Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Lluita per la credibilitat

Pedro Sánchez sorprèn Mariano Rajoy amb la vehemència de les crítiques a la seva tasca de govern

Ningú esperava que el cap del Govern i el del principal partit de l'oposició escenifiquessin un diagnòstic comú i unes solucions de futur matisades només per crítiques moderades. Si això no havia estat possible en edicions anteriors del debat sobre l'estat de la nació, menys probable era que passés abans d'una sèrie d'enfrontaments electorals i amb un líder nou al capdavant del PSOE. Malgrat això, Mariano Rajoy ha semblat tan sorprès per la crítica vehement de Pedro Sánchez al seu balanç de gestió de la crisi i, en definitiva, a la seva obra de govern, que ha arribat a desqualificar el seu oponent en termes sens dubte excessius.

El president ha arribat al debat per reivindicar el seu balanç –“l'estat d'una nació que ha sortit del malson”– i fonamentar sobre aquesta base la petició de suport per a un altre mandat que, tot i que no l'ha fet explícita, ha quedat evidenciada en l'arriscada promesa de crear 3 milions de llocs de treball en la propera legislatura. En aquest context cal valorar les mesures socials explicades –moltes ja anunciades i que Sánchez s'ha encarregat de recalcar– i la reivindicació, com un èxit, d'haver evitat el rescat complet d'Espanya.

A més de dedicar-se a desmuntar l'optimisme exhibit pel president del Govern, Sánchez ha aprofitat l'oportunitat per presentar-se com “un polític net”, algú que no pot rebre lliçons de corrupció d'una persona com Rajoy, que va nomenar tresorer del PP “el delinqüent Bárcenas”. Davant el desgast de les organitzacions polítiques tradicionals, la novetat en una d'elles és tota una declaració.

Sobre el debat ha volat l'ombra de les opcions que no són presents a la Cambra, però que, si s'ha de jutjar per les enquestes, esperen l'oportunitat de les urnes per incorporar-s'hi de ple, especialment Podem i Ciutadans. I el que més ho ha evocat ha estat Rajoy, amb al·lusions a les “ventades electorals” i a les “demagògies” que poden posar en perill el que ell considera el rumb correcte per Espanya; l'apel·lació al vot de la por contra la incertesa i allò desconegut.

Sánchez ha encertat a reivindicar la reforma de la Constitució en contraposició a l'immobilisme de Rajoy, però també als que “volen destruir la Constitució”. Ha estat una dels senyals del líder socialista en què s'ha vist una promesa de futur i la defensa de l'autonomia d'un projecte davant dels altres contendents en el tauler polític.

La qüestió clau per al futur és la credibilitat de cada dirigent. A mesura que el trompeteig de les successives campanyes electorals ho inundi tot, el més probable és que els ciutadans decideixin al final sobre el Govern de l'Estat tenint en compte la credibilitat que inspira cada candidat per dipositar a les seves mans la confiança de representar-los i, si escau, de governar.

Sánchez ha atacat aquest dimarts, des del principi, la credibilitat de Rajoy, l'ha acusat de “mentir”, i de no tenir vergonya; aquest li ha tornat la pilota qualificant el líder socialista de “patètic” i negant que hagi donat la talla, “ni de lluny”, per ser president. No s'ha d'obligar als ciutadans a decidir entre un mar de desqualificacions ni de retrets. Cal presentar veritables projectes. En aquest primer gran duel entre dues figures que es mesuraran moltes vegades a partir d'ara ha sorprès la capacitat de Sánchez de sobreposar-se a les moltes dificultats que ha trobat fins ara per assentar el seu lideratge. Sense enlluernar, el líder socialista ha estat bé; prou com per exasperar el president uns quants graus més del convenient.