Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES

Els vicis substitueixen els valors al Miniestadi

Avui domina un ambient viciat per nens malcriats per culpa del club

Eusebio Sacristán, exentrenador del Barça B.
Eusebio Sacristán, exentrenador del Barça B.

Hi ha mala maror al Miniestadi i tampoc funciona prou bé la Ciutat Esportiva, sobretot si fem cas de les classificacions del futbol base, cosa que no sempre és indicativa de la salut d’un club de futbol, tampoc en el cas del Barça. No m’acaba de fer el pes el nou organigrama, i tinc poca confiança en una comissió tècnica que em recorda els vells temps, més que res per la barreja de directius i d’assessors, talment com si la institució s’hagués aturat, o envellit, després d’un temps de modernitat.

No em costa gens imaginar en Rexach en un sopar parlant de la seva relació amb Cruyff i de les pizzes de Messi, de la seva vida al Barça més que no pas del Barça. No el veig, en canvi, penjat a l’ordinador ni al camp, interessat per l’evolució del futbol i dels jugadors, de la mateixa manera que em sorprendria que l’àlbum de cromos i la llista de contactes de Braida estiguessin més actualitzats que els de la majoria de directors esportius, sense voler fer cap comparació amb Zubizarreta. Ara no fa al cas.

Ho dic més que res per la destitució d’Eusebio com a entrenador del Barça B. L’autoritat i la credibilitat dels que van prendre la decisió ja és més que discutible, però el més preocupant és el que suposa i, sobretot, el missatge que es dóna als joves de la Masia. Fer fora el tècnic vol dir, d’alguna manera, donar la raó als futbolistes, que no paraven de fer-li la guitza, convençuts que si no guanyaven no era pas per culpa seva, sinó perquè l’entrenador no en sabia prou.

Fer fora el tècnic vol dir, d’alguna manera, donar la raó als futbolistes, que no paraven de fer-li la guitza

Els joves tenen tanta pressa per ser professionals que a la llarga voldran arribar al Camp Nou sense passar pel Miniestadi. A vegades es diria que, ara mateix, tan bon punt debuten ja estan farts del filial, com si només hi estiguessin de pas o ni existís el Barça B, res de competir, segurs que en un tres i no res jugaran a Primera o al Barça. Ho abona la política de contractació del club i també el seu estatus de privilegiats, joves que ho tenen tot i no s’estan de res, exigents amb els altres, no pas amb ells mateixos.

La directiva ha oblidat que estan en una etapa de formació quan ha cessat Eusebio; també després, amb la presentació de Jordi Vinyals com a substitut, i més tard amb el sermó del director del futbol base, Jordi Roura. El discurs de presentació de Vinyals va sonar als que feien els entrenadors més antics, que parlaven de treure el fuet i aplicar la manu militari, i pitjor va ser la compareixença de Roura, quan va dir que si l’equip baixava a Segona B no deixaria sortir cap jugador del B.

Són les mateixes amenaces que es fan servir en els equips més veterans, i molt especialment els que penen a Segona, res a veure amb la que havia estat fins ara la política del futbol base del Barcelona. No sembla pas la millor manera d’educar els nois. I si el club havia arribat a la conclusió que l’etapa d’Eusebio s’havia esgotat, hi havia altres maneres d’intentar reconduir la situació, i una era precisament la mateixa que ara ha utilitzat el club: hauria d’haver defensat Eusebio com ara protegeix Vinyals.

Roura, Zubizarreta, o la persona que hagués decidit la junta, hauria d’haver anat al Miniestadi i avisar els jugadors que no traurien l’entrenador per més que li fessin el llit, de manera que els tocava espavilar-se, deixar-se de romanços. O sigui que els directius han fet tard, i el mal ja està fet: el senyal que han rebut els futbolistes del filial i, per extensió els del juvenil, cadets, infantils i benjamins, és que la continuïtat del seu entrenador, com passa amb el del Camp Nou, depèn dels resultats i de la seva autoritat.

Jo pensava que a un entrenador del B se li demanaven d’altres coses, instrucció i mestratge, i que en un vestidor jove s’havia d’evitar que els futbolistes assumissin el poder i s’ho creguessin. Avui dia no se sap qui ha d’aprendre de qui, després que la tornada dels que van debutar al primer equip no hagi estat reeixida. A l’equip li falta personalitat i li sobra tonteria, tal vegada perquè està mal fet i no se sap com s’ha d’arreglar. No només es tracta de no baixar, que també, sinó de jugar a futbol.

Ja se sap que cada vegada és més difícil fer jugadors i competir amb clubs com ara l’Arsenal o el Madrid, que prefereixen fitxar els futbolistes quan ja tenen 16 anys. Arribarà un moment en què, si la mercantilització s’accentua, la tasca de planter es considerarà inútil o els joves només serviran per mercadejar, si no esdevenen suplents de luxe del primer equip. La sanció de la FIFA ha fet molt mal al Barça, però les seves pròpies decisions han agreujat encara més la precarietat de la Masia.

Al Miniestadi es tiren els plats pel cap i el Barça B no surt de la cua de la classificació. Més que valors, avui domina un ambient viciat per nens malcriats per culpa del club.