Selecciona Edició
Connecta’t

Desordres econòmics a Creixell

L'Ajuntament va gastar 8 milions d'euros que no estaven pressupostats

Mirador del municipi de Creixell, Tarragona.
Mirador del municipi de Creixell, Tarragona.

El Partit Popular obrirà un expedient informatiu i valorarà suspendre de militància Teodor Fuster, exalcalde de Creixell (Tarragonès), després de fer-se públic un demolidor informe de la Sindicatura de Comptes sobre presumptes irregularitats en la gestió del Consistori entre el 2006 i el 2010.

Fuster va accedir a l'alcaldia de Creixell el 2004 a través d'una moció de censura guanyada gràcies al vot d'una trànsfuga socialista. Creixell, municipi costaner que no arriba als 4.000 habitants però que a l'estiu pot aconseguir els 25.000, va aprovar una sola vegada el pressupost municipal entre els anys 2006 i 2010. En votar-lo al ple ho va fer amb nou mesos de retard sobre el límit màxim que preveu la llei, relata la Sindicatura en el seu informe. “Vam aprovar un pressupost el 2006 perquè havíem d'aprovar-ho”, al·lega Fuster. Va ser una vegada i no més. Després, pròrrogues. L'exalcalde assegura que no es va respectar la legalitat “simplement perquè no podíem. Els ingressos i les despeses eren completament desproporcionats. Hi havia un problema històric, feia 35 anys que no es feia la revisió cadastral, que no s'actualitzava l'IBI”, relata Fuster.

Sense aprovar pressupost, any rere any, els comptes s'anaven prorrogant utilitzant crèdits extraordinaris i les previsions del capítol d'ingressos van arribar a estar sobrevalorades en un 57%, detalla l'informe de la Sindicatura. L'anàlisi ha trobat també gairebé vuit milions d'euros en despeses durant aquests anys. Segons la Sindicatura aquests diners no van ser incorporats al pressupost de l'Ajuntament. “Si no et pots finançar pel pressupost directament, t'has de finançar mitjançant els proveïdors. El que passa és que la legislatura acaba amb els nombres que acaba”, admet Fuster.

L'Ajuntament tampoc no complia amb les seves obligacions de pagament a la Seguretat Social, “tant pel que fa a la quota patronal com a la quota corresponent als treballadors” i, tot i així, el Consistori aconseguia beneficiar-se de subvencions públiques perquè “l'alcalde va declarar que sí que estaven al corrent” dels pagaments, desgrana l'informe. El deute acumulat per quotes no ingressades va ascendir a 400.297, segons la Seguretat Social. La Sindicatura apunta que “aquestes actuacions podrien ser perseguibles administrativament i judicialment”. Fuster, en canvi, nega aquestes presumptes irregularitats. L'informe de l'òrgan fiscalitzador també revela que entre el 2006 i el 2010 fins a 5,4 milions d'euros van ser pagats sense consignació pressupostària. “Va haver-hi pagaments a socorristes de la platja, 360.000 euros en festes de Creixell, 30.000 de càtering, nòmines a personal contractat a dit…”, explica l'alcalde actual, Jordi Llopart (CiU), que va agafar les regnes del Consistori després de les eleccions del 2011. “Els primers dies amb la primera tinent d'alcalde, Montserrat Muñoz (PSC), els vam dedicar a rebre a proveïdors, per almenys informar-los de la situació. Hi havia deutes amb 198 d'aquests”, explica Llopart. Per tractar de quadrar els comptes ara l'alcalde, extreballador de banca, no cobra cap sou, com tampoc Muñoz, treballadora del Consistori en excedència.

La Sindicatura de Comptes creu que Fuster “és personalment responsable de totes les obligacions que hagi pogut reconèixer, liquidar i pagar sense crèdit suficient”. L'informe no ha sorprès en el Consistori, atès que el 2010 dues regidores van presentar una denúncia davant l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) sobre presumptes il·legalitats en contractació de personal i sobre despeses abonades a professionals independents. El maig de l'any passat l'OAC va elevar la denúncia a la Fiscalia Superior de Catalunya.

L'òrgan fiscalitzador també assenyala tres expedients urbanístics de Creixell. “Tots els documents estan signats pel secretari i l'interventor”, respon Fuster.

L'exalcalde diu no sentir-se perjudicat per les mesures preses pel PP. “La decisió l'hem pres conjuntament, no és més que un expedient informatiu”, assegura. Fins i tot, diu viure-ho amb cert alleujament, perquè “encara que no m'he sentit mai desemparat, sí que tenia ganes que algú de dalt m'escoltés. Fa 35 anys que estic fent política, aquí al poble i no trepitjant moqueta. Ara sembla que jo sigui un Bárcenas”, conclou l'exalcalde.