Selecciona Edició
Connecta’t

L’anul·lació de la consulta catalana revifa el debat sobre el sobiranisme

El Tribunal Constitucional declara il·legal el decret de convocatòria de la consulta

Façana exterior del Tribunal Constitucional.
Façana exterior del Tribunal Constitucional. EFE

La decisió del Tribunal Constitucional de declarar il·legal la convocatòria de la consulta sobiranista del 9-N ha revifat el debat sobre l'independentisme. Si en les intervencions sobre l'estat de la nació Catalunya amb prou feines ha ocupat uns minuts, tant en el cas dels grans partits com en el dels minoritaris, la resolució del tribunal –que ha declarat inconstitucional part de la llei de consultes i el decret de convocatòria que va signar Artur Mas– ha animat les reivindicacions nacionalistes.

El Constitucional ha decidit aquest dimecres, per unanimitat i en un ple extraordinari i monogràfic, resoldre i sentenciar sobre els recursos presentats pel Govern espanyol contra la norma aprovada pel Parlament català el 19 de setembre i el decret de convocatòria signat l'endemà passat. L'Executiu de Rajoy va recórrer 36 articles. El Constitucional ha determinat la il·legalitat de dos d'ells, referents a la regulació de la convocatòria general (no sectorial), perquè entén que el que es regula realment és un referèndum la competència del qual és exclusiva de l'Estat central.

La resolució, adoptada en poc més de mitja hora i gairebé sense debat, podria haver-se dictat el proper mes de març, quan vencia el termini de cinc mesos de suspensió de la llei i de la convocatòria determinada pel mateix tribunal el setembre passat. Malgrat això, i atès l'acord, el president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, ha decidit convocar aquest ple i portar a l'ordre del dia la resolució de la consulta sobiranista que ha despertat tot tipus de reaccions.

En la seva argumentació, el tribunal sosté que consultes com la regulada en la llei catalana i convocada per Mas constitueixen una crida a “un cos electoral sui generis en el qual està, sens dubte, comprès o integrat l'electorat estatutari i legal de Catalunya”. Amb aquesta afirmació conclou que els cridats a votar “encara que el desbordin” són les mateixes persones que les incloses al cens electoral i no a un col·lectiu determinat, fet que sí permetria una legal consulta sectorial.

Respecte al decret, la resolució del Constitucional apunta que, com que s'acull als articles anul·lats, també ha de ser anul·lat perquè “està convocant una consulta referendària”.

Malgrat aquesta decisió, adoptada en cinc mesos, el Constitucional encara té pendent de resoldre el recurs contra la llei de consultes catalanes aprovada el 2010 que recull la possibilitat que Catalunya sol·liciti autorització al Govern espanyol per convocar un referèndum. L'acord sobre aquest no és tan unànime.

El sobiranisme esperava aquesta sentència i l'ha aprofitat per apujar el volum de les seves reivindicacions ja amb vista a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre, les quals, precisament, vol convertir en un plebiscit sobre la independència. “Si el Tribunal Constitucional ens diu parcialment no a la llei de consultes i no al decret, vol dir que només ens deixen un camí al poble de Catalunya, que són les eleccions”, ha dit Artur Mas, informa Pere Ríos.

La sentència és vista pels partits sobiranistes com una oportunitat per reactivar el procés sobiranista, paralitzat des de fa dos mesos pels desacords entre els partits polítics que l'impulsen i també influït per la irrupció de Podem en el panorama polític català. Mas ha aprofitat la decisió del Tribunal Constitucional per fixar la seva posició i deixar clar que l'Estat espanyol és el rival a batre. “Segons l'Estat no es tracta de trobar una via intermèdia, sinó que claudiquem”, ha afegit el president català.

Més enllà del simbolisme polític, la sentència no tindrà cap efecte a curt termini. No hi ha prevista cap nova consulta sobiranista a Catalunya i la Generalitat ha insistit aquest dimecres que el que ja es va fer el 9 de novembre –sota la fórmula de “procés participatiu– es va acabar celebrant amb èxit. “El que no podrà fer el Tribunal Constitucional és que el 9-N desaparegui del calendari”, ha dit en aquest sentit la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega.

La sentència ha transcendit durant la recta final del debat sobre l'estat de la nació. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que "alguna cosa passa" quan aquest tipus de decisions es prenen per unanimitat. La bancada del PP ha respost amb un gran aplaudiment, fet que ha indignat el portaveu d'Esquerra Republicana, Alfred Bosch, que els ha acusat d'alegrar-se del conflicte. Les entitats sobiranistes com Òmnium Cultural han convidat a no fer cas de la sentència al·legant que el Tribunal Constitucional està “políticament intervingut”.