Selecciona Edició
Connecta’t

Quants pobres energètics hi ha?

La falta de consens i dades genera una àmplia forquilla d'entre 136.000 i 385.000 persones. La Mesa del Tercer Sector es decanta per l'última

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, al Parlament. Ampliar foto
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, al Parlament.

Quants pobres energètics hi ha a Catalunya? Tres anys després que el tema es colés en l'agenda pública, aquesta pregunta segueix sense resposta. Les dades ofereixen una àmplia forquilla: des de les 50.000 famílies (si es té en compte que una família mitjana té 2,72 membres, aquesta xifra suposaria unes 136.000 persones) que haurien rebut ajudes d'ajuntaments i consells comarcals per pagar els seus subministraments bàsics, segons un informe del Departament d'Empresa i Ocupació, fins als 385.000 catalans que consten a l'Institut Català d'Estadística (Idescat). Les subministradores són les úniques que tenen dades, però no les proporcionen, almenys per comunitats. La falta d'una definició clara de pobresa energètica i els límits dels mesuraments comporten que les estadístiques no reflecteixin la realitat, cosa que complica desenvolupar polítiques públiques efectives.

La inexistència d'una xifra de consens l'han utilitzat com a arma llancívola tant el Govern com l'oposició. L'última vegada, fa dues setmanes, quan el conseller Felip Puig i la diputada ecosocialista Laura Massana es van embrancar en una discussió sobre el dispositiu desenvolupat per la Generalitat per evitar el fiasco de l'hivern passat, quan tan sols 900 famílies es van acollir a la moratòria per congelar el pagament dels rebuts sense que per això els tallessin la llum o el gas. Puig insisteix que no es tallarà el subministrament a ningú que tingui un informe de vulnerabilitat dels serveis socials. De moment, no se sap quantes persones s'han beneficiat de la mesura.

La degana del Col·legi Oficial de Treballadors Socials de Catalunya, Núria Carrera, es queixa que “els talls de subministraments es continuen fent”, si bé admet que potser és perquè els afectats no tenen la informació necessària per evitar-los. “Reclamem una actuació contundent d'informació a la població per explicar que existeix aquest recurs”, afirma. Carrera també reclama que l'accés a aquesta condició sigui més senzill, ja que els assistents municipals estan desbordats.

Els treballadors socials lamenten que persisteixin els talls de subministraments

Una de les primeres estimacions la va donar el Síndic de Greuges l'octubre de 2013. El text cita l'enquesta de condicions de vida de l'nstitut Nacional d'Estadística (INE) del 2011, que fixa que a Catalunya hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total que no poden assumir la despesa de mantenir la casa a una temperatura adequada. Però fa un any l'INE va revisar els seus càlculs a causa d'un canvi metodològic que consistia a combinar els fitxers administratius i la informació donada pels ciutadans. El percentatge del nombre de llars a Catalunya que deien no poder tenir casa seva a una temperatura adequada va pujar 0,7 punts i la xifra absoluta arribava a 212.579 llars.

La nova metodologia també ha estat utilitzada en les sèries del 2012 i el 2013, l'última disponible. El 2012 es va arribar al 10,7% de llars, el rècord. L'any següent, la magnitud es va desplomar fins a 4,3%, el mínim registrat. Fonts de l'INE admeten que el desglossament per comunitats pot ser molt inexacte, ja que la mostra és molt reduïda. “És tan petita que és susceptible de qualsevol desviació”, expliquen. La caiguda en el conjunt de l'Estat només va ser un punt inferior: del 9% el 2012 al 8% el 2013.

L'Idescat estima que hi ha 385.100 persones en situació de pobresa energètica (el 5,2% del total). Aquesta és la xifra amb la qual la Mesa del Tercer Sector i l'oposició alerten de la urgència del problema. L'Associació de Ciències Ambientals va publicar la segona versió del seu informe Pobresa energètica a Espanya. Des del 2007 fins al 2012, el nombre de catalans que dediquen més del 10% dels seus ingressos en despeses d'energia domèstica s'ha triplicat, fins a 1,2 milions. Respecte a les llars que no podien mantenir casa seva a una temperatura correcta, fins al 2010 Catalunya sempre havia estat per sota de la mitjana espanyola. La tendència es va trencar el 2011 i el 2012.