Selecciona Edició
Connecta’t
Un món rodó

Mourinho no falla

El Chelsea guanya la Copa de la Lliga davant el Tottenham

Tello s'espavila al Porto amb un ‘hat-trick’ contra l'Sporting de Portugal

Mourinho celebra la victòria a la Copa de la Lliga.
Mourinho celebra la victòria a la Copa de la Lliga. AP

Roman Abramóvitx el va portar novament a Stamford Bridge perquè l'afició el reclamava i perquè està casat amb l'èxit. I, per més que se li discuteixin les formes i sobretot el seu caràcter llenguallarg, sempre respon a les expectatives, com va tornar a demostrar a la final de la Copa de la Lliga. De futbol no n'hi va haver gaire, però n'hi va haver prou perquè el Chelsea –líder, per cert, de la Premier– pogués celebrar el triomf i el títol (2-0), eliminat finalment el Tottenham de Pochettino.

Neto (porter de la Fiorentina; 25 anys). Va començar de titular la temporada, però Tatarusanu li va guanyar la partida perquè ell es va negar a signar la renovació. Lesionat ara el romanès, Neto ha recollit novament els guants i contra l'Inter va travar un partit impol·lut, amb tres parades de mèrit que van sustentar la Fiore per aconseguir el triomf (0-1) i col·locar l'equip a la zona burgesa de la taula. Un mal tràngol pel míster Montella; una alegria per a l'afició.

Luisão (central del Benfica; 34 anys). És el capità, la veu de l'equip i l'experiència sobre la gespa. El brasiler, que és a l'equip des del 2003, no perd el lloc, sinó que el defensa amb ungles i dents, i també amb gols. Ja en va col·locar un al Moreirense la setmana passada, i aquesta, a la sortida d'un córner i amb el cap, en va celebrar un altre davant l'Estoril (6-0).

Terry (central del Chelsea; 34 anys). Igual que Luisão, l'anglès és el capatàs i capità d'una saga a la qual li costa horrors fer gol. Es resisteix al fet que el temps li resti virtuts i les supleix amb la seva experiència i voluntat. I, per si no fos poc, també té olfacte a l'àrea rival. Com aquest cap de setmana a la final de la Copa de la Lliga, quan va caçar una pilota òrfena a l'àrea i va encaminar el Chelsea al títol.

Denayer (central del Celtic; 19 anys). Cedit pel Manchester City, el jove valor belga s'està subratllant en una competició que sembla quedar-li petita. Ràpid i amb envergadura, ja suma quatre gols i l'últim el va fer davant l'Aberdeen (4-0), segon classificat, per remarcar el seu equip com a líder. Tot i que encara no ha debutat amb la selecció absoluta, Wilmots ja l'ha citat en un parell de convocatòries.

Felipe Anderson (extrem del Lazio; 21 anys). Fins que no es va arribar a l'equador del curs, el brasiler era carn de banqueta, gairebé sempre utilitzat com a revulsiu. Però hàbil amb la pilota entre els peus i amb una facilitat pasmosa per armar el xut, el jugador s'ha cargolat a la banda dreta. Els números l'enalteixen: suma sis gols i sis assistències en 996 minuts (marca o assisteix cada 83 minuts). L'última diana i també passada de gol ha estat aquesta setmana contra el Sassuolo (0-3).

Seube (migcampista del Caen; 35 anys). El matx semblava liquidat per part de l'Olympique de Marsella. Però en un córner assajat –pilota rasa i tibant al primer pal, Seube la va col·locar de primeres a gol. Va ser l'inici de la remuntada (2-3), i el primer gol d'un jugador que amb prou feines comptava a l'inici del curs i que ha passat pel lateral dret abans d'establir-se en l'eix de l'equip. Li falta velocitat i toc, però llegeix bé el joc i brilla per la seva col·locació i entrega.

Coutinho (extrem del Liverpool; 22 anys). Ja va rebentar el Southampton amb un xut espectacular que va treure les teranyines de l'esquadra i ha repetit gesta aquesta setmana davant el Manchester City (2-1). És el despertar d'un jugador a qui li sobra talent i que fa el que vol amb la pilota entre les botes. El Liverpool, la Premier i el món del futbol ho celebren.

Salah (extrem de la Fiorentina; 22 anys). Montella encara no l'ha lliurat la titularitat i a l'Artemio Franchi se'n fan creus. L'egipci, que va entrar dins de la barata amb el Chelsea per Cuadrado, ha disputat quatre partits –180 minuts resumits en tres gols i una assistència. Tot un espectacle d'aquest esquerrà hàbil, que condueix l'esfèrica enganxada al peu i que té la punteria d'allò més afinada. Aquest cap de setmana ha desconcertat l'Inter (0-1).

Tello (extrem del Porto; 23 anys). Julen Lopetegui li ha donat minuts i oportunitats, però l'exfutbolista del Barça no ha acabat d'agafar el fil al torneig lusità. Passa, no obstant això, com ja va fer al Camp Nou, que de vegades entra en combustió i és imparable. Com ho va ser, ni més ni menys, davant l'Sporting de Portugal (3-0), autor dels tres punts.

Crouch (davanter de l'Stoke; 34 anys). L'espigolat ariet (2,02 metres) va caçar una pilota aèria contra el Hull (1-0) i va cabotejar a la xarxa. No va ser un gol qualsevol; va igualar Alan Shearer com a màxim golejador amb rematades de cap (46) a la Premier. I, sempre donat a la broma, ho va celebrar a la seva manera a Twitter: "Molt orgullós d'igualar el rècord de Shearer; ja només me'n falten 170 per aconseguir els seus totals".

El-Ghazi (extrem de l'Ajax; 19 anys). Amb condicions innates per a la cursa, té una descaradura impressionant enganxat a la línia de calç, sempre predisposat a l'errada i a la cursa, també a la definició. Marca les diferències a l'Eredivisie i no seria estrany que fes el salt a una lliga més competitiva. Aquesta setmana va ser capital per descol·locar el líder, el PSV (1-3), amb un gol i una assistència.