Selecciona Edició
Connecta’t

Andorra, del paradís a la comoditat fiscal

Amb la fiscalitat mínima i mesures de transparència bancària el país busca evitar l'opacitat per ser atractiu per a les empreses

Una entitat bancària a Andorra la Vella.
Una entitat bancària a Andorra la Vella.

Qualsevol que passés aquesta setmana de fred i nevades intenses per Andorra pensaria que el país està lluny de ser un paradís climàtic. En l'economia, però, la cosa varia: fins al 2010, el Principat va ser considerat un paradís fiscal, i tot i que l'OCDE el va retirar aquell any oficialment de la llista, casos com l'evasió fiscal confessada per Jordi Pujol no ajuden a millorar la percepció de la societat catalana i espanyola. El país, que aquest diumenge celebra les eleccions nacionals, ha fet els deures per adaptar la seva fiscalitat a un model atractiu per als seus ciutadans i empreses i acceptable per a la resta de països, alhora que la banca s'ha modernitzat per evitar l'etiqueta d'opaca que l'ha caracteritzat durant anys.

“Estem en el procés de l'obertura econòmica, el nostre model fiscal homologable s'ha completat i hem signat els convenis de no doble imposició”, valora Antoni Martí, cap de Govern i candidat a la reelecció per Demòcrates per Andorra, que destaca la rúbrica dels anomenats CDI: són acords bilaterals, signats ara amb Espanya i França, que permeten que un empresari establert a Andorra pugui facturar en aquests països sense ser gravat amb l'actual imposició, del 24% en el cas d'Espanya i el 33% en el cas de França. La visita de Mariano Rajoy al Principat va servir per signar el CDI, que ha de ser ratificat per les Corts; el de França està més avançat, i es preveu que l'Assemblea Nacional el ratifiqui el proper 5 de març.

Recaptem 10 milions d'euros per a un pressupost de 400

Els CDI han estat possibles gràcies a la fiscalitat homologable amb la resta de països, especialment l'establiment de l'IRPF: “És un sistema fiscal baix, recaptem 10 milions d'euros per a un pressupost de 400 milions, però calia signar els convenis”. L'impost sobre la renda completa una fiscalitat que va iniciar-se el 2011 amb els primers gravàmens directes, com l'impost d'activitats econòmiques o el de societats. Un procés que, en cas que Martí surti elegit –és el favorit per diumenge– continuarà així. “El marc fiscal està completat. No hi ha cap intenció per part nostra d'introduir cap impost sobre el patrimoni ni sobre successions. A ningú li agrada pagar, però la gent és conscient que és necessari per als convenis de doble imposició”. La resta de partits hi coincideixen: la fiscalitat ha arribat per quedar-se. Només Liberals d'Andorra, el partit més conservador i tercer en les enquestes electorals, rebutja l'IRPF; però es resigna a tenir-lo per poder mantenir els acords amb els veïns: “Vull que la política fiscal sigui generadora d'economia”, apunta el seu candidat, Josep Pintat.

El Partit Socialdemòcrata, el segon en importància al país, és l'únic que aposta per ampliar l'IRPF: vol apujar-lo al 20% a partir de 120.000 euros de sou i que n'estiguin exempts fins als 32.000 euros de nòmina: “Estem parlant d'un volum molt elevat de persones que generen poca recaptació, són diners que es treuen del consum i de l'economia. És justícia fiscal”; defensa el seu candidat, Pere López. Per Víctor Naudi, de Socialdemòcrates i Progrés (escissió del PS), la pressió fiscal s'ha de mantenir: “Defensem l'estabilitat: és la mínima que requereix el país”.

No és un infern fiscal, ens quedem al purgatori

La baixa fiscalitat i les exempcions fa que la ciutadania s'hagi adaptat als impostos. “Andorra ja no és un paradís fiscal. Però tampoc no ha de ser un infern fiscal com els seus veïns. Ens quedem al purgatori”, il·lustra Gualberto Osorio, periodista històric del Principat, que destaca que la majoria d'andorrans han notat poc els canvis. “L'evolució de la mentalitat de la ciutadania ha estat un canvi important, ha assumit una distribució més equitativa de les càrregues fiscals”, destaca la consultora Montse Ronchera, d'R consultors.

La nova fiscalitat permet dues coses: en ser mínima, continuar sent atractius per al capital estranger; però en homologar-se amb la resta de països, donar seguretat jurídica a les empreses. L'objectiu és atraure empreses internacionals seguint el model de països com Irlanda, amb impostos molt baixos. El juny del 2012 el país ja va fer un pas aprovant la llei d'inversió estrangera, que permetia l'establiment d'empreses foranes, i la fi de la doble imposició ha d'accelerar aquest procés. “Ara anem a poc a poc però anirem molt de pressa”, explica el cap de Govern, Antoni Martí. “Hem obert un camí de llarg recorregut i encara no estem a la Champions League: just estem començant a jugar. L'obertura econòmica només dóna feina a un 1% dels assalariats”, apunta Pere López, del PS.

