Selecciona Edició
Connecta’t

Una bona fira per a Catalunya

Bones vendes i satisfacció general de les onze galeries barcelonines

Una de les obres que poden veure's a la galeria ADN durant aquesta edició d'ARCO.
Una de les obres que poden veure's a la galeria ADN durant aquesta edició d'ARCO.

El primer dia és el que marca el pols d'una fira. En general, si els directors dels museus importants i els col·leccionistes més poderosos no hi són, significa que no vindran. No és el cas de la 34a edició de la fira ARCO, que després de dos dies reservats als professionals obre avui al públic. “Percebo un canvi notable, hi ha molts col·leccionistes estrangers i són més ràpids i decidits”, assegura Marc Domènech, que a les poques hores ja havia venut diverses peces, inclosos un Clavé i una hipnòtica escultura de Xavier Escribà. “Les dues obres plasmen un enfocament que combina noms consagrats amb artistes menys coneguts, però no menys importants, com també Picabia i Jordi Pablo, un veritable descobriment”, indica Domènech, que exhibeix una pintura de Fontana per 450.000 euros.

Una altra galeria que ha connectat amb els gustos dels col·leccionistes és ADN. “Hem tornat a apostar per una col·lectiva temàtica, aquest any sobre el tema del desplaçament”, explica el seu director Miguelángel Sánchez, que el primer dia havia venut obres de gairebé tots els seus artistes, incloses les delicades constel·lacions de Bouchra Khalili, que resulten ser el mapa d'un dolorós recorregut de l'Àfrica a Europa.

Són constel·lacions, encara que les seves formes responen a la construcció molecular de diverses drogues, també les que exposa a Senda la cubana Glenda León, juntament amb un vídeo (ja venut), que es presenta en versió multipantalla al centre d'art Matadero. Entre altres, Senda va vendre obres de dos artistes de Colòmbia, país convidat d'ARCO 2015: Ángeles María Zorrilla, que pinta aquarel·les dignes d'un amanuense sobre filtres de cafè usats i Catalina Jaramillo que en les seves petites pintures evoca episodis intrigants i misteriosos.

Les intervencions sobre suports ja existents es multipliquen en obres com el mapa del Pol Nord del 1835 que Alicia Kopf converteix en una narració personal a l'estand de Joan Prats. També és el cas dels frottofonos i els frottogramas, lliures interpretacions de Joan Fontcuberta de la tècnica del frottage i dels diners iranians modificats amb una vella màquina d'escriure per Jaume Pitarch, que s'exhibeixen a Ángeles juntament amb unes peces espectaculars i poc conegudes d'Esther Ferrer.

La galeria Estrany-De la Mota a Arco. ampliar foto
La galeria Estrany-De la Mota a Arco.

+R exposa fotos sobre llenç intervingudes per Soledad Sevilla, atípica en la seva producció i una sèrie d'obres de Jordi Mitjà fetes amb els descarts del seu treball, una postura ètica i formal que es plasma en subtils escultures i capes de paper parcialment cremades. “Torno a treballar amb la matèria, apropar-me a l'orgànic i acceptar processos que no controlo, com la destrucció del foc", explica Mitjà.

A l'estand d'Estrany-De la Mota hi havia tots els seus artistes, començant per Francesc Ruiz amb un mural relacionat amb el còmic per lliurament, que prepara per al pavelló d'Espanya a la Biennal de Venècia. L'acompanyaven el multipremiat Ignasi Aballí i Martí Anson amb el seu projecte de mobles solidaris, que el comprador ha de muntar-se. També s'ha d'acoblar l'escultura surrealista en homenatge al paper de vores foradades de les impressores antigues, que l'uruguaià Marco Maggi exposa a Poligrafa, on destaquen les litografies pintades a mà del japonès Atsushi Kaga.

La presència catalana a Madrid, que no tindrà aquest any la tradicional visita del conseller de Cultura Ferran Mascarell per problemes d'agenda, es completa amb ProjecteSD, Miguel Marcos i la jove etHall, que en la seva primera participació a ARCO amb un cara a cara entre Sergio Prego i Martín Vitaliti, ha guanyat el premi a la millor proposta de la secció Opening, reservada a galeries amb menys de set anys de vida.