Selecciona Edició
Connecta’t

Un concert per als que miren en els accidents

El recital de Los Punsetes i Los Ganglios hauria de ser una assignatura obligatòria

El grup de música madrileny Los Punsetes.
El grup de música madrileny Los Punsetes.

Aquest és un concert que hauria de ser assignatura obligatòria als instituts i una troncal de 10 crèdits a les facultats. Los Punsetes i Los Ganglios tocant junts és una estructura d’Estat. Serà una realitat aquest divendres a La Capsa del Prat de Llobregat. Sobretot és un concert per als que miren en els accidents, també per als fans de l’electrocúmbia, de Cousteau i de Rodríguez de la Fuente.

Un concert que era un experiment

Los Punsetes són de Madrid; los Ganglios són de Barcelona, Extremadura i Suècia. Los Punsetes són una cosa més elaborada, no per això menys "gamberra". Los Ganglios tenen el pitjor directe que he vist mai. Tan dolent que només podia ser fet expressament, un experiment. Va ser a les festes del Poblenou de l’any passat. Passada la mitjanit no surto de casa si no és per una emergència; pels Ganglios vaig aguantar una matinada dempeus entre els més moderns dels moderns de Barcelona. Tots desafinaven, el so era terrible i a l’escenari ells actuaven com qui és a casa gratant-se els ous o fent burilles. Però les seves lletres són mereixedores de guanyar tots els Jocs Florals del país. Mimetic Motherfucker és la meva favorita:

“El cuñado de Simancas

nos ha vuelto a involucrar

y no nos pierde de vista.

Al volver de Talayuela

trajeron las arcas llenas.

De la Rosa, los Albertos,

los Cortina, Juan Guzmán

y un agente del CESID.

Un mimetic motherfucker.

Colas para el pan

en la vieja Unión Soviética.

Lejos queda

ética del talón agrietado

de la punta del nabo.

Suculentos dividendos

en contratas en la Expo.

La mascota tipo Snoopy

y un mimetic mother fucker.”

“Ratones y piojos”

Los Ganglios també són creadors de videoclips extraordinaris. Color de rosa és una obra mestra, com també ho és LOL. El més espectacular de tots és ¡Hay!, que va ser rodat en un búnquer a Göteborg, amb un helicòpter militar i tot. La imatge de les salsitxes marca Pilsner Korv caient damunt una safata de metall, envoltada de ganivets de caça i de supervivents d’un atac nuclear, és difícilment superable: “En el futuro no hay rayos láser; machetes y puñales, de eso sí que hay. En el futuro no hay humanoides; ratones y piojos, de eso sí que hay”.

El so electrònic de Los Ganglios és perfecte per a grans produccions cinematogràfiques; desconeixem si a La Capsa ens enlluernaran amb la seva millor vessant.

Olvidarse de la muerte”

Los Punsetes són més guitarrers i són hereus del contraculturalisme madrileny que arriba a un públic més gran. L’exlehendakari Patxi López és fan d’aquest grup, amb cançons llepant la inconstitucionalitat com Me gusta que me pegues o Dos policías. N’hi ha una, però, que és una meravella per a l’ensinistrament de la conducta pública, Accidentes. Perquè així és la vida i perquè tots ho hem fet:

“Tú eres de los que miran en los accidentes.

Te gusta ver el cuerpo descompuesto de la gente.

Por un instante lo que ves, te hace consciente,

el sudor se te resbala suave y lento por la frente.

Luego corres a un centro comercial

donde se diluye la realidad

y es tan fácil no pensar

y olvidarse de la muerte.

Tú eres de los que miran en los accidentes,

mueves la cabeza lenta y discretamente.

El tiempo pasa de manera diferente,

todo se detiene de repente.

Luego te permite reaccionar

y conducir y respirar,

y no pensar en nada más,

y olvidarte de la muerte”.