap infracció i no sanciona la seva ideologia, ho haurà salvat i, també el seu prestigi institucional. La llibertat i la discrepància han de ser protegides. En suma, es tracta de viure en democràcia i segons la Constitució. Difícil però necessari.

Ángel García Fontanet és exmagistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya