Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Una sentència previsible

La llei catalana de consultes va suscitar una controvèrsia centrada en si la consulta popular d'àmbit "general" era un "referèndum" o no

El Tribunal Constitucional ha publicat aquest dimecres la sentència relativa a la llei catalana de consultes populars no referendàries, i la seva decisió no hauria de sorprendre. Quan va aparèixer la llei ja va suscitar una notable controvèrsia centrada en un punt nuclear: si la consulta popular d'àmbit “general” era un “referèndum” o no. En cas que se li hagués donat aquesta consideració, la seva autorització era preceptiva. L'article 149.1.32 de la Constitució atribueix a l'Estat la competència exclusiva per “autoritzar la convocatòria de consultes populars via referèndum”. I la sentència del Tribunal Constitucional (STC) 103/2008 definia una consulta popular “referendària” com la que es dirigeix al cos electoral, seguint un procediment electoral.

El Dret com a llenguatge pot crear diferències allí on en la realitat semblen semblances

Quan al setembre de l'any passat es va conèixer la llei catalana, els dubtes sobre la seva constitucionalitat van aparèixer de seguida. En l'article 3.3 es preveu una consulta popular no referendària de caràcter “general”, que pot incloure (art. 5) com a participants “mitjançant votació” les persones majors de 16 anys i determinats estrangers. Totes dues disposicions configuren un procediment semblant al que es va qualificar d'“electoral”, perquè, tot i que no s'utilitza el cens electoral pròpiament dit, es realitza mitjançant el vot. I es dirigeix, i inclou de fet, el cos electoral, amb l'afegit de majors de 16 anys i alguns estrangers. En principi, res hauria privat el Tribunal de considerar com a diferent el que és molt semblant.

El Dret com a llenguatge pot crear diferències allí on en la realitat semblen semblances. I el Constitucional pot fer-ho més que ningú, perquè és qui té l'última paraula quan es tracta de determinar el que justifica la declaració d'inconstitucionalitat. Però en aquest cas era molt poc probable, a la vista de la doctrina establerta per la citada STC 103/2008 i de la interpretació restrictiva de les competències estatutàries que en matèria de consultes populars imposa el fonament jurídic 69 de la STC 31/2010.

La decisió era previsible. Això no consolarà aquells que, amb bons arguments jurídics, esperaven una altra cosa

La decisió del Constitucional era previsible. Això no consolarà aquells que, amb bons arguments jurídics, esperaven una altra cosa. Malgrat això, tampoc confortarà els que vam ser escèptics des de bon començament. Com recorda la mateixa sentència, citant la doctrina de la STC 41/2014, “hi ha problemes que no poden ser resolts per aquest tribunal”. Poden, això sí, agreujar-se si el tribunal torna al to prepotent de la infausta STC 31/2010. Per sort no és el cas de la sentència que ara es comenta, però val la pena recordar-ho.

Xavier Arbós Marín és catedràtic de Dret Constitucional de la UB