_
_
_
_
_
GRANADA-BARCELONA

El Barça imposa el seu cop a Granada

L'equip blaugrana guanya a Los Cármenes (1-3) amb gols de Rakitic, Suárez i Messi. Rico va transformar un penal de Bartra

Ramon Besa
Messi dispara davant Olazábal.
Messi dispara davant Olazábal.Marcelo del Pozo (REUTERS)

Hi ha partits, sobretot els més desagradables i difícils, que demanen la intervenció dels futbolistes meritoris, jugadors com Bravo i Rakitic. El porter xilè i especialment el volant croat van posar fora de perill el Barcelona a Granada. Amb prou feines hi va haver joc d'equip al Barça i les figures van administrar el seu esforç, sobretot Neymar, que camina perdut i desbocat, molt per sota de les prestacions que avui ofereix Luis Suárez, que va marcar el 0-2 i va regalar l'1-3 a Messi. Els davanters van tenir el pes just i necessari en una trobada sense marge d'error per al Barça. Els blaugrana necessitaven guanyar i se’n van sortir sense més en un enfrontament que històricament sempre li ha comportat problemes, sobretot a Los Cármenes.

Necessitat de gols i de punts, exigit pel desavantatge en la classificació respecte al Madrid, el Barça va jugar amb la seva davantera titular, tres futbolistes que poden decidir els partits sense els migcampistes, i va variar l'estructura defensiva, obligat per la sanció de Piqué i per les rotacions habituals dels interiors, els centrals i, de vegades, el migcampista, reservat Busquets, titular Mascherano. El Granada, al cap i a la fi, no intimida pel seu poder ofensiu, molt escàs, sinó per la seva capacitat per jugar a l'empat a zero i administrar marcadors mínims, pendent de no cometre errors i de protegir Oier. Potser la notícia més important en el bàndol barcelonista era el retorn de Xavi, sacrificat i intranscendent des de la derrota a Anoeta.

Granada, 1-Barcelona, 3

Granada: Oier; Nyom, Babin, Cala, Foulquier; Fran Rico, Iturra, Javi Márquez (Rochina, m. 67); Robert Ibáñez, Jhon Córdoba (Candeias, m. 78) i Lass (Success, m. 77). No utilitzats: Roberto; Martins, Rubén Pérez i Murillo.

Barcelona: Bravo; Alves, Bartra, Mathieu (Busquets, m. 74), Jordi Alba; Rakitic, Mascherano, Xavi (Rafinha, m. 65); Messi, Luis Suárez (Pedro, m. 78) i Neymar. No utilitzats: Ter Stegen; Montoya, Iniesta i Adriano.

Gols: 0-1. M. 25. Rakitic. 0-2. M. 49. Luis Suárez. 1-2. M. 52. Fran Rico, de penal. 1-3. M. 69. Messi.

Àrbitre: Jaime Latre va amonestar Javi Márquez, Luis Suárez, Neymar i Mathieu.

Nuevo Los Cármenes. Uns 18.000 espectadors.

No acostuma a ser fàcil desequilibrar l'equip d’Abel, excel·lent en la defensa d'ajudes, molt nombrós i ben plantat a la seva pista, molt dura per dificultar la circulació de la pilota del Barça. D'altra banda, als blaugrana els costa treure’s la mandra de la migdiada, perden molt el temps i no sempre es tanquen bé davant les transicions del contrari, que acostuma a ser ràpid en la recerca de l'esquena dels centrals, oxigenat també per la carrosseria de Córdoba, intimidador en el cos a cos amb Bartra. Encara que hi havia algun canvi d'orientació, els blaugrana van tornar a especular massa, pesats en la passada al peu, previsibles en la seva ofensiva, incapaços de donar ritme al partit i de guanyar espais en camp del Granada.

La mandra era tanta que només els constants fores de joc de tots dos equips treien l’afició de la somnolència, augmentada pel solet de Los Cármenes. El partit va quedar plantejat de tal manera que el gol només podia arribar quan la profunditat blaugrana superés la defensa alta del Granada. Així va ser com una centrada de Jordi Alba per al desmarcatge de Luis Suárez va provocar fins a tres semierrors que van acabar amb el gol de Rakitic: Oier va dubtar en la seva sortida, Suárez va mossegar la rematada, Cala va rebutjar malament i el croat va reblar, amb bona arribada i tirada, autor ja de quatre gols al Barça. El gol va alterar el guió del partit després d'una estona sense futbol, només alguna jugada i molta distracció en la gent, nerviosos Abel i Luis Enrique.

El protagonisme va recaure a poc a poc en el Granada, selectiu en les seves arribades i xuts, amb un exigent Javi Márquez i un fantàstic Bravo, i el Barça excessivament replegat. Els blaugrana van cedir molt terreny i es van lliurar al contraatac, confiats en el seu porter i en els davanters, sobretot en les filigranes de Messi. El pas endavant dels locals va ser més elogiable que el conservadorisme del Barça, imprecís i reprovable en el seu futbol. L’enfrontament es va posar tan tens que l'1-1 era igual de possible que el 0-2. I va arribar el gol de Suárez després que Bravo corregís un error de Mathieu. Un fora de banda va permetre a Rakitic habilitar el 9 i l'ariet va rematar arran de primeres, un altre cop sense parar, després de guanyar en el cos a cos a Babin.

El partit va continuar obert perquè tot just després del gol de Suárez va arribar un discutible penal de Bartra a Lass que va transformar Fran Rico. El litigi va durar fins que va reaparèixer Rakitic. L'interior va tornar a jugar a l'espai per Luis Suárez i l'uruguaià va cedir el gol a Messi, que estava en fora de joc, una circumstància que qüestiona la generositat del 9 si no hagués estat pel consentiment de l'àrbitre Jaime Latre. La jugada va expressar el paper decisiu en la trobada de Luis Suárez i Rakitic davant la innocuïtat de suplents com ara Bartra, Mathieu i Xavi, i la poca finor de Messi. Els partits difícils demanen futbolistes aspres i guanyadors, combatius fins i tot amb els més ferotges, com el Granada, que ja ha utilitzat 38 jugadors i dos tècnics d’ençà que va començar la Lliga.

Al Barça només li val guanyar amb el clàssic a la vista, i més després del soroll provocat per la petició de processament del president Josep Maria Bartomeu i les declaracions presumptuoses del seu assessor Carles Rexach, part integrant també del reconstituït departament tècnic. Res millor per apagar el foc que victòries com les de dissabte, per més discreta que resultés, facilitada pel Granada. Els blaugrana no obliden els punts perduts amb rivals com la Reial Societat, el Celta i el Màlaga.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_