Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Recuperació salarial

El 2014, el creixement es va basar en el consum; ara cal estimular la demanda i les rendes

L'economia espanyola ha entrat definitivament en una fase de creixement ferm, sostinguda, almenys de moment, per un repunt del consum i basada en condicions d'estabilitat financera (la prima de risc està per sota dels 100 punts), moderació del preu del cru i un entorn monetari favorable a les exportacions. La taxa de creixement el 2014 (0,7% en termes trimestrals, 1,4% per al conjunt de l'any) permet esperar –i això és el més important que el 2015 s'aconsegueixin nivells de creixement entorn o superiors al 2%, tal com s'ha afanyat a destacar el Govern. El motor d'aquesta nova etapa, després de l'esforç exportador el 2012 i el 2013, és l'augment de la despesa familiar; i la clau perquè la recuperació es consolidi és que el consum i la inversió es basin en un augment de les rendes.

Encara persisteixen dos escanyaments heretats de la recessió que coarten la plena recuperació. El més evident i dolorós és la delicada situació del mercat laboral, amb una taxa elevadíssima de desocupació i una generació de llocs de treball fonamentada sobretot en la contractació precària. Les dificultats dels joves per trobar feina i les molt més greus dels aturats majors de 45 anys exigeixen una reflexió àmplia sobre el suport públic a aquest objectiu; però la resposta sorgida en el debat sobre l'estat de la nació no ha estat gaire afortunada, potser perquè un any electoral exigeix decisions ràpides, que volen ser oportunes i poden acabar sent oportunistes.

El Consell de Ministres va aprovar divendres un decret llei que eximeix de pagar la cotització a la Seguretat Social pels primers 500 euros de salari en els nous contractes indefinits. Sens dubte és un estímul directe a la creació d'ocupació; i és millor tenir aquesta disposició que trobar-la a faltar. Però qualsevol sistema de suport públic funciona més bé quan s'aprova per consens i després d'un debat previ.

D'altra banda, les subvencions indiscriminades tenen destinataris clars les petites i mitjanes empreses, en aquest cas, on els diners públics invertits es transformaran en ocupació, i altres grups que simplement utilitzaran la subvenció com un desgravament més. La Llei de Segona Oportunitat, amb la pròrroga de prohibició dels desnonaments, seria un altre exemple de legislació precipitada; hi ha embastes jurídiques i financeres en l'exoneració de deutes que mereixen una discussió política àmplia.

Més que correccions menors, el mercat laboral necessita una reforma a fons. La creació d'ocupació requereix una estratègia elaborada d'incentius a la demanda i la inversió; i, per cert, afrontar amb fermesa el segon gran problema de la incipient recuperació, que és la debilitat de les rendes salarials. L'ajust d'ocupació i salaris no és el tractament que necessita una economia que pot créixer per sobre del 2% aquest any.