Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Artur Mas: “Només ens deixen un camí, que són les eleccions”

El Govern volia donar a la consulta un caràcter oficial que no va tenir el “procés participatiu”

El president Artur Mas al Cercle d'Economia.
El president Artur Mas al Cercle d'Economia. EFE

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha lamentat aquest migdia la sentència del Tribunal Constitucional sobre la consulta sobiranista del 9 de novembre, però considera que la resolució judicial no tanca la porta a les aspiracions sobiranistes de Catalunya. "Si el Tribunal Constitucional ens diu parcialment no a la llei de consultes i no al decret, vol dir que només ens deixen un camí al poble de Catalunya, que són les eleccions". Mas ha assegurat que preferiblement s'hauria d'haver pactat amb el Govern central un referèndum, però ha admès que veu lluny l'acord. "Segons l'Estat no es tracta de trobar una via intermèdia, sinó que claudiquem", ha afegit.

El Govern també ha assegurat avui que la sentència no té ni tindrà conseqüències polítiques ni jurídiques. “El que no podrà fer el Tribunal Constitucional és que el 9-N desaparegui del calendari”, ha dit la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega després que s'hagi fet pública la sentència.

La vicepresidenta, que juntament amb el president Artur Mas va ser la màxima impulsora de la consulta sobiranista primer i del procés participatiu després, ha restat transcendència a la sentència recordant que els catalans van acabar votant sobre la independència. “La votació no es pot anul·lar ni es pot fer com si no hagués passat”, ha afirmat.

Segons Ortega, “els catalans ja van exercir el seu dret a decidir”. Si bé és cert que la sentència pot tenir poques conseqüències pràctiques, també ho és que la Generalitat pretenia donar a la consulta un caràcter oficial que no va aconseguir amb el “procés participatiu” que va impulsar en ser cancel·lada la primera consulta.

Una vegada passat el 9 de novembre no està prevista cap nova consulta sobiranista a Catalunya. La Generalitat sí que pretén utilitzar la llei de consultes per preguntar als ciutadans sobre altres assumptes. El més immediat és una votació sobre la creació de la comarca del Moianès, el 22 de març.

Al Congrés dels Diputats, i després de coneixe's la sentència, els diputats del PP s'han posat a aplaudir durant la compareixença del portaveu d'ERC, Alfred Bosch. El republicà ha criticat que els diputats s'alegressin de la decisió del tribunal de garanties. “Vostès aplaudeixen això, que declarin il·legal l'acte amb el qual 2,3 milions de ciutadans van anar a votar sí o no a la independència”.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha valorat aquesta tarda la sentència emesa avui pel ple del Tribunal que acorda, per unanimitat, la incostitucionalitat de dos dels preceptes de la llei de consultes catalana amb la qual es va intentar donar cobertura a la convocatòria de la consulta del 9-N, informa Clara Gil. "Acatem la sentència, però no la compartim perquè ataca el títol nuclear de la llei de consultes i dinamita les competències de l'Estatut d'Autonomia", ha mantingut De Gispert.

La sentència, segons ha valorat la presidenta, és una decisió més en contra de la voluntat dels catalans i un "cop de porta" al dret a decidir. "Aquesta sentència fa una lectura restrictiva de la Constitució, rebutja la possibilitat que els ciutadans puguin ser escoltats". Malgrat això, De Gispert ha mantingut que el dictamen del Constitucional "reforça" el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre. "El 9 de novembre van anar a votar més de dos milions de persones, una cosa que el Govern espanyol no pot ignorar. El 27 de setembre els catalans tindran l'oportunitat de decidir el seu futur", ha conclòs.

Per la seva banda, el coordinador dels diputats del PSC al Congrés, Joan Rangel, ha insistit que el conflicte a Catalunya existeix i ha recalcat que la solució només es pot aconseguir "a través del diàleg, la negociació i el pacte".

Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP català, ha assegurat que Artur Mas hauria de "dimitir" si no accepta la sentència del TC i que aquesta resolució suposa "el seu gran fracàs polític i jurídic".

Joan Coscubiela (ICV), portaveu d'Esquerra Plural a la Cambra Baixa, ha manifestat que "davant d'un problema polític es requereixen solucions polítiques" i ha afegit que el "Constitucional pot anul·lar la llei de consultes, però no la mobilització dels catalans el 9-N".

MÉS INFORMACIÓ