Selecciona Edició
Connecta’t

Van venir de dins de...

CDC i el PP intenten desacreditar i sabotejar cada setmana la comissió del 'cas Pujol' que presideix David Fernàndez

Oriol Pujol durant la compareixença al Parlament.
Oriol Pujol durant la compareixença al Parlament.

Igual que en una pel·lícula de Cronenberg, els perills de la comissió “van venir de dins de...”. Si el grup convergent la desacredita setmana rere setmana citant (malament) l’exfiscal Mena, a qui atribueixen haver dit en la seva compareixença que aquestes comissions no serveixen per a res, el grup popular (malgrat que el més popular de tots els grups hagi estat The Beatles) opta pel sabotatge (o alguna cosa semblant) apuntant en les rodes de premsa que podrien demanar la dimissió del president de la comissió, el socialindependentista David Fernàndez, o com han fet aquest dilluns, dilatant el temps fins a dissoldre’l. L’afer ha tingut forma de batussa, i s’ha produït durant la compareixença d’Oriol Pujol Ferrusola.

Ha estat així: Oriol Pujol feia una hora que repetia que no ha regularitzat cap capital, que no té diners a l’estranger, que mai no ha tingut voluntat de participar o tenir una ITV i que ni la seva dona, Anna Vidal, ni ell no han cobrat mai cap comissió (tot això davant la vigilant presència a la sala del nucli dur convergent: Josep Rull, Lluís Corominas i Jordi Turull, és a dir, la seva antiga colla), i llavors li ha tocat el torn al portaveu del grup popular, Sergio Santamaría, que, al revés que Antonio Gala, és de Còrdova però sembla manxec. El parlamentari ha deixat anar un sermó encès i interminable (ha duplicat els minuts que li corresponien), en què ha insistit en el terme “nepotisme” mentre Oriol Pujol l’escoltava amb el cap inclinat. La immediata resposta del cinquè dels Pujol ha deixat el personal descol·locat: “No li cau la cara de vergonya quan la presidenta del seu grup s’ha passat el Parlament pel clatell”. I a partir d’aquí, Oriol Pujol, que ha après tots els trucs del seu pare, ha continuat amb la provocació, i li ha sortit bé. Ha recriminat als populars que, ni quan havien estat socis, els haguessin suportat a ells, als convergents. Ha crescut el to de veu de les rèpliques entre Oriol Pujol i Sergio Santamaría.

El president ha intervingut per posar ordre i el portaveu popular l’ha acusat d’erigir-se en defensor del compareixent. Se li ha encès el rostre a David Fernàndez com a l’intendent d’Els llorers del Cèsar quan tastava el menjar dels gals. Dues vegades ha amenaçat Fernàndez amb suspendre la sessió (“doncs suspenc la sessió i vostè i jo tenim una conversa”, ha dit a Santamaría la primera vegada); però Santamaría allargava la situació parlant de la situació en si: “No m’ha de dir vostè la meva manera de conduir-me”. Si deixaven d’enfrontar-se president i portaveu, intervenia Oriol Pujol per tirar més llenya al foc. “Com que ja he deixat de ser polític, l’‘i tu més’ se’l pot guardar a la butxaca”, ha dit al portaveu popular. I després ha tret del calaix dels draps bruts una al·lusió a una senyora mexicana que va fer arribar als convergents alguna cosa fosca, i ells, sense ni mirar-se-la, la van lliurar a un alt càrrec del PP. El comentari ha deixat garratibat tothom qui ho ha sentit. Oriol Pujol també ha al·ludit a “algú que ha tingut una relació sentimental amb Alicia Sánchez-Camacho”, però no ho ha precisat. Ha estat aquí quan David Fernàndez ha demanat que no l’obliguessin a recórrer a l’autoritarisme i ha amenaçat, per segona vegada, amb suspendre la sessió.

Els Pujol no estan compareixent per confessar, sinó per deixar missatges. I a recollir-los i analitzar-los consisteix la feina de la comissió, entre desacreditacions, sabotatges i passadissos plens de morts vivents.