Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA A LUIS ALEJANDRE SINTES

“El paisatge és important però les persones, també”

El responsable de la carretera que s'està construint a Menorca considera que quan l'obra s'acabi "molts ho agrairan"

Luis Alejandre Sintes.
Luis Alejandre Sintes.

Ara el general retirat de l’Exèrcit Luis Alejandre Sintes (Maó, 1941) fa de polític, i s’enfronta a una altra batalla local amb molt d'eco extern –als mitjans i les xarxes–. Té un conflicte obert amb una part de l’opinió pública contra la seva obra estrella, la nova carretera general Me-1. Ell és el conseller vicepresident pel PP del Consell de Menorca i té la missió d’acabar el que creu un repte històric i de progrés, una infraestructura que creua i xapa l’illa i que pensa que ha de durar 20 anys.

Alejandre no fa passes endarrere mentre el cas de la nova via i les grans rotondes és una tempesta que no minva. És un home de mà ferma i paciència, no debades va ser cap de l’Estat Major, rellevat després del tràgic accident del Yak-42. De militar va actuar per posar pau a Colòmbia, Nicaragua, el Salvador i Guatemala. Escriu articles i llibres. Té set fills.

Pregunta. Guanyarà aquesta batalla de la carretera general?

Resposta. No és qüestió de guanyar o perdre. He intentat –ho assegura– consensuar-ho al màxim. Però nosaltres –per jo– no dissenyem carreteres. Ho fan els enginyers de Camins amb dos manuals sota el braç: el reglament del Ministeri de Foment, que és qui paga, i les normes mediambientals que dicta la Comissió Balear de Medi Ambient. És la norma la que marca. No el gust; sobre gustos, colors; tot són parers.

P. Guanyarà també davant l’opinió crítica?

R. No vaig venir a Menorca a guanyar sinó a servir. Som menorquí pels quatre costats. Estic bé de salut als meus gairebé 74 anys i no necessit res més. Sé que quan s'acabi la carretera molts ho agrairan perquè dissenyem per als propers 20 anys un traçat de 1870.

P. En què s'assembla la vida política a la seva vida anterior a l'Exèrcit?

R. La gestió d'interessos públics té molt en comú. Però hi ha diferències. Jo vaig deixar l'uniforme el 2004. Ha plogut molt. No em penedesc d'haver fet el pas per servir la meua illa.

Com deia Kennedy: "No et preguntis cada matí què pot fer el teu país per tu; pregunta't què pots fer tu per ell". Ho he intentat almenys.

P. Creu que la mida de l'obra es correspon amb la necessitat?

El moment preelectoral indiscutiblement influeix

R. Sí, sense cap dubte. La carretera suporta en temporada alta un índex de 19.500 vehicles. Amb aquestes dades a Mallorca la carretera Campos-Llucmajor es desdobla sense problemes. El nostre desdoblament constava al programa del PP que va guanyar les eleccions amb 18.000 vots.

P. Quina és la raó de seguretat que la justifica?

R. La carretera té moltes entrades a l'esquerra [a contra sentit] que és el perill que es vol pal·liar. Els enginyers pretenen "donar solucions de seguretat d'un desdoblament, sense necessitat de desdoblar". Això ja es va decidir el 2007, quan es va signar el Conveni Foment-Consell entre Joana Barceló i Magdalena Álvarez [del PSOE] pel qual –igual que altres illes– es donava consideració de carretera de l'Estat a la Me-1 i se la dotava de fons per a això.

P. Que li sembla la protesta que s’ha alçat a Menorca?

R. És un dret constitucional que respect. Està molt marcada pel color de l'equip que ara governa (PP). Quan es va construir la variant de Ferreries (PSOE) tot es va mantenir en silenci. El moment preelectoral indiscutiblement influeix. Recordo que aquest tram va haver d'executar-se el 2010. Sense comentaris.

P. Ara els opositors a la Me-1 tenen complicitat de vip residents o turistes. Serrat, Gabilondo, Buenafuente.

R. No tots opinen igual. No tots fan soroll. Per a alguns, "Menorca en té prou com està" encara que siguin els que s'han enriquit construint Benidorm. Però hi ha una Menorca que creua en 40 autobusos cada dia, entre Maó i Ciutadella; hi ha una Menorca de distribució (la Unió Europea ja autoritza camions de 30 metres), una de transport escolar, de recollida de llet, de competicions esportives que no tenen voral suficient per córrer amb seguretat. La carretera donarà vida al camí d'en Kane (ruta del XVIII) com a via alternativa, l'estacionament al costat de monuments megalítics, permetrà el trànsit de tractors i vehicles lents amb seguretat.

P. Què volia dir a TV3 quan va esmentar que Menorca patia "depressió mental"?

No és adequat havent perdut estrepitosament a Menorca utilitzar el carrer i la pancarta

R. Vull dir que Menorca ha perdut emprenedors i iniciatives. Els que aguanten el tipus són generacions ja madures; fins i tot els moviments de voluntariat són veterans. Jo tinc set fills i sis han de treballar fora. És a dir, no pot acollir els seus fills brindant-los treball. Tenim sis mil persones a l'atur. Quan apareix qualsevol projecte, de seguida es recullen signatures i s'avorta. Per descomptat el paisatge és important –fa deu anys que treballo amb un grup irrepetible de voluntaris per recuperar un hospital a l'illa del Rei– però les persones també són importants. Sense activitat econòmica, sense emprenedors, sense feina ben feta, no hi haurà bones connexions aèries ni hi haurà una millora en l'economia de tota l'illa.

P. Poc temps abans de les eleccions, el PP ha fet el càlcul de baixes electorals d’aquest llarg cas de la carretera general?

R. Crec que cal fer les coses a consciència, sense pensar massa en resultats electorals. El PP va guanyar a Menorca amb 18.000 vots. L'equip en què m'he integrat –som independent– és capaç i honest. La democràcia es basa en el vot. I si canvia el sentit del vot es respectarà. Però no és adequat havent perdut estrepitosament utilitzar el carrer i la pancarta com a alternativa. Se manifestaren els mateixos quan es va construir la variant de Ferreries que es va menjar 32 milions d'euros en 800 metres?

P. Quin és l'estat de les obres de la carretera ? Com valora la pressió de la Unió Temporal d’Empreses que no tira endavant la via?

R. L'obra està executada en un 10%. Les empreses guanyen la licitació sense ser l'oferta més barata ni la més cara, especialment perquè ofereixen dues millores: la reducció substancial de les plataformes dels passos inferiors –una de les demandes socials, que considerem possibles– i la reducció del termini d'execució de l'obra: de 16 mesos a 14. A finals de febrer de 2014 coneixen la decisió. El 30 de maig van signar el contracte Com introduïen millores que valorem, ells van elaborar un projecte refós que va ser aprovat el 28 d’agost i el 24 de setembre es va signar l'acta de replanteig. Tot normal.

P. D'on surt el torcebraç?

R. A més del que he dit abans, les empreses van presentar una bateria de sol·licituds: un projecte modificat, suspensió temporal parcial d'uns enllaços, i ampliació del termini de finalització de les obres. Més endavant els vam contestar per comunicar-los que és el director de l'obra a qui correspon presentar aquestes incidències. Negociem.