Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

L’estrany cas del jutge constituent

El document provisional per a la futura Constitució de Catalunya indueix a pensar que és broma

Al número 36 de Catalonia votes, un pamflet en forma de newsletter setmanal elaborat i difós en anglès per Diplocat, el primer gran titular anuncia la presentació del projecte d'una futura Constitució catalana per part d'un jutge d'una “High Court”, traducció lliure d'Audiència Provincial. A continuació, l'entradeta afegeix que Santiago Vidal, que apareix en una foto en primer pla, va presentar el document “mentre s'inicia sobre ell l'amenaça d'una acció disciplinària del poder judicial espanyol”. La primícia es desenvolupa en un text, acompanyat d'una altra foto del jutge en l'acte de presentació, on s'explica que el propòsit del projecte és promoure un debat i estar preparat “com més aviat millor per si els diputats catalans han d'iniciar un projecte de Constitució si els ciutadans voten a favor de la independència”. I a continuació se citen algunes de les disposicions que conté la proposta constitucional liderada pel jutge, que pel que sembla també ha llançat una pàgina web (www.unanovaconstitucio.cat) per donar-la a conèixer als ciutadans i convidar-los a enviar-hi els seus suggeriments.

La notícia sens dubte deu haver despertat l'interès de milions de lectors estrangers, que hi descobriran una nova singularitat del procés sobiranista català. D'entrada, és curiós que un magistrat es dediqui a redactar esborranys de Constitució “durant el seu temps lliure i per a ell mateix”, com informa el butlletí de propaganda de la Generalitat. Però encara resulta més estrany que un jutge d'un Estat modern realitzi una campanya d'actes als municipis i aparegui permanentment als mitjans de comunicació al costat de les forces polítiques i socials que defensen la secessió d'un territori d'aquest Estat. I això per la senzilla raó que el poder dels jutges, en un Estat democràtic de dret, es legitima en la seva subjecció únicament a l'imperi de la llei, de la qual deriva la seva independència. I aquesta, com ha sostingut la jurisprudència constitucional, es veu seriosament compromesa si la seva llibertat de criteri s'orienta a priori per simpaties o antipaties ideològiques, per conviccions i fins i tot prejudicis (STC 60/2008). Pot discutir-se l'encert de la norma constitucional que prohibeix als jutges pertànyer a partits polítics mentre es trobin en actiu (article 127), però sembla indubtable que les actuacions i les manifestacions públiques dels membres del poder judicial realitzades al costat de les forces polítiques posen seriosament en dubte la seva independència.

Resulta estrany que Santiago Vidal, un jutge d'un Estat modern, aparegui al costat dels que defensen la secessió d'un territori d'aquest Estat

D'altra banda, el jutge ha de ser imparcial perquè això constitueix un dret fonamental dels ciutadans, per a la garantia dels quals, segons el Tribunal Europeu de Drets Humans, revesteixen gran importància les “aparences” amb la finalitat de salvaguardar la confiança que els tribunals han d'inspirar al públic en una societat democràtica (Micallef c. Malta, 2009). Per aquest motiu en la seva jurisprudència, ha declarat que no és imparcial el jutge que participa en l'elaboració de normes, fins i tot reglamentàries (Mc Gonnell c. Regne Unit, 2000). És lògic, doncs, preguntar-se quin judici mereixeria al tribunal que fixa l'estàndard mínim dels drets a Europa l'actuació pública i mediàtica d'un jutge que difon l'elaboració... d'una Constitució per si Catalunya s'independitza de l'Estat al poder judicial del qual ell pertany. Pensem, per exemple, quina confiança ens mereixeria el jutge Pablo Ruz si aparegués cada dia a les tertúlies madrilenyes explicant que prepara un projecte de llei per al cas que es procedís a suspendre l'autonomia de Catalunya. L'actuació estel·lar del jutge independentista, enaltida per la propaganda oficial, resulta doncs absolutament irregular.

Però l'estranyesa del nostre jutge constituent resideix tant en el seu comportament com en la seva obra. El “document base provisional per a una futura Constitució participativa de la república de Catalunya” no deixa indiferent, ja que la seva lectura suscita hilaritat, encara que també perplexitat. El contingut, la sistemàtica i la redacció d'aquesta nova Carta Magna de l'Estat català indueixen a pensar, d'entrada, que es tracta d'una broma o potser d'una “pràctica” realitzada per algun alumne de primer de Dret. De fet, els errors, despropòsits i disbarats que conté el text poden ser molt útils per explicar als estudiants els rudiments de la teoria constitucional. La sorpresa, d'altra banda, ve provocada perquè el seu autor no és només un llicenciat en Dret si no un jutge en actiu, encara que afortunadament no en una autèntica High Court. Esclar que després de veure alguns vídeos del jutge Vidal a YouTube, i d'escoltar atentament les seves explicacions, he pogut comprendre la magnitud de la seva obra, ja que les seves intervencions confirmen que certament la ignorància és atrevida. La seva senyoria no n'encerta ni una, ni tan sols a l'hora d'exposar els arguments jurídics que serien favorables a la causa.

Per descomptat, el cas del nostre jutge constituent resulta veritablement estrany: un magistrat que no ha entès encara quin és la seva posició i la seva funció es dedica a redactar ni més ni menys que una Constitució sense saber-ne gens de Dret Constitucional. Catalonia votes informa que estem davant un dels principals artífexs jurídics del futur Estat català. Poca broma.

Enric Fossas Espadaler és catedràtic de Dret Constitucional a la UAB.