Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge fixa una fiança de 4,3 milions a 21 consellers per fer servir les ‘black’

El magistrat veu indicis d'administració deslleial i apropiació indeguda

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa.
L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. EFE

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha imposat fiances de responsabilitat civil per un valor total de 4,3 milions d'euros a 21 dels 27 exconsellers de Caja Madrid que van declarar com a imputats per l'escàndol de les targetes opaques al fisc de l'entitat entre els dies 16 i 18 de febrer passats. El magistrat, en una resolució que s'ha fet pública aquest divendres, considera que els membres del consell d'administració de l'entitat durant la presidència de Miguel Blesa “haurien d'haver sabut, podrien haver sabut, i haurien tingut l'obligació de saber per a quin ús i com havien de fer ús dels fons que a través de les targetes de crèdit se'ls entregaven”. Entre el 2003 i el 2012, un total de 82 consellers i directius de l'entitat creditícia madrilenya van carregar a les seves targetes d'empresa un total de 15,5 milions d'euros en despeses personals. Bankia, l'entitat que va succeir Caja Madrid, va ser rescatada el maig del 2012 amb 23.465 milions d'ajudes públiques.

En la seva resolució, el magistrat instructor del cas Bankia –i de la peça separada de les targetes black rebutja de ple la teoria, presentada per diversos exconsellers, que aquest mitjà de pagament era en realitat un complement retributiu. Andreu cita la declaració de l'antecessor de Blesa al capdavant de Caja Madrid, Jaime Terceiro, que va manifestar que l'emissió de les targetes “responia únicament i exclusivament perquè els membres del consell poguessin efectuar (…) els pagaments d'aquelles despeses que es generessin per les tasques com a membres del consell”. I recorda que en aquella època es van establir dos controls. El control “qualitatiu” el feia el llavors secretari general del consell, que examinava els càrrecs i les factures que havien de presentar els usuaris de les targetes. El control “quantitatiu”, a càrrec de l'auditoria interna, vigilava que els consellers no superessin el límit de 600 euros mensuals en les seves despeses de representació, mai personals.

El jutge afirma que després del nomenament de Blesa, el 1996, el límit quantitatiu de les targetes va anar augmentant al mateix temps que desapareixia completament el control de les despeses que feien els consellers. Blesa va ser el candidat que José María Aznar, llavors president del PP, va imposar per presidir Caja Madrid el 1996, quan l'esquerra havia perdut la seva hegemonia electoral a la Comunitat de Madrid.

La fiança imposada als consellers cobreix la totalitat de la despesa que van fer amb la targeta black i que fins ara no han retornat. Aquesta quantitat s'augmenta en un terç, com preveu la Llei d'Enjudiciament Criminal. La garantia més elevada correspon a José Antonio Moral Santín, exvicepresident de l'entitat nomenat per IU, que haurà de dipositar abans de tres dies hàbils un total de 610.000 euros. Moral Santín va carregar a la seva black un total de 447.769 euros, dels quals 366.500 euros corresponen a 692 extraccions d'efectiu en caixers. A l'extrem contrari, amb la fiança més baixa, se situa Virgilio Zapatero. L'exministre de Relacions amb les Corts en temps de Felipe González almenys 16.000 euros, dels 36.000 que figuren com a càrrec a la seva targeta.

El magistrat repassa totes les declaracions efectuades per aquests imputats, que van al·legar diversos arguments sobre les explicacions que van rebre sobre l'ús de la targeta. Va haver-hi qui, com Moral Santín, va referir-se a la teoria del complement retributiu i d'altres, com Alberto Recarte, expresident de Libertad Digital, ho van considerar un ús mixt per a despeses personals i de representació. L'exsecretari general del PP madrileny, Ricardo Romero de Tejada, per la seva banda, va argumentar que la targeta black era per “disposar-ne discrecionalment, amb un límit, i sense necessitat de retre comptes ni justificar-ne l'ús”. Romero de Tejada va fer servir la targeta –a la qual va carregar 208.000 euros per posar gasolina al cotxe i comprar tabac i loteria, entre altres usos.

El jutge Andreu considera evident que l'ús discrecional de les targetes, com si fos un complement salarial –que, d'altra banda, no es va declarar a Hisenda “s'escapa de les normes del sentit comú i de la lògica empresarial”, i equipara les black a les anomenades “targetes d'empresa” que es faciliten perquè els treballadors no hagin d'avançar amb els seus diners les despeses generades per l'exercici de la seva feina.

A més, no consta que cap conseller, que tenien entre les seves funcions la supervisió i el control, es preocupés de conèixer els termes concrets pels quals les targetes s'havien concebut. El jutge recorda la declaració de Francisco Verdú, fitxat per Rodrigo Rato com a número dos de Bankia, en la qual va assegurar que havia avisat el president de l'entitat que les targetes eren una mala pràctica bancària. Els consellers, conclou Andreu, "haurien o podrien haver sabut que l'ús tal com es va dur a terme de les citades targetes podia perjudicar els fons de l'entitat, de manera que podien i haurien d'haver posat de manifest aquesta pràctica a fi d'evitar-la".

Andreu entén que els exconsellers van incórrer en un delicte d'administració deslleial, que sanciona els administradors per les conductes abusives que generin un perjudici a la societat per la qual treballen, encara que inclou la possibilitat que els imputats incorreguessin en un delicte d'apropiació indeguda. El jutge adverteix en la seva resolució que, si no es dipositen aquestes fiances, es procedirà a l'embargament dels béns d'exconsellers i exdirectius.