Selecciona Edició
Connecta’t

CiU i Esquerra aproven uns comptes que consoliden les retallades

L'oposició critica que els Pressupostos no serveixen per combatre la pobresa

Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia, amb la vicepresidenta Joana Ortega i el conseller Ramon Espadaler en un moment del ple.
Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia, amb la vicepresidenta Joana Ortega i el conseller Ramon Espadaler en un moment del ple.

CiU i Esquerra van imposar ahir la seva majoria i van aprovar finalment els Pressupostos per aquest 2015 després de diversos mesos d'estar embolicats en la incertesa. Els dos socis es van quedar sols i només van aconseguir arrencar l'abstenció de l'exdiputada socialista Marina Geli, ara al partit MES, que va atribuir el seu vot al fet que no havia tingut temps de llegir el projecte de llei. L'oposició, des del PP fins a la CUP, va coincidir a criticar que els comptes del conseller Andreu Mas-Colell, que consoliden les retallades aplicades des del 2011, no serviran per combatre els estralls de la crisi. Les lleis de Pressupostos i Acompanyament es van aprovar per 70 vots a favor (CiU i ERC); 62 en contra (PSC, PP, ICV, C's i CUP) i l'abstenció de Geli.

Els comptes s'eleven a 27.000 milions d'euros i incorporen la devolució de la paga extra als funcionaris i un fons social de 88 milions. Pere Aragonès (ERC) va defensar que el projecte és possibilista i que s'ha esgotat el marge per augmentar els ingressos. En aquest sentit, va carregar contra la imposició de l'objectiu de dèficit, la limitació de la fiscalitat i el dèficit fiscal consolidat.

“Tenim una manta petita: o et tapes el cap o et tapes els peus”, va afirmar donant el règim autonòmic per esgotat. Antoni Fernández Teixidó (CiU) va demanar a la Cambra que reflexionés sobre el context actual –del 9-N al 27-S i va coincidir amb Aragonès que l'oposició no aportava alternatives. El diputat va retreure a la resta de grups que jutgin de ficticis els comptes perquè incorporen 2.183 milions de deutes de l'Estat i que no formin un front comú amb el Govern de Mas per reclamar-los.

La CUP i Geli voten a favor de les estructures d'Estat

CiU i ERC van modificar les seves esmenes sobre les estructures d'Estat per adequar-les al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que va resoldre, a petició del PP, que la seva versió original contravenia la Constitució i l'Estatut. Els dos socis van arrencar el suport de la CUP i de Marina Geli. “És el camí; rectificar és de savis”, va dir. Els ecosocialistes es van abstenir. Roger Muntanyola (Unió) va reivindicar que l'Executiu continuarà impulsant aquestes estructures (l'agència pròpia; fer un inventari sobre els béns públics o un catàleg sobre les infraestructures crítiques, per exemple) per si el 27-S guanya l'opció independentista. “No són un caprici”, va dir.

Malgrat l'abstenció, Joan Mena (ICV-EUiA) va ser crític amb els projectes: “Són propagandístics. Diuen que estan fent estructures però les de debò les venen o les privatitzen", va dir. “Ara canvien les lleis per plans directors. Del fum al vapor. Cal fer les coses bé i no permetre que el PP faci un gol”. José Manuel Villegas, de C's, va esgrimir que crear un Estat des d'una comunitat autònoma no és legal a Espanya ni a cap país europeu: “L'única notícia bona és que sembla que hi ha data [el 27-S] perquè finalitzi aquesta bogeria”. “No permetrem que ens converteixin en estrangers”, va etzibar Coto, del PP, que va demanar la dimissió d'Aragonès: “Hi ha gent que ha passat gana i fred per culpa d'aquestes esmenes il·legals que han endarrerit l'aprovació dels Pressupostos”.

Alicia Romero (PSC) va recriminar a ERC que pugui donar suport a uns comptes que consoliden les retallades aplicades des del 2011 en educació (20% menys); en despesa social (un 23%) o en salut (23%) quan ara hi ha més atur i desigualtat. “Estan preocupats pel país, però no per la seva gent. Sinó, presentarien unes altres xifres”, va afirmar Romero retraient a Aragonès que només hagi aconseguit incorporar als comptes 88 milions “és molt poc sobre 23.000 milions" per a un fons social.

En la mateixa línia, Josep Vendrell (Iniciativa) va lamentar que els comptes responguin més a una “lògica de caritat” que no pas de drets universals i va proposar augmentar els ingressos obligant a pagar qui més té. David Fernàndez (CUP) va afirmar que el pacte entre ERC i CiU sobre el fons social és una “pura gota en el desert” que no respon a la intensitat de la crisi social. “Són uns pressupostos neoliberals, insensibles i miserables”, va dir.

El popular José Antonio Coto va carregar contra “la incompetència” de l'Executiu i va assegurar que és el Govern d'Espanya el que actualment garanteix que s'ofereixin els serveis socials de l'Estat del benestar. “En comptes de presentar els Pressupostos a l'octubre Mas va decidir fer una consulteta il·legal i sense garanties”, va assenyalar després d'abominar que a Catalunya es paguin els impostos més alts d'Espanya. José Manuel Villegas, de Ciutadans, va qualificar els comptes de “frau” perquè incorporen els 2.130 milions que depenen de les transferències de l'Estat i va criticar que la Llei d'Acompanyament inclogui vuit noves taxes i la modificació de 32 per recaptar 13 milions d'euros. “L'únic esperit d'aquesta modificació és esprémer els ciutadans per arribar a final de mes”, va dir.