Selecciona Edició
Connecta’t

De monestir a temple d’art

L'església de Santa Cecília de Montserrat obrirà al públic al juliol com a museu

Un monjo de Monserrat davant 'Holly', l'obra de Sean Scully.
Un monjo de Monserrat davant 'Holly', l'obra de Sean Scully.

Des del segle X ha estat església, abadia, lloc d'acolliment, alberg juvenil i casa de colònies. Santa Cecília de Montserrat, el conjunt monàstic més antic de la muntanya sagrada de Catalunya, ha tingut més vides que les que s'atribueixen popularment a un gat. I no sempre han estat fàcils. El 1811, durant la guerra d'Independència, les tropes franceses no van dubtar, al seu pas —o en la seva fugida després de ser derrotats pel Timbaler del Bruc—, a arrasar a foc l'església i decapitar, en un acte d'iconoclàstia brutal, la imatge de la santa patrona. Una talla que va ser localitzada, no el cap, durant les tasques de restauració que va dirigir Josep Puig i Cadafalch a partir del 1927.

El vell monestir llueix, una altra vegada, la seva millor cara, després d'inaugurar les obres de rehabilitació que van començar l'abril del 2014 i que la Diputació de Barcelona ha sufragat amb 800.000 euros. Ja està preparat per començar una nova etapa, aquesta vegada com a centre d'art que acollirà un dels conjunts d'art contemporani més destacats de Catalunya i d'Espanya: les obres que l'artista Sean Scully (Dublín, 1945) ha donat després de fer-les ex profeso per Santa Cecília. Serà a partir del 30 de juny, dia del 70è aniversari de l'artista, quan s'inaugurà l'espai d'art amb quatre o cinc de les seves obres.

Exterior del monestir de Santa Cecília després de la restauració. ampliar foto
Exterior del monestir de Santa Cecília després de la restauració.

L'abat del monestir, Josep Maria Soler, i el president de la Diputació, Salvador Esteve, van donar per acabades ahir les obres, que ha dirigit l'arquitecte Xavier Guitart, i que han comportat, entre altres coses, la localització dels paviments —a més d'un metre i mig de profunditat— i els murs originals del segle X i els del XII, així com les diferents ampliacions que ha experimentat el temple durant aquests segles. “La intervenció ha consistit a manifestar el valor del patrimoni arquitectònic i adaptar-lo, amb el menor impacte possible, als seus nous usos”, va explicar l'arquitecte, que aventura que les pintures romàniques originals es conserven aparedades entre els murs.

Ahir també va poder veure's en una de les parets laterals una de les pintures abstractes que ha cedit Scully. Es tracta de Holly, una obra (6 x 4 metres), en què es representen els 14 episodis del Via Crucis i una inscripció en llatí, que va pintar després de la mort de la seva mare. Aviat arribaran Cecília (2 x 3 m), inspirada en l'Ascensió; un tríptic (4 x 3 m), i uns murals cilíndrics per a l'absis principal del temple, “uns retaules del segle XXI”, segons el monjo i director del Museu de Montserrat Josep de C. Laplana. Scully també farà vitralls per a les finestres de tot l'edifici. Un projecte que ahir no van poder explicar amb precisió. “Cada vegada que ve el modifica i el fa créixer contínuament”, va explicar Laplana, que té l'artista de fama internacional com un dels seus amics. “No és de missa, però sí que és de profunditat humana”, va confessar.

Vista de l'interior de lSanta Cecília amb l'obra de Scully 'Holly'. ampliar foto
Vista de l'interior de lSanta Cecília amb l'obra de Scully 'Holly'.

El nou centre disposarà d'una avantsala, en què s'explicarà la història del conjunt des de la seva fundació i es mostraran els objectes recuperats en les excavacions, les fetes per Puig i Cadafalch, “més extenses del que es pensava”, segons Guitart, i les últimes. Entre les obres es podrà veure la imatge de Santa Cecília que els francesos napoleònics no van dubtar a decapitar.

Ahir també va pujar a Santa Cecília Carlos Taché, el galerista barceloní de Scully –un artista que resideix a Nova York però que té taller, a més, a Barcelona i a Múnic–. Taché va explicar que l'artista vindrà durant uns mesos per supervisar el muntatge de la resta d'obres, després de viatjar a la Xina yi a Xangai, on farà exposicions. Sobre la intenció de donar unes 200 obres a Barcelona que es va saber el 2014, Taché va assegurar: “Hi ha molta complicitat. És una oportunitat per Barcelona”. No obstant això, va fer ressaltar que “la decisió final” la té l'Ajuntament. “Li fa molta il·lusió”, va afegir Laplana.