Andorra vol empreses tecnològiques amb seu real al país, i no fictícia

Andorra vol empreses tecnològiques amb seu real al país, i no seus fictícies per estalviar-se impostos. “Estem intentant diversificar l'economia i que noves empreses treballin aquí. No volem la triangulació: Andorra ja no és considerada un paradís fiscal”, manté Martí. Una de les principals queixes de l'oposició és que de moment els empresaris que s'hi han establert suposen competència directa per a sectors andorrans. Des de l'aprovació de la llei d'inversió estrangera s'han creat 841 negocis al país, que suposen l'1,2% del PIB. El sector que més ha apostat pel país és el de serveis sanitaris, mentre que el de les noves tecnologies, el gran objectiu per a tots els candidats, encara s'ha de deixar seduir pel Principat.

El repte econòmic d'Andorra és diversificar una economia que tira del turisme, el comerç i la banca. Entre els tres sectors suposen gairebé la meitat del PIB del país. El sector financer és el 19,6% de l'economia, i també està en ple procés de transformació. La banca andorrana està fugint de l'opacitat i s'ha compromès davant l'OCDE que el 2018 s'adaptarà a l'intercanvi automàtic d'informació bancària. Des del 2010 els bancs comparteixen informació sempre que ho demani un jutge i quan es justifiqui per un possible delicte contemplat al Codi Penal andorrà: un supòsit que val en casos de blanqueig de diners procedent de tràfic de drogues o armes, però no en l'evasió fiscal, que no és delicte al país. Les limitacions, però, s'acabaran aviat.

L'opacitat ja no ha de ser més l'element diferencial de la banca

“La banca ja fa temps que es prepara per aquesta situació”, exposa el periodista Albert Roig, que ha estat director de mitjans com el diari Bon Dia o l'Agència de Notícies Andorrana. Gualberto Osorio recorda com Nicolas Sarkozy va imposar un ultimàtum el 2009: o Andorra deixava de ser un paradís fiscal, o ell renunciava a ser-ne el copríncep, la figura del cap d'Estat que el president de França comparteix amb el bisbe d'Urgell.

Tots els polítics destaquen el procés de renovació de la banca, que ha apostat per continuar aprofitant la baixa fiscalitat del país, la innovació dels productes financers, i la internacionalització. “L'opacitat ja no ha de ser més l'element diferencial de la banca”, apunta el socialdemòcrata López. “El negoci off s'ha acabat. Ara toca el negoci on”, referma el liberal Josep Pintat.

L'OCDE, que classifica la transparència d'Andorra com a “parcialment complerta”, també valora l'esforç del país. Tot i això, fonts coneixedores del sector financer remarquen dos matisos: el primer, que les entitats assumiran la total transparència quan els altres països de l'entorn en una situació similar (com poden ser Suïssa o Liechtenstein) també ho facin; el segon, que les entitats ja han obert sucursals a places que permeten mantenir certs privilegis, com Panamà, considerada paradís fiscal.

Andorra, amb una nova fiscalitat i uns bancs més transparents, vol treure's l'estigma de ser un paradís sense perdre la comoditat d'uns impostos baixos que no inquietin els ciutadans i atreguin les empreses.

Crisi amb un 2% d'atur

El Principat, acostumat al superàvit pressupostari i a viure del turisme, la banca i la construcció, ha patit una forta patacada per la crisi. Entre el 2007 i el 2008 el PIB va passar d'un creixement del 3% que ja era el més baix de la dècada– a un descens del 7%. La baixada del consum, la davallada de la construcció ha passat de representar un 13% del PIB a ser el 6% de l'economia nacional, i la caiguda de l'afluència de turistes dels 12 milions en ple apogeu als poc menys de set de l'actualitat han acabat per afectar l'economia, que depèn molt del turisme, el comerç i el sector financer.

La taxa d'atur és del 2%, un registre que seria considerat una meravella en qualsevol país del món però que preocupa a Andorra: els 618 inscrits al Servei d'Ocupació no representen, segons els candidats als comicis i els analistes, tots els aturats del país. A més, apunten, molts dels assalariats que han perdut la feina opten per marxar. Andorra ha perdut 13.000 habitants des de l'inici de la crisi i això, juntament amb la caiguda del turisme, és un llast per a la seva economia.

MÉS INFORMACIÓ