Selecciona Edició
Connecta’t

El Consell de Garanties veu fora de l’Estatut les estructures d’Estat

L'òrgan dictamina que aquestes partides no es poden incloure als Pressupostos de Mas

Alicia Sánchez-Camacho, amb Enric Millo i Santi Rodríguez.
Alicia Sánchez-Camacho, amb Enric Millo i Santi Rodríguez. EFE

El Consell de Garanties Estatutàries va llançar ahir una galleda d’aigua freda sobre el procés sobiranista que impulsa el president Artur Mas. L’òrgan consultiu va elevar un dictamen en què considera que cinc de les sis “estructures d’Estat” incloses a la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos, pactades per CiU i ERC, desborden la Constitució i l’Estatut. L’ens, que va dictar l’informe a petició del Partit Popular, conclou que el projecte de llei de l’Agència Tributària; el de repartiment de dividends entre la Generalitat i l’Estat; el d’infraestructures crítiques; el de l’Autoritat Catalana de la Competència i el de seguretat nuclear no s’ajusten a cap de les dues normes. En una decisió sense precedents, el dictamen només preserva l’Agència de la Seguretat Social Catalana en sostenir que figura dins de les competències de l’administració autonòmica.

L’anàlisi és un cop per a les expectatives de CiU i Esquerra, i especialment per a Mas, que va defensar fa dues setmanes la necessitat d’anar preparant aquestes estructures d’Estat per si el 27 de setembre els catalans voten a favor de la secessió en les eleccions que concep com un referèndum. L’informe és contundent i no incorpora vots particulars, a diferència del que va passar a l’agost quan l’ens va aprovar per cinc vots a quatre la llei de consultes. Encara que hi ha hagut punts aprovats per majoria i d'altres, per unanimitat. Malgrat que el document no és vinculant, el popular Enric Millo va instar CiU i Esquerra a respectar la norma no escrita que diu que tots els grups acaten els informes del Consell de Garanties Estatutàries. “El document suposa trencar la columna vertebral de les estructures d’Estat. És la fi d’una aventura irracional”, va assenyalar el diputat que va aconsellar a CiU i Esquerra no fer trampes en la futura tramitació.

Convergència i Esquerra, que van culpar en el seu moment el PP de fer la traveta a qualsevol acció del Govern, van rebre l’informe amb irritació. Dijous al vespre van decidir pactar unes esmenes perquè s’ajustin al dictamen i poder aprovar així els Pressupostos en el ple del Parlament de la setmana vinent, informa Europa Press. Fonts dels dos partits van assenyalar que eren conscients que havien superat el sostre constitucional i que tenen previst registrar les transaccions als comptes dilluns perquè siguin votades dimecres.

L’informe, en qualsevol cas, deixa en una situació molt incòmoda el Govern de Mas, que va aconseguir precisament desbloquejar la tramitació dels Pressupostos després d’un pacte amb Esquerra que va suposar incorporar 100 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 88,5 estaven assignats a despesa social i 11,5 a les esmentades estructures d’Estat. D’aquest últim apartat, la Hisenda catalana en rebria 10,8 milions addicionals (passa de 44 a 54) i l’Agència de la Seguretat Social Catalana 700.000 euros més, l’única estructura avalada pel consell en sostenir que no és menyspreable que en un futur pugui assumir noves competències que li assigni l’Estat. El text no entra a valorar partides.

L’organisme, no obstant això, no ha donat la raó al Partit Popular, que va demanar també un segon dictamen en qualificar els Pressupostos de “ficticis” perquè contemplen en el capítol d’ingressos una suma de 2.183 milions d’euros que depenen de transferències de l’Estat per deutes pendents. El PP creu que això no passarà i, per tant, sosté que el projecte és una “gran mentida”. L’ens consultiu no considera “irracional i arbitrari” que es contemplin aquests deutes i jutja raonable que es pressupostin. Els capítols impugnats són els següents: 635 milions per l’impost sobre els dipòsits en entitats de crèdit; 789 milions del Fons de Competitivitat i 759 de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Maurici Lucena, portaveu socialista, va afirmar dijous que el contingut del dictamen revela el grau d’incompetència del Govern i que reflecteix l’agonia de Mas en allargar la legislatura.