Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament indigna Nou Barris per presumir de la seva política social

Entitats i serveis socials veuen insuficient la inversió municipal al districte més pobre

Manifestació contra la pobresa a Nou Barris.
Manifestació contra la pobresa a Nou Barris.

Les ajudes s'han multiplicat per tres. El pressupost, per 1,6. I el districte s'emporta el 20% de la despesa social de la ciutat. L'Ajuntament de Barcelona va presumir ahir de les polítiques socials que duu a terme a Nou Barris, el districte més pobre de Barcelona, es miri l'indicador que es miri: renda (entre 71 i 38, sobre una mitjana de la ciutat de 100), atur (obté el 18% davant del 10% de mitjana), desnonaments (no menys de dos al dia), un nivell formatiu inferior… “La situació de pobresa severa s'ha pal·liat”, va afirmar la regidora Irma Rognoni, que va assegurar que la partida pressupostària de serveis socials està “sempre oberta”. Necessitat que hi ha, necessitat que es cobreix, “totes les demandes de serveis socials tenen resposta”.

Però les entitats i els professionals de l'assistència social hi discrepen profundament: diuen que “faltaria més” que amb els indicadors de pobresa de Nou Barris l'Ajuntament no hi destinés molts recursos. I en qualsevol cas, diuen, són “completament insuficients”. Israel Ureña, treballador social i delegat sindical de la junta de personal del col·lectiu reclama “un pla especial, treball comunitari i preventiu”. I des de la coordinadora d'entitats del districte, Albert Recio insisteix que els recursos són insuficients i assegura que, més enllà de les xifres de persones ateses, quan es fa l'esforç d'apropar-se a buscar dades, “les dades de pobresa es multipliquen per dos, com ha passat a Can Peguera”.

De fet, el clam a Nou Barris és constant des de fa mesos. El districte es va autoproclamar “cabrejat” el 2012 per la falta de polítiques públiques; i el novembre passat les entitats van llançar la campanya “No és pobresa, és injustícia”, un memorial de greuges que podria sintetitzar-se assenyalant que els recursos són insuficients i que el Consistori es limita a posar pegats i a proposar solucions de caràcter assistencial, sense encarar les causes. El desembre passat, les entitats fins i tot van baixar al centre de la ciutat per manifestar-se davant l'Ajuntament. També s'hi han sumat dos episodis dramàtics: la concentració de 15 ordres de desnonament en un mateix dia el novembre passat o la irrupció de veïns que van causar destrosses a l'oficina de Serveis Socials de Ciutat Meridiana a l'octubre.

La regidora Rognoni es va esforçar ahir a proporcionar una allau de xifres sobre l'actuació de l'administració als barris del districte. Va explicar que les ajudes socials s'han incrementat un 164%; les ajudes genèriques, un 237%, i les específiques d'alimentació, un 271%. Que gairebé 4.000 nens tenen beca menjador. Que constantment es convoquen taules de coordinació entre l'Ajuntament i entitats o escoles que detecten casos que cal atendre amb urgència. Rognoni va relatar com “s'ha reestructurat l'àrea de serveis socials per destinar més professionals a seguir els casos que no pas a atendre'ls per primera vegada, s'han incorporat sis treballadors i tres educadors. Va celebrar la creació de dos centres de distribució d'aliments “per dignificar el procés de recollida, i evitar haver de fer llargues cues”. Va detallar que s'han ocupat de 284 casos de desnonament i s'han personat en 125 llançaments. Que s'han adjudicat 123 habitatges d'emergència. Que 607 aturats s'han beneficiat de plans d'ocupació. O que s'han invertit 160 milions d'euros en equipaments, espais públics o habitatge.

Però les entitats rebaten alguns d'aquests punts. Personar-se en 125 desnonaments en quatre anys, quan molts dies n'hi ha dos, “és de riure”, afirma Recio. Sobre els habitatges d'emergència, recorden que barris com Ciutat Meridiana són plens de pisos buits en mans dels bancs, mentre s'envia veïns desnonats a l’Hospitalet de Llobregat i “només” s'ha iniciat el procés sancionador a les entitats en 12 casos. Respecte a l'augment dels serveis socials, el representant sindical adverteix que “la ràtio d'educadors no es compleix i que la de treballadors socials sí, però d'acord amb la llei del 2007, quan la pobresa no tenia la magnitud actual”. Ureña critica, a més, que “el model de serveis socials tendeix a una atenció individualitzada: cinc treballadors en cinc despatxos atenent cinc famílies amb problemàtiques gairebé idèntiques que es podrien atendre de manera comunitària”.

Hi ha altres dades municipals que poden contrastar-se només apropant-se al barri. Per exemple, l'espera per tenir hora amb un assistent social és superior als 14 dies que assegura l'informe. O que malgrat l'esforç en plans d'ocupació, hi ha qui descarta anar fins a Barcelona Activa perquè no té diners per al bitllet de metro.

Una altra de les xifres que va facilitar ahir l'Ajuntament és la d'inversió per càpita, que és inferior a la mitjana de Barcelona, o de despesa per habitant al districte: 969,16 euros. Molt lluny dels més de 2.000 euros per veí de Ciutat Vella, un salt que la regidora Rognoni va justificar perquè el centre de la ciutat concentra molts serveis “de ciutat i és molt difícil territorialitzar les inversions”. En qualsevol cas, des de la coordinadora d'entitats, Recio assegura que algunes de les que conté l'informe, com una escola bressol, la residència de La Prosperitat o el Casal de Joves, “ja estaven fets quan l'actual executiu va arribar a l'Ajuntament”.

Les diferències de punts de vista sobre el districte es posaran sobre la taula aquest dijous, quan hi ha prevista una audiència pública al districte amb un únic punt a l'ordre del dia: la pobresa. Una convocatòria que, d'entrada, les entitats critiquen: perquè està limitada a una hora i mitja i temen que l'Ajuntament no els presentarà cap pla de futur.

MÉS INFORMACIÓ