Selecciona Edició
Connecta’t

La vida del Barça comença a la Copa

El fil conductor blaugrana continua sent Messi però el joc ha variat amb el temps

FC Barcelona Ampliar foto
Messi, agafat per Musacchio. EFE

La Copa té un efecte terapèutic per al Barça, rei de la competició després de guanyar 26 títols en 36 finals, l'últim el 2012. Cruyff va aixecar el Dream Team a partir del trofeu conquerit contra el Madrid de la Quinta del Buitre a Mestalla el 1990, el mateix dia que es discutia sobre la continuïtat de l'entrenador holandès, i la històrica etapa de Guardiola va començar i va acabar amb la conquesta del torneig en dos duels amb l'Athletic. Ara el protagonista és Luis Enrique, finalista l'any del seu debut com a entrenador del Barça, un club ara mateix més necessitat de títols que no pas de protagonitzar grans partits, un mèrit que avui correspon a equips com el Vila-real.

L'estil ja no és una qüestió innegociable al Camp Nou. Hi ha consens que ara s'imposa entregar-se a Messi. I el futbol s'articula al voltant de l'argentí i dels seus dos socis a la davantera, Luis Suárez i Neymar. El trio va trigar tres minuts a resoldre una eliminatòria de dies. L'acció va retratar la mecànica de joc del Barça: el canvi d'orientació de Mascherano, la intervenció de Suárez, l'assistència profunda de Messi per al desmarcatge de Neymar i l'alley-oop del brasiler davant la sortida d'Asenjo. Així d'abrupte, vertical i dissuasiu s'ha tornat el Barça per més que encara sigui capaç de trenar 51 passades consecutives en dos minuts i nou segons quan el contrari despobla el mig camp, com va passar amb el Manchester City de Pellegrini.

Lliurats a Messi, confiats en la seva força, condicionats per la diana de Neymar, que es va retrobar amb el gol —26 en 33 partits— després de tres jornades a zero, als blaugrana els va costar jugar a futbol al Madrigal. El partit només va interessar al Vila-real, un equip ben fet i amb molt bons futbolistes, ambiciosos i alegres, organitzats col·lectivament a partir de la pilota, faceta que en el seu moment va dominar de forma magistral un Barça que prefereix l'espai des de l'arribada de Luis Enrique.

L’estil ja no és una qüestió innegociable al Camp Nou; hi ha consens en què s’imposa entregar-se a Messi.

L'equip de Marcelino va necessitar cinc ocasions per marcar el gol de l'empat mentre que l'efectivitat del Barça va quedar constatada en el seu primer xut, el toc subtil de Neymar a passada de Neymar. No té sort el Vila-real en els seus duels amb el Barça, ni fora ni a casa, sorprès pels seus gols en pròpia porteria o per un gol d'última hora de Sandro.

Els blaugrana es van remetre constantment al marcador i al signe de l'eliminatòria, com si no els importés el partit, confosos amb la pilota, excessivament defensius, sense toc ni agressivitat, encomanats al bonic i estèril Vila-real. La lesió de Busquets va augmentar la desorientació del Barça, un equip encara poc fiable i en plena transició, al camp i a la vida, sempre pendent de les aparicions de Messi.

Al 10, no obstant això, li costa associar-se amb els dos volants, de vegades sacrificats i d'altres extraviats, amb molt poc pes a l'equip i al partit, relegats a la condició de secundaris després d'haver-se disputat la Pilota d'Or precisament amb Messi. La falta de control i de govern, la poca possessió de la pilota, van fer que Luis Enrique hagués d'intervenir a favor de Xavi, un futbolista capaç d'ajuntar les línies, de pautar el duel, de domar un rival que va perdre encant per guanyar duresa, expressada en l'entrada de Pina a Neymar. Fernández Borbalán no va dubtar a expulsar el pivot del Vila-real.

La superioritat numèrica va ajudar el Barça a refredar el partit per després rematar-lo amb un gol de Luis Suárez —el sisè en els últims sis duels—, esplèndid a l'hora de guanyar l'esquena a Víctor Ruíz després de la passada al buit de Mascherano, i un segon gol de Neymar. La final es presenta com el millor argument per al president Bartomeu camí de les eleccions de l'estiu. La junta necessita una certa estabilitat i el comodí de la Copa l'ajudarà a competir per la Lliga, a l'espera el dia 22 del Madrid, i a disputar la Champions, amb una eliminatòria ben encarrilada després de guanyar a l'Etihad Stadium en l'anada dels vuitens de final per 1-2.

Luis Enrique disputarà la seva primera final com a entrenador del Barça, mentre que per a set jugadors serà la cinquena des del 2009: Alves, Busquets, Iniesta, Pedro, Piqué, Xavi i Messi. El fil conductor blaugrana continua sent el 10. El joc, no obstant això, ha variat substancialment amb el temps. Ara destaquen Neymar i Luis Suárez i, d'altra banda, Mascherano té més importància que qualsevol volant, incloent-hi Xavi, més important com a gestor del vestuari que no pas de partits. Neix un nou Barça en una altra Copa.

MÉS INFORMACIÓ