Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Ranci currículum

És inacceptable que el temari de l'assignatura de religió qüestioni l'evidència científica

La Conferència Episcopal Espanyola no només va aconseguir que la Lomce tornés a incloure la religió com a matèria avaluable; ara ha aconseguit imposar un temari retrògrad que entra en conflicte directe amb altres continguts del currículum escolar basats en l'evidència científica. Com no passava a Espanya des del 1990, amb la nova llei la religió comptarà per a la nota mitjana i també per obtenir una beca. Segons els continguts publicats al BOEen l'avaluació de l'assignatura a batxillerat es valorarà si l'alumne “reconeix amb sorpresa i s'esforça per comprendre l'origen diví del cosmos i distingeix que no prové del caos i l'atzar”.

El temari parteix de la revelació com a font de veritat, i, entre altres qüestions absolutament qüestionables, vol que l'alumne accepti que “Déu intervé en la història” i reconegui “la incapacitat de la persona per aconseguir per si mateixa la felicitat”. També prova de relativitzar errors comesos per l'Església en la persecució dels qui han defensat postulats científics que col·lidien amb la fe, com és el cas de Galileu Galilei. Que a hores d'ara Espanya inclogui en el currículum escolar postulats basats en dogmes de fe que pretenen discutir els principis científics és un disbarat especialment greu.

És, sobretot, una anomalia que en un Estat que es declara aconfessional el currículum escolar inclogui una assignatura d'adoctrinament d'una confessió religiosa, per molt que sigui la principal de les que hi ha. És també una anomalia que es confiï a la jerarquia de l'Església catòlica el contingut d'una part del currículum escolar i se li concedeixi, a més, la potestat de nomenar els professors que han d'impartir-lo, quan els honoraris van a càrrec del contribuent. Es dóna la paradoxa que entre tots paguem una activitat escolar que no respon a l'interès general, sinó de part, i que està concebuda com una catequesi –oracions incloses que no oculta la seva voluntat de proselitisme.

Totes les creences religioses mereixen respecte i han de poder ser viscudes pels qui les segueixen amb plenitud i llibertat. Però en l'àmbit privat. L'Església catòlica s'empara en el concordat signat el 1979 entre Espanya i el Vaticà per preservar aquest tracte privilegiat. Si el concordat s'utilitza per a abusos tan manifests, caldrà denunciar-ho.