Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Les connexions espirituals de Júnior

Artur Mas ha d'aclarir si l'uneix a Jordi Pujol Ferrusola una amistat tan estreta i íntima com ell diu

En les últimes declaracions de Jordi Pujol Ferrusola (àlies, Júnior) davant la comissió que investiga l'origen de la fortuna que l'expresident Pujol va declarar que havia heretat del seu pare, em va cridar molt l'atenció la seva insistència perquè quedés molt clar que ell i el president de la Generalitat, Artur Mas, van ser i són (i em sembla que també va insinuar, d'acord amb l'èmfasi que va posar en el to, que ho continuaran sent fins a l'eternitat) molt amics. Va evitar, això sí, no declarar aquesta profunda relació com una amistat de l'ànima. Ni accentuar-la amb diminutius dels que fan posar vermell de tan jocosa memòria. Però si jo tingués alguna cosa a veure amb la justícia, orientaria tot el meu arsenal jurídic penal cap a aquesta declaració. De la mateixa manera que em fan venir ganes d'obrir diligències penals, a més de despertar-me profundes sospites, quan sento o llegeixo que algú es refereix elogiosament a un altre com a “molt amic dels seus amics”.

La pregunta que caldria fer-se en aquesta matèria respecte a Júnior és la següent: fins on són tan amics el fill de Jordi Pujol i Artur Mas? Va dir Júnior: “És una connexió molt íntima, intel·lectual i espiritual”. I després va afegir, com si es tractés d'una confessió incontestable: “Sé que el dia que el necessiti el trobaré”. No hi ha cap dubte que un dels dos se sent amic de l'ànima de l'altre. Fins i tot diria que professa aquesta convenció tan odiosa del “molt amic dels seus amics”.

Aquestes declaracions de Júnior hauran de ser aclarides ben aviat pel senyor Artur Mas. O matisades. O desmentides. (Fins ara, una setmana després d'aquestes declaracions, només hem sentit un silenci estrepitós). Perquè una amistat sigui una autèntica amistat espiritual (i si es vol carnal) i intel·lectual, ha de ser simètrica en la seva disposició a l'altre. Vaja, corresposta. Correspon el senyor Mas al fill del seu antic cap en el seu vertigen espiritual?

Intentant desxifrar les ja força desxifrades paraules de Júnior, fins on em porten és fins aquell tristament cèlebre “el meu amiguet de l'ànima” que va dedicar l'expresident de la Comunitat Valenciana Francisco Camps a un dels capos del cas Gürtel. En termes bastant semblants en intensitat afectiva, també tenim les enviades pel president del Govern espanyol per SMS a l'exgerent del Partit Popular Luis Bárcenas. Per si algú pretén convèncer-nos del contrari (fins i tot després del cas Palau), de Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases.

Una cosa és la corrupció real, mesurable, i una altra de molt diferent la que es percep com a tal (però que no és tanta)

Evidentment no hi ha proves que ens indiquin la connivència entre el president de la Generalitat i Júnior en cap assumpte delictiu, ni en cap circumstància en què s'hagi percebut un tracte de favor. Però la pregunta resulta inevitable: per què està tan segur el fill de l'exmandatari que el seu amic íntim, espiritual i intel·lectual l'ajudarà quan ho necessiti? I quina hauria de ser aquesta circumstància en la qual Artur Mas hagués de ser tan necessari per acudir a socórrer el seu (se suposa, fins que ho desmenteixi) amic íntim espiritual i intel·lectual?

No estaria de més que el nostre president aclarís les tòrrides paraules que Jordi Pujol Ferrusola li va dedicar. El nostre president hauria de fer-ho ell i no enviar el seu portaveu oficial a establir càtedra d'autocomplaença, mala educació i sorna. Hauria de fer-ho perquè no crec que se li escapi que a la corrupció real, la constatable i provada, se li suma la que la ciutadania percep com una epidèmia que infesta totes les institucions. (Espanya ha doblat Itàlia els últims anys en percepció de la corrupció).

Ja se sap que una cosa és la corrupció real, mesurable, i una altra de molt diferent (encara que l'una sigui causa de l'altra) la que es percep com a tal (però que no és tanta). Espanya (i Catalunya) no ha arribat als nivells de circulació de fakelaki (sobres amb diners per subornar funcionaris o metges d'hospitals perquè t'atenguin més bé i més ràpid), com va arribar a passar a Grècia. I també a Romania. És veritat que alguns fakelakis van circular per la seu del Partit Popular de Madrid, si es prova el que denuncia Bárcenas, l'examic de Mariano Rajoy, compromès en aquesta operació. Però fins on es pot saber, el suborn encara no s'ha fet sistèmic.

Parlant d'aquesta connexió tan simbiòtica que sembla que hi ha entre el fill de Jordi Pujol i Artur Mas, el president hauria de sortir a la palestra i dir-hi alguna cosa. Una connexió espiritual com l'enunciada per Júnior és una cosa molt seriosa. I molt més si es fa pública en una comissió investigadora al Parlament. Si fos el president de la Generalitat, aparcaria per uns segons les omnipresents estructures d'Estat i em posaria a estudiar la millor resposta a aquest inesperat foc espiritual que pot estar a punt de cremar-me.

J. Ernesto Ayala-Dip és crític literari.