Selecciona Edició
Connecta’t

Explotades al carrer i als clubs

L'Ajuntament de Barcelona constata que les prostitutes que exerceixen en locals pateixen els mateixos abusos o més que les que ho fan a la via pública

Imatge d'una prostituta al centre de Barcelona.
Imatge d'una prostituta al centre de Barcelona.

“Ja fa 30 anys que exerceixo com a prostituta, ara treballo al carrer; he perdut tota la meva joventut en pisos i clubs donant la meitat del meu sou a proxenetes”, així de taxativa és la Janet una de les representants del grup de prostitutes autodenominades Putas Indignadas que presten els seus serveis al Raval de Barcelona. L'Ajuntament va engegar l'any passat nous programes per atendre professionals del sexe que treballen en espais tancats dels districtes de l'Eixample, Sants i les Corts. Uns programes que han constatat el que la Janet i altres companyes ja fa anys que alerten: que les prostitutes que exerceixen al carrer (al voltant de 400 persones, el 43% d'origen nigerià) són una minoria, que la majoria treballa en pisos o prostíbuls i que la situació de vulnerabilitat d'aquestes és enorme.

Durant el 2014 l'agència ABITS (Abordatge Integral del Treball Sexual) de l'Ajuntament ha visitat 101 espais tancats i ha atès 448 dones. Unes dones a les quals s'ofereix atenció social i sanitària (informació sobre drogues, prevenció d'embarassos, malalties de transmissió sexual, etc.), atendre les seves necessitats i derivar a altres projectes de l'agència municipal o a serveis d'altres entitats.

En alguns aspectes la situació és pitjor per a les prostitutes que exerceixen en llocs tancats", admet l'edil Francina Vila

La regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, va reconèixer ahir que si fa anys el consistori pensava “que la vulnerabilitat era pitjor al carrer”, ara han constatat “que en alguns aspectes la situació és pitjor per a les prostitutes que exerceixen en llocs tancats”. Vila es va referir per exemple a l'aïllament d'aquestes dones, al fet que poden treballar més hores o consumeixen més substàncies tòxiques.

En el cas de l'Eixample, gairebé la meitat de les dones ateses procedeixen de l'Amèrica Llatina, les procedents de Romania van ser un 26% i les autòctones un 10%. De mitjana, tenen uns 29 anys i la seva situació legal en regla. En el cas de les Corts-Sants-Montjuïc, les procedents de l'Amèrica Llatina són el 43% de les ateses, el 14,5% de Romania i el 13% autòctones. La franja mitjana edat és d'entre 26 i 45 anys.

Entitats socials denuncien la falsa creença d'una vulnerabilitat menor

L'entitat Genera atén prostitutes des de 2006. Clarisa Velocci, portaveu de l'entitat, aplaudeix que l'Ajuntament hagi obert el focus als espais tancats. “Després de gairebé 10 anys lliurant una memòria anualment, celebro que l'Ajuntament s'hagi assabentat de les vulnerabilitats de l'exercici i drets humans que suposa exercir la prostitució en espais tancats”, afirma. Unes vulnerabilitats que Velocci situa en “invisibilitat i estigma social que pot provocar aïllament i que dificulta l'autoorganització; o el fet que no hi ha regulació dels espais, de manera que les companyes s'organitzen de manera informal o han de negociar amb encarregats o propietaris”. L'experta celebra també que hagin sorgit col·lectius de prostitutes organitzades, com Putas Indignadas o Aprosex.

Per Dolors Calvo, de la Fundació Apip-Acam dedicada a treballar amb col·lectius en situació de risc, “l'absència d'oportunitats ha fet que cada vegada més dones s'aboquin a la prostitució”. Calvo sentencia que cada vegada hi ha més pisos en què exerceixen les dones, llocs on hi ha una “elevada situació de risc”. Janet, de Putas Indignadas, assegura que els especuladors immobiliaris al Raval els molesten “la mesquita, els drogoaddictes i les prostitutes; però l'explotació de la dona no està als carrers, sinó en els pisos”.

MÉS INFORMACIÓ