Andorra recela de l’independentisme català
El procés se segueix amb interès al Principat, però el discurs oficial és el mateix de qualsevol Estat: és un afer intern espanyol
Entre els independentistes catalans, una de les bromes que es pot sentir sobre el procés sobiranista és: “Que Andorra envaeixi Catalunya i ens rendim al cap de cinc minuts”. “Aquí, aquesta broma no fa cap gràcia”, avisa Albert Roig, periodista del Principat, que afegeix: “Hem estat sempre tan a prop però al mateix temps tan lluny”. Andorra té part de la seva frontera amb Catalunya, i és l’únic Estat del món on el català és la llengua plenament oficial. Tot i els lligams, els polítics avisen: el Principat reaccionarà a qualsevol acció de Catalunya com qualsevol altre Estat del món.
La relació amb els estats veïns és prioritària per a Andorra, que està pendent que els parlaments de França i Espanya ratifiquin els convenis de no doble imposició que permetran que les empreses puguin establir-s’hi al Principat sense ser gravats pels dos països. Un aspecte clau per al futur de l’economia andorrana que fa que, com il·lustra Roig, l’independentisme sigui una molèstia: “Els polítics han tingut molta por i recel del procés català, per una sola raó: Andorra estava tocant fons econòmicament, necessitava com l’aire que respira aquesta obertura exterior, el reconeixement internacional, necessitava signar acords tant amb Madrid com amb París. Determinats posicionaments en relació amb l’independentisme fan més nosa que servei”, il·lustra Roig.
Serem purs observadors sense cap mena d’intromissió política
“És un problema que ha de solucionar Espanya. Jo ja m’ocupo dels assumptes del Govern i de l’Estat andorrà, prou problemes tinc per immiscir-me en la política d’altres Estats: seré molt cautelós”, explica Antoni Martí, cap de Govern i candidat a la reelecció aquest diumenge per Demòcrates per Andorra. La resposta varia poc en boca dels altres tres candidats a presidir el Govern. Pere López, del Partit Socialdemòcrata, apunta que es tracta “d’una qüestió de política interna espanyola” i assevera que Andorra actuarà com qualsevol altre Estat: “Serem purs observadors sense cap mena d’intromissió política. És la nostra línia, tampoc ens agrada que algú opini dels nostres assumptes interns”. Als antípodes ideològics hi ha Josep Pintat, de Liberals d’Andorra, que coincideix amb López: “No és la nostra feina ficar-nos-hi ni criticar-ho: és el mateix tracte que nosaltres volem de fora, així que farem el mateix”. “Ens ho mirem amb afecte, però és una qüestió de la sobirania de cada poble: ens interessa mantenir les relacions històriques que tenim tant amb Catalunya com amb el regne d’Espanya”.
El tauler polític andorrà és clar, però la societat són figues d’un altre paner: a Andorra hi viuen 14.000 catalans, sense comptar els ja nacionalitzats que puguin tenir arrels catalanes, i el procés ha tingut protagonisme al carrer: “La mobilització dels últims Onzes de Setembre i del 9-N van aplegar moltíssima gent pel que és Andorra. Mai s’havien fet concentracions d’aquelles característiques amb aquell volum de gent”, explica Roig. Les manifestacions van ser organitzades per la delegació que l’Assemblea Nacional Catalana té a Andorra, que manté reunions setmanals entre els sobiranistes catalans més actius del Principat. El 9-N, la taula situada a Andorra la Vella va ser la segona en participació exterior a la consulta: hi van votar 1.481 catalans, una xifra només superada pels gairebé 3.000 que ho van fer a Londres.
Entre els residents catalans hi ha un grup actiu d’independentistes, on també hi ha andorrans que hi tenen arrels, explica Montse Ronchera, consultora a R Consultors. “Com a la mateixa Catalunya els ànims estan dividits: per una banda, molts andorrans no s’identifiquen gaire amb aquest procés i diria que els domina la indiferència o la simple curiositat, i després hi ha una altra part que mirem amb simpatia aquest procés”.
La mobilització dels últims Onzes de Setembre i del 9-N van aplegar moltíssima gent pel que és Andorra
També hi ha un sector d’andorrans que ho viuen amb recel, explica Roig: “No diré que té por, però sí que se sent una mica colonitzat; que no li agradaria que Catalunya fos independent perquè després vingui a actuar com el germà gran que diu com s’han de fer les coses”. Hi coincideix Gualberto Osorio, periodista històric del Principat, que entre d’altres mitjans ha estat director de la Ràdio Televisió d’Andorra. “L’andorrà té memòria històrica”, diu, i es fa eco dels rumors que corrien per Europa durant la Guerra Civil, que apuntaven a la creació d’un protectorat francès a Catalunya que podia incloure Andorra. Aquest recel dels ancians es veu reproduït pels més joves, segons Osorio, quan veuen accions independentistes com la Constitució catalana redactada pel jutge Santi Vidal: “El seu projecte diu que Catalunya limita al nord amb França. I Andorra? No incloure-la ha estat un error”, lamenta.
Tots els entrevistats per aquest reportatge coincideixen a dir que, en cas d’una Catalunya reconeguda com a independent, les relacions de veïnatge amb Andorra seran immillorables. Però, de moment, l’Estat posa la mirada a Madrid, i no farà cap gest que pugui molestar el seu principal interlocutor. El país, 184è de l’ONU, fa el mateix que la resta d’estats del món: protegir els seus interessos.
