Selecciona Edició
Connecta’t
A l’aguait | Revista de premsa

No és país per a vells (ni per a joves)

El funeral polític del clan familiar Pujol-Ferrusola i la sentència del TC contra el 9-N sacsegen l'evolució del procés

Jordi Pujol i Marta Ferrusola al Parlament.
Jordi Pujol i Marta Ferrusola al Parlament. AFP

La delirant desfilada de la família Pujol davant del Parlament i la taxativa desautorització de la consulta del 9-N pel Tribunal Constitucional han sotmès en pocs dies el sistema polític i institucional de Catalunya a una pressió extrema. En aquest clima carregat, l'insòlit cop del Consell de Garanties Estatutàries al pla de la Generalitat per crear "estructures d'Estat", així com la suspensió temporal del jutge Santiago Vidal pel seu projecte d'una constitució per una virtual República Catalana, han posat la saturada agenda catalana a tocar de l'asfíxia.

Els efectes d'aquesta seqüència d'esdeveniments sobre la moral col·lectiva de la ciutadania encara s'han de veure, però és obvi que s'auguren tensions i mutacions d'envergadura. La coincidència dels fets amb el debat sobre l'estat de la nació al Congrés, desautoritzat al seu torn pels sondejos, consuma la percepció d'evanescència sobre el propi ésser de l'estat i la versemblança de la nació. Només faltava l'aparició del debat sobre el fet de resar a les escoles, a compte de l'assignatura de religió, per crear una sensació irreal d'atmosfera zero que requereix oxigen amb certa urgència.

Decisió previsible

Encara que previsible, la unanimitat i la celeritat del TC en dictar sentència han fet efecte a la plaça pública. "No hi ha dret [a consultar ni a decidir]" titulava el diari Ara a tota pàgina en una espectacular portada. "Prohibir el dret dels catalans a ser consultats sobre la independència o introduir el rés a les escoles són la millor mostra que encara hi ha una Espanya, la que controla l'aparell politicoadministratiu, que es resisteix al canvi i s'aferra al passat", escrivia l'editorialista. "Pensar que es pot declarar inconstitucional un principi ideològic com el del dret a decidir o el sentiment nacional dels pobles és viure al passat", insistia el diari.

La decisió de l'Alt Tribunal ha servit en tot cas per realimentar la bandera sobiranista i llançar novament al mercat de les idees l'acrònim DUI (no confondre amb DIU) com a única sortida. "La majoria de la població catalana ha estat oficialment expulsada del marc legal espanyol i tampoc té prou força per imposar modificacions", escriu David Miró. "El resultat és un bloqueig que empeny la part catalana a la unilateralitat (l'alternativa és la submissió) i condemna Espanya a conflicte intern permanent".

"Tribunals contra democràcia", sentencia El Punt Avui en el seu editorial. "Les resolucions del TC són una prova més d'aquesta desconnexió entre una Catalunya que vota en un sentit i legisla en el sentit que la majoria de la seva ciutadania indica, i un Estat cada vegada més allunyat de la realitat catalana", afirma. "Un tribunal en contra, un poble a favor", insisteix el diari a valorar el que qualifica de "nou cop de destral a la sobirania".

Fer bullir l'olla

La Vanguardia cuida el seu to i insisteix en una sortida política al contenciós territorial a través d'una reforma constitucional. "Moviments socials de l'envergadura dels registrats a Catalunya no poden ser passats per alt", adverteix el diari amb certa solemnitat. "Les lleis no han de ser mai manejades com una cotilla o una mordassa, sinó com un àmbit obert a la interpretació, el diàleg i, en definitiva, la convivència", insisteix l'editorialista després d'instar el Govern de Mariano Rajoy a "explorar altres camins per acomodar el sentir popular al marc legal".

En les mateixes pàgines, però, Pilar Rahola crida a sometent. "Als catalans només ens queden dues opcions: o acceptar que som una nació menyspreada, que només compta per pagar i que està definitivament derrotada, o assumir les regnes del nostre destí per la via pacífica i democràtica, i plantar cara", escriu l'articulista. Per acabar de fer bullir l'olla, Josep M. Brunet revela que l'acord del TC es va coure literalment en els salons de l'històric restaurant Lhardy de Madrid, cosa que dóna peu a Enric Juliana a novel·lar sobre el "rerefons hedonista" de les decisions de l'Alt Tribunal i el simbolisme polític del "suflé sorpresa" de la carta de postres.

"Al marge de ratificar criteris de sobirania única i competències exclusives estatals, el Tribunal Constitucional reitera la invitació al diàleg entre institucions, que ja va escriure en la decisió de març del 2014", recorda per la seva banda l'editorial d'El Periódico, abans d'apuntar el seu pessimisme sobre el futur immediat a partir de la sentència. "Amb aquests elements, les aigües tornen a agitar-se, a l'espera del curs que prengui la imputació de Mas, Ortega i Rigau per la celebració del 9-N", prevé l'editorialista amb inquietud.

Quilòmetre zero

Al quilòmetre zero de l'Estat, ABC i El Mundo competeixen sense contenció de manies en la censura al president de la Generalitat. "Carpetada al desafiament de Mas", proclama la portada del portaestendard de la premsa conservadora espanyola. "Ara, la qüestió és com han d'incidir aquestes declaracions d'inconstitucionalitat en les relacions del Govern central amb la Generalitat, atès que el sobiranisme persevera en els seus propòsits separatistes", adverteix l'editorialista. "Només els nacionalistes són responsables d'aquesta crisi política i mentre continuïn alimentant la resposta del Govern central ha de ser de ferma oposició", afirma sense contemplacions.

