“Potser en la meva carrera m’ha faltat una mica de sort”

Sergio García (Bon Pastor, Barcelona; 1983) és l'últim gran heroi de l'Espanyol que aquesta nit (22.00 hores, La Sexta) rep al Power8 l'Athletic en les semifinals de la Copa del Rei (1-1 a l'anada). Després d'un viatge futbolístic que va començar a la Masia i va passar pel Llevant, el Saragossa i el Betis, va trobar casa seva a l'Espanyol. “Sóc el capità, amb tot el que això significa aquí, després que Dani Jarque hagi portat el braçalet. Em sento molt estimat, i gaudeixo del fet que la gent se senti orgullosa de mi”, afirma. I se li nota. A la ciutat esportiva, Sergio triga prop de 10 minuts a fer el trajecte de 50 metres que separa la zona dels jugadors i el bar. Autògrafs i fotos. Somriures i abraçades. Fins i tot una senyora li recorda que ella també és del Bon Pastor i xerren uns minuts sobre la gent coneguda del barri. Al 9 no li molesta. És la seva hora. Ell ho sap, no ho dissimula i ho gaudeix.

Pregunta. Creu que a vostè el reconeixement li ha arribat tard a la seva carrera?

Resposta. No sabria dir si és que m'ha arribat tard o no. Moltes vegades en la meva carrera he estat bé i és veritat que també hi ha hagut vegades que no. A tothom li agrada que el reconeguin, però també t'ho has de guanyar. La gent et reconeix quan et veu bé.

P. Va fer en algun moment un canvi de xip?

R. Quan et vas fent més madur, vas veient i analitzant altres coses. Potser ara cuido més que abans la meva alimentació. Quan passen els anys, totes aquestes coses t'ajuden. L'alimentació també és fonamental. Però va ser una cosa que es va anar fent sola. No va ser que d'un dia per l'altre em vaig dir: “Em cuidaré”.

“Cuido més la meva alimentació. Quan passen els anys, totes aquestes coses t'ajuden”

P. S'ha plantejat alguna vegada per què no li sortien les coses com ara?

R. Potser en algun moment de la meva carrera m'ha faltat tenir aquesta mica de sort. Sempre se't passa pel cap què hauria passat si hagués tingut aquesta sort. Però, són coses que passen en el futbol i no cal intentar buscar excuses. Mal jugador no era, això ho tenia molt clar. Sempre he comptat amb el reconeixement dels meus companys i això, per mi, és molt important.

P. Quin company li ha dit alguna cosa que l'hagi sorprès?

R. N'hi hagut alguns, però, per exemple, en Xavi en un partit amb la selecció catalana em va dir que jo era un jugador grandíssim i que si seguia així podia tornar a la Roja. Em diverteixo jugant mentrestrant amb la catalana perquè m'ajunto amb els bons, tenim la pilota, m'ho passo molt bé.

P. El seu pare també el va instar a tornar a la selecció.

“En Xavi em va dir que era un jugador grandíssim i que si seguia així podia tornar a la Roja”

R. Em va dir que treballés i m'esforcés, per poder-hi ser. Em va demanar que fes les coses com jo les sé fer. Ell no m'enganyarà, sempre ha estat molt present en tota la meva carrera. Abans venia a tots els entrenaments i em corregia coses.

P. És d'aquests pares pesats amb els fills?

R. No, gens ni mica. Sempre ha buscat les millors paraules per dir-me les coses i mai m'ha pressionat. Jo de petit el seguia a tot arreu. Era futbolista i no em perdia ni un dels seus partits. Va estar una temporada al FC Barcelona, amb 18 anys, i després va jugar gairebé tota la vida al Sant Gabriel. Molta gent que el va veure jugar encara em diu: 'El teu pare era millor que tu'.

P. Ara sembla que en Xavi i el seu pare tenien raó. Veu a prop, de nou, la selecció?

R. Sempre he tingut la il·lusió de tornar-hi [va jugar l'Eurocopa del 2008]. I mai no he perdut l'esperança. Sé que hi ha moments en què no he estat en bona forma, però quan em trobo bé, estic pendent de la llista. No l'enganyaré, m'agradaria poder estar a la selecció. Però primer, m'han de sortir bé les coses a l'Espanyol. Això ho tinc clar.

“Si l'Athletic juga al 100%, nosaltres hem de jugar al 200% com a l'anada”

P. Com se li diu que no a 20 milions d'euros [al mercat d'hivern va tenir una oferta per tres temporades del club xinès Hebei Fortune que dirigeix Antic]?

R. Quan t'ofereixen tants diners t'ho has de pensar. Els diners són molt llaminers, però jo ho tenia clar: no me'n volia anar a meitat de temporada. L'equip em necessita i jo estic en un bon moment. Vull tornar a la selecció, encara que la possibilitat sigui mínima, i l'Espanyol està a un pas de passar a la final de la Copa. Són coses que no sé si em poden tornar a passar. No cada any aquest equip té la possibilitat de jugar una final i jo vull estar aquí. Aquest no seria l'any en el qual jo no hi fos.

P. Què ha de fer l'Espanyol per arribar a la final de la Copa?

R. Si l'Athletic juga al 100%, nosaltres hem de jugar al 200%. Com vam fer a San Mamés, a l'anada, imprimir intensitat i velocitat.

P. Vol una final contra el Barça?

“M'agrada que l'entrenador sigui proper, com Ancelotti o Sergio”

R. M'és igual, de debò. El primer és el partit contra l'Athletic i després ja ho veurem.

P. Vostè se sent molt lluny de jugadors com Messi o Cristiano Ronaldo?

R. Ells estan per sobre de tots.

P. Però en un partit al barri, li farien por?

R. Tant Messi com Cristiano són grandíssims futbolistes. A mi em surten bé les coses, però ells estan un graó per damunt. Tenen una virtut: saps què li faran al defensa, però l'hi fan igualment. El defensa sap que Cristiano se n'anirà per potència i, encara així, se'n va igualment.

P. Amb qui li agradaria asseure's a parlar de futbol?

R. Per la manera de ser i pel que veig a través de la premsa, amb Ancelotti. I no perquè ara està al Madrid. La gent parla molt bé d'ell. M'agrada que l'entrenador sigui proper al jugador i que li digui les coses clares; aquest tècnic que ajuda al futbolista i no el que només li diu: ‘Jugaràs’. Per exemple, el nostre míster, Sergio, és molt proper. Això el jugador ho agraeix.

P. Per quina pantalla va del Candy Crush?

R. Espero que s'obrin més pantalles. Vaig per la vuit-centes i escaig. El pesat d'en Capdevila em persegueix: ‘Sergio, passa'm aquesta pantalla que no puc’.