El sobiranisme descús ICV
La marxa de Romeva culmina la tensió interna d'una formació en la qual cohabiten una majoria federalista amb una minoria independentista
Les costures internes d'Iniciativa per Catalunya Verds han suportat el procés sobiranista amb més o menys tensió durant més de dos anys, fins que s'han descosit amb la marxa de Raül Romeva, eurodiputat de la formació del 2004 al 2014. La direcció assegura que es tracta d'un cas aïllat i que no hi haurà més desercions, però la veritat és que en el si d'ICV cohabiten des de fa temps una majoria federalista amb una minoria independentista i això ha provocat força tensions internes, fins ara sense transcendència pública.
La convenció del cap de setmana passat celebrada a Sabadell aposta perquè Catalunya no trenqui amb Espanya i s'iniciï un procés de negociació per aconseguir ser un Estat sobirà que tingui una relació de bilateralitat i unes competències exclusives en la majoria de les matèries. No obstant això, el text aprovat no tanca la porta a la independència en cas que aquesta via es mostri inviable, encara que no es posa data sobre quan hauria de reobrir-se aquest debat polític. A la pràctica s'està fiant l'aposta a la configuració d'un nou escenari polític a Espanya, ja que amb el Govern del PP està descartada la negociació.
Romeva, que sempre ha estat alineat amb el sector més sobiranista, va dir no sentir-se representat per la resolució, avalada per gairebé un 80%. La seva deserció no ha estat secundada, ara com ara, per altres quadres del partit, encara que han sortit veus crítiques en el mateix sentit, com la de Teresa Mira. La solució per acontentar aquest sector podria passar per la creació d'un corrent intern, en el qual s'enquadraria amb tota seguretat el diputat al Parlament Jaume Bosch, la cara més visible del sector independentista.
La creació de corrents interns està permesa en els estatuts d'ICV i seria la manera de reconèixer aquesta minoria, que fins ara s'articulava en l'anomenat “àmbit nacional”, l'equivalent a una secretaria.
Tots els sectors coincideixen que l'escissió no es produirà i que Iniciativa no és el PSC, partit que ha viscut dos processos de disgregació des que es va iniciar el procés sobiranista: primer amb la marxa de Joan Ignasi Elena i la creació d'Avancem i posteriorment amb la de Marina Geli, Núria Ventura i altres quadres i càrrecs públics que van acabar enquadrats en el moviment MES. En tots dos casos, els escindits del socialisme català ja han iniciat o culminat processos d'acostament a Esquerra Republicana, com el de l'actual eurodiputat Ernest Maragall.
La direcció d'ICV retreu a Romeva les formes i el moment que ha escollit per fer el cop de porta a les que han estat les seves sigles durant anys. Joan Herrera, coordinador de la formació, se'n va assabentar pels mitjans de comunicació, tot i que poc abans Romeva li havia remès un correu electrònic en què li comunicava la seva decisió. Romeva, a més, no va participar en la convenció de Sabadell ni en els debats previs, i va decidir trencar el carnet del partit l'endemà que s'aprovés una resolució política que acabava amb l'ambigüitat.
Salvador Milà, exconseller de la Generalitat i diputat al Parlament, es va abstenir en la votació, però valora el pas que s'ha fet amb aquest posicionament i no amaga el seu malestar perquè Romeva marxa “precisament quan s'ha superat l'ambigüitat” dels últims mesos. Malgrat tot, Milà entén que el posicionament del partit arriba tard. “S'hauria d'haver fet quan es va acordar la data i la pregunta de la consulta”, assegura, encara que admet que “és el màxim que podien acceptar els federalistes”.
La direcció, per la seva banda, es felicita de l'ampli consens aconseguit, que segella el debat per un temps i a les portes d'unes eleccions municipals en les quals, es vulgui o no, s'acabarà parlant del procés sobiranista. L'acord, diuen, també permet “fugir de la lògica plebiscitària” que pretenen CiU i Esquerra amb les eleccions autonòmiques del 27 de setembre.
La bicefàlia que governa ICV és un exemple de la cohabitació del partit, ja que és sabut que Herrera va votar sí-no en la consulta del 9 de novembre mentre que Dolors Camats, també diputada al Parlament, va apostar pel sí-sí. És a dir, que Catalunya es converteixi en un Estat i que sigui independent.
