_
_
_
_
_

Wales: “La comunitat catalana de la Wikipedia és un exemple”

El nord-americà defensa al Mobile World Congress l'accés a l'enciclopèdia sense pagar tarifa de dades als països en desenvolupament

Ana Pantaleoni
Jimmy Wales, creador de Wikipedia.
Jimmy Wales, creador de Wikipedia.ALBERT GARCÍA

Jimmy Donal Jimbo Wales va néixer als Estats Units el 1966. La seva mare, Doris, i la seva àvia, Emma, van dirigir una escola privada agrupada on Wales va cursar els seus primers estudis. Només cinc nens formaven el curs. El 2006 la revista Time el va incloure a la llista de les cent persones més influents del món. Això i molt més explica la Wikipedia del seu creador, un empresari d'Internet nord-americà. Juntament amb Larry Sanger, Wales va fundar aquesta enciclopèdia, que ja té més de 30 milions d'entrades en més de 230 llengües. “No és veritat que les llengües petites no importin a Internet”, ha dit Wales durant la seva visita al congrés més important del món de telefonia mòbil, que se celebra aquesta setmana a la Fira de Barcelona.

Pregunta. Visita el Mobile World Congress per parlar, entre altres projectes, de la Wikipedia Zero. Com està funcionant?

Resposta. Fa un parell d'anys que hi treballem. Ara mateix hi ha 500 milions de persones en més de 20 països que tenen accés a la Wikipedia sense pagar la tarifa de dades. Les operadores ens veuen com un projecte social, que permet l'accés al coneixement, però també volen que la gent s'acosti cada vegada més als telèfons intel·ligents. L'objectiu de la Wikipedia sempre ha estat ser una enciclopèdia gratuïta per a cada habitant del planeta en la seva pròpia llengua.

P. El 2012, el 0,7% dels voluntaris escrivien el 50% de les entrades de la Wikipedia. Va incorporar un editor de textos més senzill per animar la gent a treballar. Com ha funcionat?

R. Encara és un petit grup el que fa el gruix de la feina, unes 80.000 persones cada mes. Però continuem invertint en l'editor visual per incrementar aquesta xifra i diversificar el nombre de participants.

P. Com és possible que segueixi sent un projecte gratuït?

R. Continuem fent les nostres campanyes de recaptació de fons. Per a l'any que ve disposem de 60 milions de dòlars. Treballem de forma conservadora, amb un any de reserva. Funciona.

P. No recorrerà a la publicitat?

R. No. No tenim plans en aquest sentit.

P. Llavors considera que els diaris també han de ser gratuïts?

R. Han estat anys molt difícils per als diaris, però crec que comença una època interessant. Una de les àrees amb molt potencial són les aplicacions mòbils. Aquestes botigues faciliten la venda de dades. Per primera vegada la gent pot comprar articles d'una forma senzilla. El model de negoci ha de canviar. I també el contingut. És complicat cobrar pel que ha dit Obama perquè això ho trobes en un centenar de llocs. Hi ha una oportunitat per fer periodisme d'investigació, únic, i cobrar-lo. Els models digitals haurien de suposar un boom per al periodisme perquè els costos de distribució són molt baixos. Hem vist això amb els jocs. Angry Birds costa 4 dòlars. Fa 20 anys era complicat vendre-ho, però si és una app, és fàcil.

P. Quan veu metges fent diagnòstics amb la Wikipedia o periodistes escrivint articles… es preocupa?

R. El millor ús de la Wikipedia per a periodistes per exemple és que la facis servir no per trobar la resposta per escriure el teu article sinó per plantejar-te la pregunta. Pots entrar a la pàgina de la discussió i veure què opina la comunitat. En el cas de metges, he parlat amb alguns i la troben valuosa; evidentment no has d'acudir a la Wikipedia per aprendre a operar, però per a informació de fons és bona.

P. Un grup d'investigadors va analitzar la presència de dones als seus articles i van detectar desigualtats de gènere. És una enciclopèdia masclista?

R. No. La comunitat de Wikipedia intenta ser neutral i justa, és una comunitat liberal. Rebutgen el masclisme. Però al mateix temps tenim un 85% d'homes editant. La diversitat a la comunitat és molt important i estem enfocats en això. El nostre nucli editorial és un home de 26 anys, solter, expert en tecnologia. És difícil canviar-ho. La realitat és que quan parlem amb grups de dones n'hi ha que diuen que no poden escriure perquè no en saben prou, fins i tot les més qualificades. Aquesta és només una part del problema. El meu pare, per exemple, no entra a la Wikipedia per ser editor perquè li resulta complicat. Estem treballant perquè la tecnologia no sigui una barrera.

P. És 100% fiable?

R. Per descomptat, res és totalment fiable, ni tan sols EL PAÍS ho és. Però ho hem d'intentar. Els millors estudis acadèmics apunten que estem al nivell de les enciclopèdies tradicionals. No és prou, sempre volem ser millors. Sempre estem mirant de millorar el programari i veure la manera d'atrapar les millors persones. És un procés constant amb la comunitat. Mai serem perfectes, sempre hi haurà problemes, però hem de fer-ho tan bé com sigui possible. No hi ha una resposta final, el coneixement humà sempre està creixent i canviant, sempre hi ha més feina per fer.

P. Quan hi haurà llibres de Wikipedia?

R. Hem publicat un parell de llibres. No és una cosa en la qual estiguem centrats, però a mi m'interessa. No obstant això, les coses estan canviant ràpidament, som al Mobile World Congress i veiem com s'estén el mòbil barat d'Android. Cada vegada més gent té accés als aparells mòbils.

P. La comunitat catalana és una de les més actives.

R. Sempre poso la comunitat catalana com a exemple. Apassionada, escriu moltes entrades, cuida l'idioma. I aquest és un dels valors de la Wikipedia. Me'n sento orgullós. No puc fer res més que donar-los les gràcies.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ana Pantaleoni
Redactora jefa de EL PAÍS en Barcelona y responsable de la edición en catalán del diario. Ha escrito sobre salud, gastronomía, moda y tecnología y trabajó durante una década en el suplemento tecnológico Ciberpaís. Licenciada en Humanidades, máster de EL PAÍS, PDD en la escuela de negocios Iese y profesora de periodismo en la Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_