Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Corruptes i burletes

En qualsevol altre país amb un mínim de decència democràtica no s'acceptaria que Mas digui que ell no sabia res de res

He seguit amb interès les sessions de la comissió del Parlament de Catalunya sobre el cas Pujol. De vegades consultant les intervencions a través del vídeo del Parlament i d'altres seguint els comentaris que el diputat Marc Vidal, membre d'aquesta comissió, publica al seu blog A fer punyetes!. Ha estat una agradable sorpresa veure com els compareixents buiden el pap i parlen amb total tranquil·litat dels anys de plom de la corrupció que hem sofert a Catalunya durant els Governs de CiU. Per a algunes persones ha suposat un alliberament poder explicar-se i que fossin escoltats. S'havien sentit amenaçats i havien intentat fer-los la vida impossible, a ells i a les seves famílies.

El testimoniatge del periodista Jaume Reixach n'és un exemple. En 17 minuts va fer una explicació clara de la corrupció sistemàtica organitzada pel règim pujolista amb la col·laboració d'elements de la justícia, de l'empresa (sobretot constructors), del periodisme i de les finances. Va explicar com la família Pujol obtenia grans beneficis cobrant comissions de totes les obres que, des dels anys vuitanta, va dur a terme el Govern de la Generalitat. Tots els constructors passaven, segons ell, per les oficines regentades per Jordi Pujol Ferrusola i per Jordi Puig, germà del conseller Felip Puig, per pagar el corresponent percentatge de l'obra, que ingressaven a la banca andorrana.

El periodista Ernesto Ekaizer va afirmar que un industrial li havia comentat que “si no pagaves, estaves mort”. Una afirmació esborronadora, equiparable a la que va reconèixer un president del Gremi de Constructors que va participar en la comissió parlamentària sobre l'esfondrament del túnel del metro del Carmel, la qual vaig presidir: “Tothom paga el 3% i ningú ho denunciarà perquè si ho fa, no treballarà més a Catalunya”.

Així i tot, alguns no renunciem a denunciar-ho i portem casos a la Fiscalia, amb les conseqüents amenaces i menyspreu dels mateixos que tenien atemorits constructors i periodistes. La majoria de denúncies no van arribar fins al final, es van perdre en el garbuix de la trama corrupta i en el silenci de la premsa comprada i callada per subvencions.

Si Artur Mas tingués una mica de decència, hauria d’haver dimitit avergonyit

També s'ha de reconèixer que molta gent no volia escoltar. Pujol els semblava el polític perfecte, un senyor entranyable, bon patriota i business friendly; les denúncies eren fruit d'una operació espanyolista de desprestigiar Catalunya. Els denunciants érem uns ressentits esquerrans que no estimàvem la pàtria ni el seu líder.

En qualsevol altre país amb un mínim de decència democràtica no s'acceptarien les paraules del president Mas que afirmen que ell no sabia res de res. Creieu que és possible que Mas no sàpiga res sobre els diners que el seu pare tenia a Liechtenstein, per evitar pagar els impostos a Catalunya? És possible que no sàpiga res dels tripijocs de Prenafeta, que va ser el seu patró i mentor? Ni de Jordi Pujol Ferrusola, amic íntim, i de la seva presumpta trama de corrupció per enriquir-se i subvencionar CDC?

No havia parlat mai amb Pujol pare sobre els problemes que els implicaven la seva dona i fills amb la seva activitat cleptòmana que molestava alguns secretaris generals del Govern? I quan era a Menorca de vacances amb el senyor Millet i els seus amics, no intuïa res de l'activitat corrupta dels gestors del Palau de la Música? Si Artur Mas tingués una mica de decència, hauria d'haver dimitit avergonyit.

Avergonyit estava el cunyat de l'expresident, que en la comissió d'investigació va expressar que sentia vergonya pel seu nebot Jordi, per l'ostentació de la seva riquesa, en forma de cotxes de luxe, cases, pisos i viatges. I també de l'altre nebot Oleguer. Tots dos, juntament amb els germans Puig, tenien interessos al Gabon, l'Argentina, la Baixa Califòrnia, Anglaterra, Liechtenstein, l'Uruguai, Mèxic, França, Andorra, i Jersey (que sapiguem). En aquests països invertien tot el que obtenien de Catalunya; quina manera més curiosa d'estimar a la pàtria!

Però sobretot, el que m'ha cridat més l'atenció són els noms d'algunes empreses del petit Oleguer. Amb una bona dosi de cinisme, a una empresa situada a Nassau (Bahames) la va denominar Molamol Headquarters Corporation, i a una altra, The Itaca Investment Trust, situada a l'illa de Jersey. Què us sembla? S'han burlat de tot i de tothom.

Tal com estan les coses, jo els vigilaria de prop, no fos cas que algun dia ens llevem amb la notícia que han fugit lluny, potser als nostres antípodes. Espero que aquesta comissió parlamentària tingui èxit –ja en té– i serveixi perquè els ciutadans s'assabentin de qui ha governat i governa el nostre país. Aquest any electoral és un bon any per rendir comptes. Una bona manera de demostrar decència democràtica seria foragitar aquest Govern i també el partit que li dóna aire pressupostari.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història