Selecciona Edició
Connecta’t
crònica parlamentària

El genet pàl·lid

Al Parlament, un organisme viu que representa el que ens passa, ha sortit la por enganxada a les paraules

Mas es dirigeix a Junqueras al Parlament.
Mas es dirigeix a Junqueras al Parlament. EFE

Entre vies arrencades al Camp de Tarragona, les corrents aigües pures, cristal·lines del Ter-Llobregat i els parcs naturals, la diversitat ornitològica dels quals ha enaltit el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, aquest dimecres ha recorregut la sessió de control al Govern un genet pàl·lid a cavall d'una cosa semblant a la por en què vivim. O almenys, amb la qual compartim llit. El Parlament és un organisme viu que representa un altre organisme viu més gran (la societat), i per això tot el que hi passa conté una metàfora del que vivim a fora. Del que ens està passant. Sortia avui la por enganxada a les paraules. No a la veu (és a dir, no a les persones) sinó a la semàntica, que en grec vol dir “el que té significat”. Se sentia el secret galop d'aquest genet pàl·lid en el signe de frases que irrompien, escapaven solitàries, durant les preguntes als consellers i les seves respostes. La por com un crepuscle al qual ningú ha avisat, que ningú aconsegueix tocar i que es posa sobre un món tremolós de caps tallats, estudiants desapareguts, persones cremades vives, dibuixants cosits a trets, gent assassinada en un supermercat que segueix les lleis de la Torà, i Estats que fabriquen mordasses per por d'escoltar la veu humana. Moltes de les intervencions han vibrat internament aquest dimecres en aquest diapasó desafinat de la por. Una por inconcreta, és a dir, de tot.

La il·lustre diputada convergent Maria Assumpció Laïlla ha requerit al conseller de Sanitat sobre l'epidèmia de grip i ha parlat de mutacions víriques, igual que a les pel·lis de zombis o les notícies amb ebola. A través de l'il·lustre diputat Albert Donés, ERC ha presentat l'esport com a estructura d'Estat, i en resposta el conseller de la Presidència Francesc Homs ha al·ludit a “inspeccions que semblen més persecucions”. La inquietud també l'ha portat a col·lació la il·lustre diputada republicana Gemma Calvet quan ha assegurat que el Consell General del Poder Judicial “vol instaurar la por en l'àmbit de la justícia catalana”. La vicepresidenta del Govern Joana Ortega li ha deixat anar a l'il·lustre diputat popular Sergio Santamaría que el Tribunal Constitucional sembla que té “una gran por de la democràcia”, i el senyor Santamaría (que no és vicepresidenta de Govern però comparteix cognom) ha respost que “la legalitat ens protegeix d'un govern com el seu”. Com que l'última paraula a la vida (i per tant al Parlament) sempre la té qui mana, la senyora Ortega ha conclòs que el Partit Popular, en lloc de respondre amb diàleg, respon amb querelles criminals. Ha finalitzat la ronda d'interpel·lacions al Govern l'il·lustre diputat de la CUP David Fernàndez, que ha volgut saber directament del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, si considera que poden resultar letals les noves pistoles elèctriques (tàser) amb què es proveirà els Mossos d'Esquadra: “Vostè considera que poden ser letals? Per què s'ha pres aquesta adquisició?”. A continuació ha citat informes d'Amnistia Internacional i del Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides, i li ha demanat, per favor (la nova esquerra sempre demana les coses per favor), un debat parlamentari abans que es prengui la decisió.

És el món en què vivim, els virus mutants, les persecucions, la por a les persones (o sigui a la democràcia), el diàleg convertit en bosc petrificat, la justícia com a amagatall, les pistoles sense bales igual que el tabac light o els iogurts semidesnatats..., el signe d'una societat la plasmació material de la qual és la complaença i la representació mental del que és la por. Ho va dir Tucídides, un grec molt llest (com els d'ara): la por i l'honor mouen la naturalesa humana. I d'això s'ha parlat aquest dimecres al Parlament.