Selecciona Edició
Connecta’t

La falta de liquiditat de la Generalitat retarda pagaments sanitaris i socials

Les farmàcies i el transport sanitari tornen a veure's afectats per l'impagament

La Generalitat ja ha fet el primer avís de l'any als seus proveïdors sanitaris i de serveis socials que no podrà atendre puntualment totes les seves obligacions. L'Executiu català ha informat farmàcies, hospitals concertats, serveis d'ambulàncies i entitats del tercer sector que no abonarà la factura d'aquest mes. Segons el Departament d'Economia, l'endarreriment es deu al fet que encara no s'ha engegat el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), de manera que que fins llavors la Generalitat arribarà fins a on pugui amb la seva pròpia liquiditat.

El sector sanitari és el més afectat pels retards que arrossega la Generalitat. El Servei Català de la Salut (CatSalut) ja ha comunicat a farmàcies, hospitals concertats i empreses concessionàries de transport sanitari que els pagaments corresponents al febrer tampoc es realitzaran en la data prevista. La nova demora s'uneix a altres mesos de retard que acumula Salut i que obliga, com un efecte dominó, al fet que hospitals i altres empreses endarrereixin també l'abonament dels deutes als seus proveïdors respectius. “Solen fer els pagaments el 28 de febrer però el CatSalut ja ens ha informat que no es podrà fer efectiu en aquesta data. El Departament d'Economia preveu pagar la primera quinzena de març”, ha apuntat aquest dimecres una portaveu de la Unió Catalana d'Hospitals (UCH), la patronal dels hospitals concertats.

Fonts de diverses empreses d'ambulàncies també han confirmat que Salut es retardarà en els pagaments de febrer “fins a mitjan març”. “Estem cobrant a 70 o 90 dies, cosa que suposa un deute que oscil·la entre els 300.000 i els dos milions d'euros segons la grandària de l'empresa concessionària”, expliquen les fonts consultades.

Les farmàcies encadenen endarreriments en els pagaments de la Generalitat des del 2011 i, segons els farmacèutics, actualment Salut acumula 55 dies de demora. De fet, el nou ajornament del pagament al febrer correspon, en realitat, als medicaments dispensats al novembre. El 5 de gener, la Generalitat hauria d'haver pagat una factura de 108,3 milions d'euros del novembre. Aquest impagament se suma ara al del desembre –que puja a 118,5 milions–.

Salut paga els proveïdors 150 dies després d’haver rebut la factura

“Si, com és previsible, el pròxim 5 de març no paguen la factura corresponent al mes de gener, acumularan un deute de 340 milions”, adverteixen els farmacèutics.

En el cas del sector social, el pagament corresponent al mes de gener es desplaçarà al març, segons ha anunciat el Departament d'Economia a la Taula del Tercer Sector, que agrupa més de 6.800 entitats catalanes. La Generalitat, malgrat això, ha abonat una part dels diners que devia pels retards de l'últim trimestre de l'any, una solució que espera normalitzar durant el mes d'abril.

Al setembre de l'any passat, el Departament de Benestar va assegurar que només podria pagar una part de les factures a les entitats que treballen amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), especialment en el sector de les residències. En total, la Generalitat va deixar de respondre per 17 milions d'euros, un 25% del total que havia de desemborsar pels serveis. La mesura va ser esglaonada i les empreses més grans només van rebre el 50% dels diners que els corresponien.

Les farmàcies avisen que el deute serà de 340 milions al març

A l'octubre, Benestar va anunciar que els problemes continuaven. Aquesta vegada, la iliquiditat de les arques de la Generalitat impedien fer front a uns 50 milions d'euros (el 25% del corresponent a tot l'últim quadrimestre) i va estendre les restriccions als serveis d'atenció a la drogodependència, als pacients de VIH i de salut mental. El Govern català va plantejar llavors un sistema en què les entitats rebien un mes complet i el següent, amb reducció. A la pràctica, les empreses més grans van deixar de cobrar un mes complet el passat quadrimestre. En el cas de les residències, la Generalitat arrossega un deute històric d'uns 50 milions d'euros. El pagament de concerts i gestió delegada que depenen de Benestar s'inclouen dins del FLA.

La morositat amb els proveïdors és una de les principals conseqüències de la falta de liquiditat que sofreix la Generalitat. Al desembre del 2014, el període mitjà de pagament a proveïdors es va situar en 84,76 dies, que en realitat són més per la fórmula amb la qual obliga a comptabilitzar-ho el Ministeri d'Hisenda. “No s'està informant del termini mitjà de pagament, sinó del termini mitjà excedit”, es queixa Antoni Cañete, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat. El mètode per a aquest càlcul dóna un marge de 30 dies a l'Administració per posar a zero el comptador, de manera que en realitat la Generalitat va pagar al desembre a 114 dies, quan la llei l'obliga a complir amb les seves obligacions en 30 dies.

La xifra és molt superior a la del setembre d'aquest any, quan l'Executiu català pagava a 69,42 dies. Aquest salt es deu sobretot al retard en els pagaments a l'àrea de salut, que abona les factures als seus proveïdors en un termini de 153,28 dies. Els serveis socials al desembre abonaven els seus deutes al cap de 48 dies, mentre que educació ho feia als 33 dies. “Al desembre els terminis es van ampliar perquè a la Generalitat se li van acabar els recursos del FLA”, comenta Cañete, qui recorda que la normativa comunitària obliga a pagar els interessos de demora. “La morositat és la principal causa de mortalitat d'empreses i ocupacions”, afegeix.

Les entitats més incomplidores són, de fet, les de l'àrea sanitària, començant per l'Institut Català de la Salut (ICS), que al desembre pagava a 142 dies. Per exemple, la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell abonava llavors les seves factures als 237 dies; l'Hospital Clínic, als 140 dies; l'Institut Català d'Oncologia, als 136 dies, i l'Institut de Diagnòstic per a la Imatge, als 125 dies.