"Mas insisteix en el seu propòsit de convertir aquests comicis [del 27-S] en un referèndum d'independència o, el que és el mateix, s'entesta a situar-se al marge de la llei", adverteix també El Mundo després de la reacció del president. "Una actuació així, que fractura la societat i posa en perill la convivència, no hauria en cap cas quedar impune", conclou l'editorialista en una inequívoca referència a la imputació d'Artur Mas. El diari torna a la càrrega l'endemà, després del seu objectiu d'"internacionalitzar" la sentència del TC. "Ofensiva de Mas contra el TC mentre rep 8.200 milions", denuncia a tota pàgina la portada d'El Mundo en referència a les darreres transferències de l'Estat amb càrrec al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

Revés inesperat

No tan previsible era el dictamen sobre els plans del Govern per complaure les exigències d'ERC a l'empara del pressupost de la Generalitat. "Revés del Consell de Garanties Estatutàries a les estructures d'estat", informa l'Ara en el seu primer titular de portada. "Políticament es tracta d'un revés que no es pot minimitzar", admet l'editorialista del diari de capçalera de la causa independentista. "El 'TC català' frena les estructures d'Estat", deia per la seva banda la portada d'El Periódico. "Rebuig jurídic a les 'estructures d'Estat'", destacava La Vanguardia en grans titulars, d'acord amb la llampant notícia, que no en va fa afecta el futur de l'administració dels tributs a Catalunya, entre altres coses de pes.

"Sense preparar les estructures d'Estat resulta inviable i arriscat fer el salt cap a la independència", afegeix. "I, alhora, des de l'actual legalitat espanyola, amb les institucions de l'Estat vigilants, és molt complicat preparar unes estructures d'Estat que trenquin l'estatus autonòmic de Catalunya", prossegueix l'anàlisi, abans d'arribar a la conclusió: "Els partits que defensen l'Estat propi hauran d'afinar molt, i explicar-ho bé, la manera com tinguin previst quadrar el cercle després del 27-S", subratlla el diari.

"Ara agafa tot el sentit la feina del nou comissionat del Govern per a la Transició Nacional", conclou l'editorialista en al·lusió al paper del magistrat Carles Viver Pi-Sunyer. Sembla clar que fins a l'inesperat dictamen la seva funció no tenia "tot el sentit" necessari.

El jutge constituent

Les prediccions sobre la fulminant expulsió del jutge Santiago Vidal de la carrera judicial han quedat en una severa suspensió temporal de les seves funcions per tres anys. No obstant això, el polèmic veredicte del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va merèixer grans titulars i declaracions. "Depurat", clamava la portada d'El Punt Avui amb caràcters catastròfics. "Suspès", deia per la seva banda la primera pàgina de l'Ara fins i tot amb més relleu, encara que amb més matisos semàntics.

"L'Estat no afluixa i aparta Vidal per independentista", anuncia el diari en la seva crònica sobre la controvertida decisió del CGPJ. "Una suspensió de tres anys a un jutge per una acció que no té res a veure amb els seves responsabilitats com a funcionari de l'Estat és una mesura completament extrema i dibuixa quins són els límits d'aquesta 'democràcia de baixa qualitat', segons l'afortunada definició del conseller Homs", escriu amb aprovació David Miró. A partir de les primeres reaccions de l'interessat, els mitjans ja aposten per la incorporació del jutge com a número dos de la llista d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona.

La falla dels Pujol-Ferrusola

Si l'alcaldessa valenciana Rita Barberá ha incendiat les xarxes amb la seva inversemblant ponència pública sobre el "caloret", Jordi Pujol Ferrusola ha polvoritzat el share de la televisió pública catalana en un programa polític. "Més enllà del que dictin els tribunals, en l'arena política o se salven els Pujol o se salva Mas i el que CDC representa per a molta gent d'aquest país", va escriure Francesc-Marc Álvaro davant les abrasives declaracions d'amor i amistat de Pujol júnior cap al president de la Generalitat.

"El que Catalunya no es mereix és el que n'ha fet la família Pujol i en el seu nom", escrivia per la seva banda Josep Ramoneda a l'Ara, abans de censurar "els escarafalls de la senyora Ferrusola o l'exhibicionisme fatxenda del seu fill Jordi, un arribista que és pensa que l'èxit a la vida es mesura pels Ferrari que tens al garatge".

"Haurien de deixar de parlar en nom de Catalunya i evitar donar lliçons de res", escrivia a La Vanguardia Lluís Foix, citat diverses vegades a la comissió del Parlament per les seves revelacions sobre el tren de vida del primogènit de Pujol a partir de les confidències del mateix expresident de la Generalitat.

"Per fer aquest viatge no calien les alforges parlamentàries, perquè ja tenim les tertúlies", deia per la seva banda Pilar Rahola sobre el paper de la comissió d'investigació. "S'ha convertit en un plató de televisió amb tertúlia incorporada, on les seves senyories van a passar l'estona, per aquest motiu Pujol Ferrusola se'ls ha cruspit amb patates", deia amb descriptible domini del gènere.

Tertúlia o no, la maratoniana sessió va consumar l'insòlit relleu del patriarca Pujol pel primogènit del clan familiar, transmès en viu i en directe per la cadena de televisió que al seu dia va crear per conduir la "nacionalització" de Catalunya segons la seva pròpia idea de país . "Ahir a Catalunya li va caure la cara de vergonya parlamentàriament parlant. (...) La presència del matrimoni Pujol va ser un exercici de demolició d'una època a través de la maquinària de la mateixa Catalunya que l'ha vist créixer ". Ho va dir Jordi Basté a RAC1. "Aquest país no és mereixia aquell passat ni aquest present", va afegir en el seu dolgut epitafi.

Definitivament, no és un país per a vells; si de cas per als nadons o els més joves. Tant de bo.