Selecciona Edició
Connecta’t

Les prostitutes reclamen zones per exercir als carrers de Barcelona

Més de 200 professionals presenten als alcaldables una llista de reivindicacions

Els partits s'oposen al sexe de pagament a la via pública

Manifestació de prostitutes contra les polítiques de Trias.
Manifestació de prostitutes contra les polítiques de Trias.

El col·lectiu autodenominat Putas Indignadas, integrat per diferents grups de dones que exerceixen la prostitució, la majoria als carrers del Raval, i l'Associació de Professionals del Sexe (Aprosex) han realitzat diverses trobades amb les quals pretenen elaborar “un programa polític a Barcelona a favor de les treballadores sexuals”. Els dos col·lectius representen més de 200 dones que estan disposades a presentar les seves propostes a les diferents formacions polítiques. Les prostitutes reclamen que s'aturi la persecució política i policial i zones, pactades amb els ajuntaments, on puguin exercir la seva feina. Les dones critiquen amb força que les polítiques de tolerància zero amb els clients “només beneficien les xarxes d'explotació sexual i el proxenetisme”.

La presidenta d'Aprosex, Paula Vip, és crítica amb la posició que han adoptat els partits polítics respecte a la prostitució: “A veure si s'adonen d'una vegada per sempre que hi ha un col·lectiu de treballadores del sexe que també votem i que no tenim drets”. Vip ha sol·licitat en innombrables ocasions la fi de les sancions als clients. “Els polítics han abocat a la pobresa les prostitutes del Raval amb les seves multes, que l'única cosa que aconsegueixen és criminalitzar-les d'una banda i deixar-les sense clients en un país on l'exercici de la prostitució lliure i voluntària no està prohibit”. Vip assegura que amb les polítiques “repressives” l'única cosa que s'aconsegueix és precarizar, encara més, els serveis sexuals: “Estem fugint de la Policia quan els agents haurien de ser els nostres aliats per poder acudir a ells quan un client es torna violent o no vol pagar”.

Molt pocs partits s'han mostrat oberts a les propostes de les prostitutes. “Volem pactar amb els consistoris horaris i zones per treballar al carrer i que acabi d'una vegada per totes aquesta persecució”, sentencia Vip. “Als polítics el tema els ve molt gran, molts menteixen i anuncien pressions insuportables contra els nostres clients per, suposadament, protegir-nos; senyors, si us plau, no ens protegeixin”, assegura. Vip afirma que la majoria de dones que exerceixen a la via pública ho fa voluntàriament i explica que “segons l'ONU i l'OIT només el 15 % de les prostitutes a Espanya treballen obligades”

“Aquí hi ha foscos interessos, els interessa que desapareguem perquè el monopoli del sexe de pagament beneficia empresaris amb locals que exploten les dones i que es queden com a mínim el 50 % de cada servei, i a sobre no paguen cap tipus d'impostos per aquests ingressos”, denuncia Vip.

Volem pactar amb els consistoris horaris i zones per treballar al carrer

Maribel Martín és la primera prostituta a la qual la justícia ha reconegut els seus drets laborals com a dona de companyia, té 63 anys i va abandonar l'ofici poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconegués els seus drets laborals després de treballar en un club de Granollers. Martín es mostra, igual que Vip, molt taxativa: “Els polítics només es dediquen a perseguir les pobres noies que sobreviuen com poden i, mentrestant, permeten que creixin les màfies de proxenetes als prostíbuls”. Martín assegura que darrere d'aquest tipus de negocis “hi ha interessos i gent molt poderosa”. Denuncia que el modus operandi d'aquest tipus de societats s'assembla a l'esclavitud: “Les dones treballen als clubs, al servei de les pitjors màfies del món, i quan ja no les volen les abandonen al carrer”. Martín ho té clar: “Cal tancar tots els clubs, els polítics han de fer complir les lleis i castigar el proxenetisme que s'exerceix en aquests llocs”. De la mateixa manera que Vip, Maribel Martín també creu que la solució és crear zones “controlades” on es pugui exercir lliurement la prostitució “sense cap xarxa d'explotació darrere”.

El problema polític de la prostitució

CiU: “L'oferta i demanda de serveis sexuals a la via pública no pot existir a la nostra ciutat”

Per als partits polítics enfrontar-se a la realitat de la prostitució no és fàcil. Les formacions tenen sensibilitats i maneres diferents per solucionar el que alguns consideren un “problema”.

La regidora de CiU a Barcelona, Francina Vila, és taxativa: “L'oferta i demanda de serveis sexuals a la via pública no pot existir a la nostra ciutat”. Vila assegura que les polítiques dels convergents continuaran encaminades a ajudar a buscar alternatives a les dones que exerceixen la prostitució, “mai les deixarem de costat, atendrem les víctimes del tràfic i ens coordinarem amb la justícia”.

El PSC denuncia que el 95 % de les prostitutes que exerceixen a la ciutat comtal són “víctimes de tràfic i explotació”

Les propostes convergents no són antagòniques a les de l'alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni. El socialista reclama una Barcelona “lliure d'explotació sexual”. Denuncia que el 95 % de les prostitutes que exerceixen a la ciutat comtal són “víctimes de tràfic i explotació”. Collboni aposta per una ciutat “lliure de prostitució” ja que considera que exercir aquesta activitat al carrer o en qualsevol altre lloc “és un atemptat contra la llibertat de les dones i els nostres esforços estan enfocats a protegir-les”.

Belén Pajares, regidora del PP al consistori barceloní, és partidària dels programes per ajudar les dones a abandonar l'“esclavitud que suposa la prostitució”. Segons la política popular: “Al carrer no hi ha d'haver prostitutes, les famílies i els nens no tenen per què presenciar tot el que comporta aquest fosc món”. Als populars no els agrada la idea de permetre zones, ni cedir cap tipus d'equipament per al sexe de pagament. La seva política és clara “pressió” als clients.

De la seva banda, la diputada i candidata a l'alcaldia de Barcelona per Ciutadans, Carina Mejías, proposa un marc legal on totes aquelles persones “que exerceixen lliure i voluntàriament la prostitució puguin acollir-se al règim d'autònoms”. Mejías assegura que d'aquesta manera s'aconseguiria més protecció i es podria vetllar perquè el sexe de pagament es realitzi amb unes condicions mínimes de seguretat i higiene. Tot i això, Mejías és partidària de prohibir l'activitat a la via pública i permetre que es realitzi en locals prèviament autoritzats. “El millor que podem fer per les dones és regular-les i perseguir les xarxes d'explotació sexual”, afirma la candidata de Ciutadans.

El País s'ha posat en contacte amb la CUP i amb ERC sense que s'hagin pronunciat respecte a les propostes polítiques relacionades amb l'exercici prostitució. Barcelona en Comú va confessar a aquest rotatiu que encara no té una opinió formada sobre el tema i necessita diverses reunions per acabar de forjar la seva proposta sobre aquest tema.

Desenes de dones lloguen els seus cossos als carrers, pisos i clubs de les ciutats catalanes. Moltes, com Paula Vip “fa anys que cotitzem com a autònomes perquè per cobrar els nostres diners llavors l'Estat sí que ens vol, i no per donar-nos drets; actua com un proxeneta”. Desenes de prostitutes tindran la seva papereta preparada el mes de maig.