Selecciona Edició
Connecta’t

Antifrau veu “injustificada” la cessió a Agbar del negoci de l’aigua

L'organisme arxiva el cas, però qüestiona el contracte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Una depuradora de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Una depuradora de l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'aliança entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Agbar per crear una empresa conjunta encarregada del subministrament d'aigua a les llars de 23 municipis de Barcelona (inclosa la capital) amb gairebé tres milions d'habitants segueix tenint punts foscos. Fa un any, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va rebre la denúncia de la plataforma Aigua és Vida perquè investigués el contracte. Ara, ha decidit arxivar-la adduint les seves “limitacions” per aprofundir en el cas. Però l'informe final, al qual ha tingut accés EL PAÍS, suposa un revés dur a l'aliança públic-privada: apunta “deficiències significatives” i destaca que “no es justifica prou” el fet que l'AMB decidís unir-se a Agbar sense donar la possibilitat a altres empreses que poguessin participar en la societat mixta a través d'un concurs públic.

Antifrau considera “qüestionable” que es renunciés a la concurrència pública. I, encara que no posa en dubte que Agbar participés en els treballs preparatoris previs que van acabar forjant la constitució d'Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, sí que critica que la corporació metropolitana encarés la negociació “excessivament disposada a assumir acríticament” les propostes de la companyia privada.

L'organisme també considera que l'AMB va assumir que havia de negociar amb Agbar sense avaluar abans la possibilitat de licitar el contracte. Tampoc va efectuar, recullen les conclusions de l'informe, “una anàlisi jurídica i especialment econòmica” sobre els contractes amb els quals l'operadora d'aigua, ara filial de la francesa Suez Environnement, ha mantingut durant dècades el subministrament de l'aigua en un grapat de municipis de Barcelona. Un jutge va arribar a sentenciar el 2010 que aquests títols havien deixat de tenir efecte per la seva antiguitat.

Una vegada qüestionada l'elecció sense alternativa d'Agbar per constituir la nova companyia, l'Oficina Antifrau entra en aspectes econòmics del contracte. Destaca, per exemple, “la brevetat i la pobresa de la justificació i l'anàlisi” dels actius que aporten a la nova societat l'Àrea Metropolitana i Agbar, la qual cosa “distorsiona substancialment el resultat final obtingut”. Fruït d'aquestes valoracions, la companyia privada va aconseguir el 85% de la nova societat, mentre que la corporació metropolitana es va quedar amb prou feines amb el 15% restant.

L'Oficina Anticorrupció retreu a l'ens que no fes un concurs públic

A aquests dubtes cal sumar-n'hi dos més. Un, la fórmula escollida perquè la nova companyia adquireixi altres actius necessaris d'Agbar per a la seva operativitat, però que van quedar fora dels quals es van aportar inicialment a la companyia. Estan valorats en 196 milions d'euros, que la companyia presidida per Ángel Simón anirà cobrant al llarg de 35 anys, aplicant uns interessos anuals del 7,14%. “També sembla qüestionable”, indica l'informe de l'OAC, la contraprestació que rebrà Agbar pel “know-how” sobre la gestió de l'aigua que suposadament aporta. El contracte estipula que la companyia privada rebrà un 3,5% de la xifra de negoci de la societat mixta. Es tracta d'un “enriquiment injust d'Agbar que veuria doblement retribuïda la seva capacitat gestora”.

El portaveu d'Aigua és Vida, Moisès Subirana, va destacar ahir que Antifrau “ha trobat moltes coses però, per motius que desconeixem, ha decidit que no va més enllà per aclarir el contracte”. El conflicte de la societat mixta continua al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en què altres empreses de serveis de l'aigua van recórrer l'elecció a dit d'Agbar.  La Generalitat també va recórrer a l'alt tribunal, que considerava que la nova societat assumia —i assumeix— tasques de gestió de l'aigua en alta, una competència reservada únicament a l'Administració autonòmica. Aquest recurs està, de moment, suspès.